11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Fa un any de la fugida de Juan Carlos I

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El dilluns 3 d’agost de 2020, un jet privat esperava a l’aeroport de Vigo. La discreció havia de ser màxima perquè no es conegui la identitat del passatger que arriba d’incògnit. L’acompanyen una persona de la seva màxima confiança i un reduït grup de guàrdies civils que li fan d’escortes. Aquell dia se sabrà, a través d’un comunicat de la Casa Reial, que el personatge és Juan Carlos I, cap de l’Estat durant gairebé quatre dècades. Surt del país, però no se sap on va. No serà fins dues setmanes més tard que se sabrà que el seu destí havia estat els Emirats Àrabs, una dictadura que no es caracteritza per la transparència i el bon govern.

S’ha complert un any de la gran evasió del rei emèrit, perseguit pels seus escàndols de corrupció investigats per la justícia suïssa. Durant aquest temps ha regnat l’opacitat, la mateixa manca de transparència que va escenificar l’escapada d’Espanya. En canvi, el rei actual, Felipe VI, ho sabia tot des d’almenys un any abans i va anar amb el seu pare al notari. I també el govern espanyol, que va col·laborar en l’encobriment, com altres institucions de l’Estat. Mentrestant, l’exiliat va marxar a contracor. No volia. De fet pensava que quan emergirien els escàndols “no n’hi hauria per tant”.

D’informació n’hi ha continuat arribant però ha vingut de Suïssa o de la premsa. Aquesta setmana, segons El Confidencial, el fiscal helvètic Yves Bertosa ha descobert un altre compte del rei emèrit al banc Crèdit Suisse. Està obert a nom de Lactuva SA, una altra societat offshore panamenya. Segons fonts pròximes al cas, però, l’autèntic titular d’aquest dipòsit bancari seria un membre de la família. S’ha descobert, gràcies a les transferències que hi va fer Álvaro d’Orleans, cosí de l’antic monarca. També era ell qui estava a càrrec de la fundació Zagatka que sufragava despeses i viatges de l’emèrit. Els escàndols no han parat de sortir a la llum durant els últims mesos.

Ja no són només les comissions del polèmic AVE de La Meca a Medina Fa dues setmanes va ser Público qui va involucrar Juan Carlos de Borbón en negocis més tèrbols. Segons aquest diari, l’exmonarca espanyol hauria creat la seva fortuna amb diners que provenien de la venda d’armament a països àrabs, que hauria fet de la mà del seu amic Manuel Prado y Colón de Carvajal i el traficant d’armes Adnan Khashoggi. S’hauria fet a través d’una societat hispano-saudita “per canalitzar el comerç entre els dos països”, anomenada Alkantara, i per per l’Institut Nacional d’indústria i Focoex, una empresa pública de comerç exterior.

Les investigacions avancen a Suïssa, i es van coneixent cada dia més detalls. En canvi, res no se’n sap de la justícia espanyola. Un equip dels millors fiscals del Tribunal Suprem se’n va fer càrrec, amb la voluntat de delimitar aquelles activitats criminals que estarien emparades per la inviolabilitat constitucional i aquelles que en canvi podrien ser perseguides per haver tingut lloc després de l’abdicació com a cap de l’Estat. Res no es mou en el terreny judicial i mentrestant el rei fugit posa la bena abans de la ferida. En els últims mesos ja ha procedit a dues regularitzacions fiscals, pagant més de cinc milions d’euros prèviament defraudats, després que sortissin a la llum algunes informacions i, per estalviar-se possibles conseqüències penals. L’Agència Tributària no va actuar fins un cop presentades les declaracions complementàries, quan ja poc es pot perseguir penalment.

Mentrestant què ha fet el govern espanyol? La seva actuació ha estat marcada, per la complicitat i l’opacitat, denunciada fins i tot des de dins l’executiu. Tan obscur ha estat que fins i tot s’ha actuat a l’esquena d’Unides Podem, el soci de l’executiu, que va saber a través de la premsa l’operació fugida negociada entre la Moncloa i La Zarzuela. La missió de Pedro Sánchez era construir un tallafoc al voltant de la institució de la monarquia i no permetre que l’actual cap de l’Estat es veiés esquitxat. Perquè obrir el meló de la forma d’Estat ho podria fer trontollar tot.

El mateix fenomen s’ha pogut observar al Congrés dels Diputats. Els funcionaris del registre ja deuen haver perdut el compte de les peticions de comissió d’investigació registrades, després de cada nou escàndol de la monarquia, pels partits independentistes, nacionalistes, sobiranistes i en algunes quantes ocasions fins i tot amb la firma d’Unides-Podem. Cap no ha pogut ni tan sols ser debatuda al ple del Congrés. Totes han estat tombades per la mateixa pinça a la Mesa: La del PP, l’extrema dreta de VOX i els vots imprescindibles del PSOE. La majoria de les propostes comptaven amb el criteri en contra dels serveis jurídics, al qual es van aferrar als socialistes. Però alguna va ser avalada pels lletrats, per haver tingut lloc els fets després de l’abdicació de Juan Carlos I, i va ser igualment tombada pels tres partits monàrquics que controlen la seu de la sobirania popular.

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Ana Pardo de Vera en el video ho ha explicat molt bé. Això dintre de EU només pot passar a Spain. Això si que és una Monarquía Bananera.
    Això si que són Institucions Plataneres.
    Això si que son Partits i Partidets berenjeneros. Ah, el PNV també és còmplice i coautor i se’n aprofita d’aquest antiquat i engreït esperento.
    Això si que és, en definitiva, una Societat tristement i acríticament papanatitzada.
    M’agradadría pensar que els catalans com a tals rebutgem profundament i radicalment, ni ser tampoc més ni còmplices ni víctimes d’aquesta Opera Buffa de monarquía i tot plegat. Quina vergonya!!

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...