18.7 C
Barcelona
Dimarts 26 octubre, 2021

Pablo Casado, l’inigualable líder del PP

Relacionats

Pot haver-hi un govern PP-VOX a Espanya?

És possible naturalment. Si els ciutadans els atorguen els vots suficients que, sumats amb el que resta de Cs, els dóna una majoria parlamentària que...

Per què a Espanya s’odia tant a Catalunya?

Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una...

És lògica la inviolabilitat del cap d’estat?

Amb la notícia de que l’Audiència Nacional arxivarà les causes obertes contra Juan Carlos I, he volgut fer un repàs sobre el...

Ha estat un èxit la convenció del PP?

Depèn naturalment de la premsa que llegeixis o dels audiovisuals que vulguis veure. Per citar alguns exemples l’ABC diu: "Casado anuncia l’inici...

No és el primer cop que parlo de Pablo Casado i cada cop més em costa d’entendre com pot ser el president del Partit Popular. És Pablo Casado el gran líder del PP? Diverses fonts parlamentàries no poden amagar la seva estupefacció. Sent líder del PP, històricament has tingut mig camí fet per anar a La Moncloa. Ho has de fer tot molt malament per no arribar a la destinació. I sembla que és el que està fent Pablo Casado, està que se’n surt, en l’eterna competició per ser el més radical i contundent de la dreta, però sempre a remolc de VOX.

La primera escena d’aquesta radicalització va arribar amb els indults als presos polítics independentistes. Va ser l’ocasió de veure un Pablo Casado irreconeixible, un líder antisistema que carregava contra tots els poders, des dels econòmics fins a l’eclesiàstic. Tots aquests poders, que durant dècades han estat al costat de Gènova, van decidir avalar, per conveniència o convicció, la mesura de gràcia. I el dirigent del PP va desafiar-los plantant-los cara, Només va faltar demanar la sortida de l’ONU quan el seu secretari general António Guterres, des de la Moncloa, beneís la posta el llibertat dels encausats per 1-O.

La cosa no es va quedar aquí, en una nova mostra de revisionisme sobre la guerra civil i la dictadura. Va assegurar que “va ser l’enfrontament entre els qui volien la democràcia sense llei i els qui volien la llei sense democràcia”. Ara, amb la nova llei de la memòria democràtica, reclamada per diverses entitats però també per l’ONU. Casado ha promès, com VOX, derogar-la. La cirereta la va posar un exministre de l’UCD, que va acompanyar a Casado en un acte i que va assegurar que el 1936 no va ser un cop d’estat i que “el responsable de la Guerra Civil va ser la República”. Casado va quedar-se en silenci, sense dir ni una sola paraula.

Casado va assegurar que no va comparèixer l’1-O perquè no compartia les versions de M. Rajoy i Sáenz de Santamaría. Al programa de ràdio de Federico Jiménez Losantos, va assegurar que no s’hauria d’haver arribat a les imatges de violència policial (“aquelles imatges s’haurien d’haver evitat”). Tot i així aquest dimarts Casado ja prometia condecorar els policies que van participar en l’operatiu contra el referèndum.

Per si mancaven més elements de dreta extrema, aquest cap de setmana també ha recuperat la bandera del secessionisme lingüístic des de les Balears. Ho va fer en el congrés del PP a les Balears, dient als illencs que “no parleu català”, sinó “mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”. Vosaltres sou les illes Balears no pas una part de no sé quins països catalans. Casado va anar, fins i tot, contra l’Estatut balear, aprovat pel mateix PP, que menciona la “llengua catalana” com a “pròpia” de les Illes.

No és cap novetat que Pablo Casado no ha estat capaç de construir un lideratge propi, a diferència d’Isabel Díaz Ayuso. Per això no ha estat capaç de prendre-li la batuta als més ultres, a VOX, com sí que ha fet la presidenta madrilenya. L’inquilí de Gènova està atrapat entre l’extrema dreta clàssica, que se li va escindir del partit, i la nova dreta espanyola —un remake de l’aznarisme—, que li fa l’oposició des de dins del mateix partit. Casado està corrent darrere de Vox, que se li escapa, però també davant d’Ayuso, que el persegueix i que, si no s’espavila acabarà sent el seu relleu.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que aquest personatge pot arribar a la Moncloa? No vull ni imaginar-me aquesta, encara que remota i per a mi, incomprensible possibilitat.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Em dona igual on arribi tant ell com tota la patolea que son exèrcit. Jo i una majoría el que volem és no estar-hi més temps, ni gens ni mica, supeditats. És que és molt indignant i molt indigne. Ja n’hi ha prou, aquesta hauría de ser la consigna, aquesta la determinació.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Pot haver-hi un govern PP-VOX a Espanya?

És possible naturalment. Si els ciutadans els atorguen els vots suficients que, sumats amb el que resta de Cs, els dóna una majoria parlamentària que...

De què es desentenen ERC i la CUP?

Publicat: "Esquerra i la CUP es desentenen del projecte 'Consell per la República'". Què és el Consell? Viquipèdia: “Organització privada que busca...

La gran enganyifa dels pressupostos de l’Estat

Tornem a estar en època de negociació dels pressupostos generals de l'Estat. Per aprovar-los el govern central necessitarà el suport d'altres formacions...

Per què a Espanya s’odia tant a Catalunya?

Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una...

És coherent la monarquia? I l’espanyola?

La monarquia castellana, espanyola, és present des de fa segles en la història de Catalunya. No fa falta recordar les seves actuacions....