11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Pablo Casado, l’inigualable líder del PP

Relacionats

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...

Pot Mariano Rajoy mentir impunement?

Pot resultar una pregunta innecessària perquè ja sabem que pot i que ho fa d'allò més bé. Cal recalcar que ho ha...

No és el primer cop que parlo de Pablo Casado i cada cop més em costa d’entendre com pot ser el president del Partit Popular. És Pablo Casado el gran líder del PP? Diverses fonts parlamentàries no poden amagar la seva estupefacció. Sent líder del PP, històricament has tingut mig camí fet per anar a La Moncloa. Ho has de fer tot molt malament per no arribar a la destinació. I sembla que és el que està fent Pablo Casado, està que se’n surt, en l’eterna competició per ser el més radical i contundent de la dreta, però sempre a remolc de VOX.

La primera escena d’aquesta radicalització va arribar amb els indults als presos polítics independentistes. Va ser l’ocasió de veure un Pablo Casado irreconeixible, un líder antisistema que carregava contra tots els poders, des dels econòmics fins a l’eclesiàstic. Tots aquests poders, que durant dècades han estat al costat de Gènova, van decidir avalar, per conveniència o convicció, la mesura de gràcia. I el dirigent del PP va desafiar-los plantant-los cara, Només va faltar demanar la sortida de l’ONU quan el seu secretari general António Guterres, des de la Moncloa, beneís la posta el llibertat dels encausats per 1-O.

La cosa no es va quedar aquí, en una nova mostra de revisionisme sobre la guerra civil i la dictadura. Va assegurar que “va ser l’enfrontament entre els qui volien la democràcia sense llei i els qui volien la llei sense democràcia”. Ara, amb la nova llei de la memòria democràtica, reclamada per diverses entitats però també per l’ONU. Casado ha promès, com VOX, derogar-la. La cirereta la va posar un exministre de l’UCD, que va acompanyar a Casado en un acte i que va assegurar que el 1936 no va ser un cop d’estat i que “el responsable de la Guerra Civil va ser la República”. Casado va quedar-se en silenci, sense dir ni una sola paraula.

Casado va assegurar que no va comparèixer l’1-O perquè no compartia les versions de M. Rajoy i Sáenz de Santamaría. Al programa de ràdio de Federico Jiménez Losantos, va assegurar que no s’hauria d’haver arribat a les imatges de violència policial (“aquelles imatges s’haurien d’haver evitat”). Tot i així aquest dimarts Casado ja prometia condecorar els policies que van participar en l’operatiu contra el referèndum.

Per si mancaven més elements de dreta extrema, aquest cap de setmana també ha recuperat la bandera del secessionisme lingüístic des de les Balears. Ho va fer en el congrés del PP a les Balears, dient als illencs que “no parleu català”, sinó “mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”. Vosaltres sou les illes Balears no pas una part de no sé quins països catalans. Casado va anar, fins i tot, contra l’Estatut balear, aprovat pel mateix PP, que menciona la “llengua catalana” com a “pròpia” de les Illes.

No és cap novetat que Pablo Casado no ha estat capaç de construir un lideratge propi, a diferència d’Isabel Díaz Ayuso. Per això no ha estat capaç de prendre-li la batuta als més ultres, a VOX, com sí que ha fet la presidenta madrilenya. L’inquilí de Gènova està atrapat entre l’extrema dreta clàssica, que se li va escindir del partit, i la nova dreta espanyola —un remake de l’aznarisme—, que li fa l’oposició des de dins del mateix partit. Casado està corrent darrere de Vox, que se li escapa, però també davant d’Ayuso, que el persegueix i que, si no s’espavila acabarà sent el seu relleu.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que aquest personatge pot arribar a la Moncloa? No vull ni imaginar-me aquesta, encara que remota i per a mi, incomprensible possibilitat.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Em dona igual on arribi tant ell com tota la patolea que son exèrcit. Jo i una majoría el que volem és no estar-hi més temps, ni gens ni mica, supeditats. És que és molt indignant i molt indigne. Ja n’hi ha prou, aquesta hauría de ser la consigna, aquesta la determinació.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...