El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern reconegut en la Constitució que es configura com el suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic, sense perjudici de la seva funció jurisdiccional encaminada a l’enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els qui tinguin a càrrec seu el maneig de fons públics. També se li atribueix el control de la comptabilitat i de l’activitat economicofinancera dels partits polítics, així com el de les aportacions que rebin les fundacions i associacions vinculades a les formacions polítiques amb representació parlamentària.
Depèn directament de les Corts Generals, exercint les seves funcions per delegació d’elles en l’examen i comprovació del Compte General de l’Estat. No obstant això, el Tribunal gaudeix de plena independència per a l’exercici de les seves funcions, reconeixent-se constitucionalment que els membres del mateix gaudiran d’independència i inamovibilitat i estaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els jutges.
La funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes es refereix al sotmetiment de l’activitat economicofinancera del sector públic als principis de legalitat i de bona gestió financera (economia, eficàcia i eficiència). Els resultats de la fiscalització s’exposen mitjançant informes, memòries, mocions i notes, que s’aproven pel ple del Tribunal i s’eleven a les Corts Generals i, en el que els afecti, a les Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes i als plens de les corporacions locals.
Per resumir-ho de forma clara, l’organisme que vetlla pel bon ús i, dins la llei, del maneig dels fons públics.
Sabem que aquest organisme està controlat pel PP i que així continuarà, a causa de negar-se el partit a negociar els nous membres que han de substituir els qui tenen el càrrec caducat.
En vista d’això, he volgut fer un repàs dels casos en els quals el PP està involucrat, Els més coneguts són els següents: Bárcenas, Gürtel, Palma Arena, Púnica, Caixa “B” i Kitchen. En cap d’ells, salvo error, no he trobat cap multa ni sanció del Tribunal de Comptes al PP. Tot i estar reconegut que les obres de la seu del carrer Gènova van ser satisfetes en bona part amb diner negre.
Ara aquest tribunal vol fer pagar un munt de diners a polítics catalans per les despeses del Procés i el Referèndum. Sobta que quan es va establir l’article 155 i l’administració de la Generalitat que, estava en mans de Madrid, no varen veure les despeses per enlloc. Cristòbal Montoro, ministre d’Hisenda amb M. Rajoy, va declarar que la Generalitat no s’havia gastat diners en el Referèndum. Aleshores què pretén l’Estat mitjançant aquest tribunal?
Als advocats d’aquests polítics se’ls va donar mitja hora per llegir les 500 pàgines de què constava la paperassa que servia per implicar-los. Garanties més que suficients per preparar la seva defensa segons aquest tribunal. No fa la sensació d’un ajust de comptes contra l’independentisme? No és, en alguns casos, una segona condemna per aquí ja ha estat jutjat i condemnat?
A l’expresident Artur Mas se li han atribuït despeses per un viatge als EUA per fer propaganda del procés El cert és que va anar a la inauguració d’un nou laboratori de la firma Grifols. Trobant-se allà va ser preguntat sobre el tema per uns periodistes i, per tal motiu, les despeses del viatge i la seva estança al país americà s’ha considerat publicitat del procés. Com aquest cas podríem citar altres exemples.
Amb això l’estat pretén la mort civil i la ruïna de tots aquells que, d’una forma o altra van col·laborar amb el procés independentista.
Poc podrem confiar en una futura taula de diàleg que vol fer-nos creure voler solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya.
La taula està corcadadissima, doncs és la taula d’un Estat que ja sabem que també ho està. Rès a esperar de tants corcs. És que ja no cal ni parlar-ne més.