11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

El Tribunal de Comptes d’Espanya

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern reconegut en la Constitució que es configura com el suprem òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic, sense perjudici de la seva funció jurisdiccional encaminada a l’enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els qui tinguin a càrrec seu el maneig de fons públics. També se li atribueix el control de la comptabilitat i de l’activitat economicofinancera dels partits polítics, així com el de les aportacions que rebin les fundacions i associacions vinculades a les formacions polítiques amb representació parlamentària.

Depèn directament de les Corts Generals, exercint les seves funcions per delegació d’elles en l’examen i comprovació del Compte General de l’Estat. No obstant això, el Tribunal gaudeix de plena independència per a l’exercici de les seves funcions, reconeixent-se constitucionalment que els membres del mateix gaudiran d’independència i inamovibilitat i estaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els jutges.

La funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes es refereix al sotmetiment de l’activitat economicofinancera del sector públic als principis de legalitat i de bona gestió financera (economia, eficàcia i eficiència). Els resultats de la fiscalització s’exposen mitjançant informes, memòries, mocions i notes, que s’aproven pel ple del Tribunal i s’eleven a les Corts Generals i, en el que els afecti, a les Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes i als plens de les corporacions locals.

Per resumir-ho de forma clara, l’organisme que vetlla pel bon ús i, dins la llei, del maneig dels fons públics.

Sabem que aquest organisme està controlat pel PP i que així continuarà, a causa de negar-se el partit a negociar els nous membres que han de substituir els qui tenen el càrrec caducat.

En vista d’això, he volgut fer un repàs dels casos en els quals el PP està involucrat, Els més coneguts són els següents: Bárcenas, Gürtel, Palma Arena, Púnica, Caixa “B” i Kitchen. En cap d’ells, salvo error, no he trobat cap multa ni sanció del Tribunal de Comptes al PP. Tot i estar reconegut que les obres de la seu del carrer Gènova van ser satisfetes en bona part amb diner negre.

Ara aquest tribunal vol fer pagar un munt de diners a polítics catalans per les despeses del Procés i el Referèndum. Sobta que quan es va establir l’article 155 i l’administració de la Generalitat que, estava en mans de Madrid, no varen veure les despeses per enlloc. Cristòbal Montoro, ministre d’Hisenda amb M. Rajoy, va declarar que la Generalitat no s’havia gastat diners en el Referèndum. Aleshores què pretén l’Estat mitjançant aquest tribunal?

Als advocats d’aquests polítics se’ls va donar mitja hora per llegir les 500 pàgines de què constava la paperassa que servia per implicar-los. Garanties més que suficients per preparar la seva defensa segons aquest tribunal. No fa la sensació d’un ajust de comptes contra l’independentisme? No és, en alguns casos, una segona condemna per aquí ja ha estat jutjat i condemnat?

A l’expresident Artur Mas se li han atribuït despeses per un viatge als EUA per fer propaganda del procés El cert és que va anar a la inauguració d’un nou laboratori de la firma Grifols. Trobant-se allà va ser preguntat sobre el tema per uns periodistes i, per tal motiu, les despeses del viatge i la seva estança al país americà s’ha considerat publicitat del procés. Com aquest cas podríem citar altres exemples.

Amb això l’estat pretén la mort civil i la ruïna de tots aquells que, d’una forma o altra van col·laborar amb el procés independentista.

Poc podrem confiar en una futura taula de diàleg que vol fer-nos creure voler solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya.

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...