21.1 C
Barcelona
Dilluns 27 setembre, 2021

És realment Espanya un estat de dret?

Relacionats

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Aquesta és una pregunta que cada cop es planteja més gent. Llegint la premsa sovint ens trobem amb notícies que ens fan dubtar de la justícia espanyola i de la seva aplicació. Vegem-ne alguns casos recents últimament.

Plantofada a un jutge d’instrucció per vulnerar drets de nou acusats pel procés. L’Audiència de Barcelona ha arxivat la causa contra els alcaldes de l’Associació Catalana de Municipis. El tribunal al·lega vulneració dels drets fonamentals dels investigats i dóna una plantofada al jutge d’instrucció 16 que va dur el cas i el fiscal.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat deu cops el Regne d’Espanya per no investigar denúncies de tortura. I el més sensacional és que en set d’aquests casos (un gens menyspreable 70%) el jutge instructor era Fernando Grande-Marlaska, actual ministre l’Interior. DE-MO-LI-DOR!

I la dada es cola en l’actualitat perquè aquests dies l’Audiència Nacional jutja vuit advocats acusats de fer d’enllaç entre ETA i els presos de la banda. És el que els acusadors anomenen “el front jurídic”. Tots ells van ser detinguts fa onze anys per ordre del llavors jutge Grande-Marlaska i ara dues d’elles han explicat les tortures a què van ser sotmeses per la Guàrdia Civil.

Les justícies d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit no han accedit a atendre les euro-ordres de l’estat espanyol declamant l’entrega dels exiliats catalans per considerar-les fora de lloc i pel motiu de què se’ls acusa.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, un organisme que s’encarrega de vetllar pel respecte als drets humans, la democràcia i l’estat de dret a quaranta-set estats d’Europa, ha estat examinant durant un any i mig la situació dels presos polítics catalans a l’Estat espanyol i la situació que ho havia provocat.

En la seva votació ha demanat a Espanya la llibertat dels presos polítics (ja s’ha fet efectiva amb condicions), l’anul·lació de les euroordres dels exiliats i la fi de la repressió pel procés (cosa que per ara Espanya ignora).

Exemples se’n poden buscar molts més, com ara el judici d’Alsasu per terrorisme per una baralla de bar entre uns joves navarresos i dos guàrdies civils. També es pot recordar les sentències de tribunals europeus contra els judicis d’Arnaldo Otegi i Juan María Atutxa sense anar més lluny.

Però no cal sortir del país per veure com funciona la justícia espanyola. L’últim exemple de disbauxa l’acaba de donar el Constitucional en declarar inconstitucional l’estat d’alarma, mesura aquesta que es va dur a terme per lluitar contra la pandèmia de la Covid-19 i que ara, a causa d’una interpel·lació de VOX, el TC així ho ha declarat.

Ja d’entrada el TC no devia haver acceptat la interpel·lació de VOX, ja que passat els primers quinze dies de l’estat d’alarma el govern es va veure obligat a sol·licitar l’aprovació per part del Congrés i VOX i el PP, que ara també aprofita per criticar Sánchez, tots dos van votar favorablement l’estat d’alarma.

La votació del Constitucional ha estat de sis vots contra cinc per declarar inconstitucional l’estat d’alarma. La diferència és que aquest restringeix els drets mentre que l’estat d’excepció que diuen era l’indicat, els anul·la. Dos membres del tribunal ha expressat la seva disconformitat a la sentència mitjançant vots particulars, aquests són Conde Pumpido i Andrés Ollero, els dos titllen de ximpleries els arguments per condemnar l’estat d’alarma.

La pregunta és clara: La mesura va servir o no per salvar vides? Ara resulta que l’estat d’alarma no era el que s’havia de fer servir, l’adequat era l’estat d’excepció i, aquest detall tècnic, és suficient per criticar Sánchez, exigir la dimissió del govern i sol·licitar unes noves eleccions? El possible èxit del confinament no l’interessa a la dreta espanyola, l’únic que desitja és carregar-se el govern, per a ells el més important. Quin país!

A la vista del que s’ha exposat, Podem afirmar que Espanya és una democràcia plena i un autèntic estat de dret?

Més articles

1 COMENTARI

  1. Ñ és més o menys un Estat de Dret en teoría o de iure. NO ho és a la pràctica “quan NO li convé” menys. NI pot ser-ho, sobren, megalomaníes i interessos espuris, NO han quallat suficient i de veritat valors democràtics essencials i SI tics autoritaris i a més tenim amiguisme, picaresca, economía especulativa, despilfarro, males pràciques o corrupció generalitzada de tota mena, econòmica, política, etc

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?