18.6 C
Barcelona
Dilluns 25 setembre, 2023

És realment Espanya un estat de dret?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Aquesta és una pregunta que cada cop es planteja més gent. Llegint la premsa sovint ens trobem amb notícies que ens fan dubtar de la justícia espanyola i de la seva aplicació. Vegem-ne alguns casos recents últimament.

Plantofada a un jutge d’instrucció per vulnerar drets de nou acusats pel procés. L’Audiència de Barcelona ha arxivat la causa contra els alcaldes de l’Associació Catalana de Municipis. El tribunal al·lega vulneració dels drets fonamentals dels investigats i dóna una plantofada al jutge d’instrucció 16 que va dur el cas i el fiscal.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat deu cops el Regne d’Espanya per no investigar denúncies de tortura. I el més sensacional és que en set d’aquests casos (un gens menyspreable 70%) el jutge instructor era Fernando Grande-Marlaska, actual ministre l’Interior. DE-MO-LI-DOR!

I la dada es cola en l’actualitat perquè aquests dies l’Audiència Nacional jutja vuit advocats acusats de fer d’enllaç entre ETA i els presos de la banda. És el que els acusadors anomenen “el front jurídic”. Tots ells van ser detinguts fa onze anys per ordre del llavors jutge Grande-Marlaska i ara dues d’elles han explicat les tortures a què van ser sotmeses per la Guàrdia Civil.

Les justícies d’Alemanya, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit no han accedit a atendre les euro-ordres de l’estat espanyol declamant l’entrega dels exiliats catalans per considerar-les fora de lloc i pel motiu de què se’ls acusa.

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, un organisme que s’encarrega de vetllar pel respecte als drets humans, la democràcia i l’estat de dret a quaranta-set estats d’Europa, ha estat examinant durant un any i mig la situació dels presos polítics catalans a l’Estat espanyol i la situació que ho havia provocat.

En la seva votació ha demanat a Espanya la llibertat dels presos polítics (ja s’ha fet efectiva amb condicions), l’anul·lació de les euroordres dels exiliats i la fi de la repressió pel procés (cosa que per ara Espanya ignora).

Exemples se’n poden buscar molts més, com ara el judici d’Alsasu per terrorisme per una baralla de bar entre uns joves navarresos i dos guàrdies civils. També es pot recordar les sentències de tribunals europeus contra els judicis d’Arnaldo Otegi i Juan María Atutxa sense anar més lluny.

Però no cal sortir del país per veure com funciona la justícia espanyola. L’últim exemple de disbauxa l’acaba de donar el Constitucional en declarar inconstitucional l’estat d’alarma, mesura aquesta que es va dur a terme per lluitar contra la pandèmia de la Covid-19 i que ara, a causa d’una interpel·lació de VOX, el TC així ho ha declarat.

Ja d’entrada el TC no devia haver acceptat la interpel·lació de VOX, ja que passat els primers quinze dies de l’estat d’alarma el govern es va veure obligat a sol·licitar l’aprovació per part del Congrés i VOX i el PP, que ara també aprofita per criticar Sánchez, tots dos van votar favorablement l’estat d’alarma.

La votació del Constitucional ha estat de sis vots contra cinc per declarar inconstitucional l’estat d’alarma. La diferència és que aquest restringeix els drets mentre que l’estat d’excepció que diuen era l’indicat, els anul·la. Dos membres del tribunal ha expressat la seva disconformitat a la sentència mitjançant vots particulars, aquests són Conde Pumpido i Andrés Ollero, els dos titllen de ximpleries els arguments per condemnar l’estat d’alarma.

La pregunta és clara: La mesura va servir o no per salvar vides? Ara resulta que l’estat d’alarma no era el que s’havia de fer servir, l’adequat era l’estat d’excepció i, aquest detall tècnic, és suficient per criticar Sánchez, exigir la dimissió del govern i sol·licitar unes noves eleccions? El possible èxit del confinament no l’interessa a la dreta espanyola, l’únic que desitja és carregar-se el govern, per a ells el més important. Quin país!

A la vista del que s’ha exposat, Podem afirmar que Espanya és una democràcia plena i un autèntic estat de dret?

Més articles

1 COMENTARI

  1. Ñ és més o menys un Estat de Dret en teoría o de iure. NO ho és a la pràctica “quan NO li convé” menys. NI pot ser-ho, sobren, megalomaníes i interessos espuris, NO han quallat suficient i de veritat valors democràtics essencials i SI tics autoritaris i a més tenim amiguisme, picaresca, economía especulativa, despilfarro, males pràciques o corrupció generalitzada de tota mena, econòmica, política, etc

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Amnistia o eleccions altra vegada?

En una entrevista a la Cope, Aznar va tornar a cridar, com va fer dies enrere, a la mobilització de la societat...

L’expresident Aznar insisteix que Espanya es trenca

Aznar ha parlat, un altre cop, del perill de la destrucció d'Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. A algú...

De Diada submisa a dia de la independència?

Per què celebrem la Diada? 11 de setembre. No es commemora una victòria sinó una derrota davant el...

Les condicions de Puigdemont i les seves repercussions

Com era d'esperar, les condicions que Carles Puigdemont va detallar a Brussel·les el passat dimarts, ha aixecat un munt de comentaris de...

El TC rebutja el recurs de Puigdemont contra l’ordre d’arrest

El fiscal en cap davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, ha recorregut en súplica la decisió de la sala de vacances del...