21.1 C
Barcelona
Dilluns 27 setembre, 2021

Què és la Llei de Seguretat Nacional?

Relacionats

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Està sent tramitada la nova llei de seguretat nacional i la pregunta que en ve al cap és: Era necessària? De debò feia falta? Existeix un perill que els ciutadans desconeixem i que l’estat ens amaga? Per les poques notícies de què disposem el govern podrà, si així ho estima necessari, disposar dels béns, propietats i diners privats dels ciutadans en casos d’emergència nacional.

A l’edat mitjana, els senyors feudals podien disposar de les persones i els béns dels seus vassalls segons una sèrie d’usos i costums; aquest fet va generar algunes pràctiques que en la mateixa època es consideraven del tot abusives. Els estats moderns han heretat la possibilitat de disposar, en certes situacions, dels béns i les persones dels seus súbdits, les lleves militars obligatòries, en part ja eren això.

Aquesta disponibilitat s’ha retallat, però es pot mantenir en alguns aspectes i s’activa en el cas d’una greu crisi, quan l’estat disposa al seu criteri de vides i hisendes. Aquesta setmana passada l’estat espanyol ho ha recordat plantejant la reforma de la llei de seguretat nacional. Això implicarà la possible suspensió de drets fonamentals en cas de greu crisi i poder així disposar l’estat de persones i béns.

No s’especifica, almenys fis ara, quins seien els límits d’aquesta llei ni el tipus de crisi a la qual s’hauria de fer front que ho justifiqués. En l’actual Constitució ja és tan regulats els estats d’alarma, de setge i d’excepció i sembla que aquests haurien de ser més que suficients, sigui quina sigui la crisi en qüestió.

Aquesta possible suspensió de la llibertat i la propietat individual, és vista com a mal ús, quasi com un abús. Cert que només passaria excepcionalment, però qui decideix quan s’aplica? El mateix estat que n’és el beneficiari. Aquí probablement hi ha la clau del problema. No ens agrada que disposin de nosaltres ni dels nostres béns. Però sobretot no ens en refiem de l’estat que s’atorga el dret a fer-ho.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Cal una llei que li permeti a l’estat arribar a aquest extrem? No són suficients les actuals prerrogatives per fer front a una crisi? Podríem refiar-nos del govern de torn que adoptés tan dràstica mesura? Convido a cada lector a respondre aquesta pregunta.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?