Està sent tramitada la nova llei de seguretat nacional i la pregunta que en ve al cap és: Era necessària? De debò feia falta? Existeix un perill que els ciutadans desconeixem i que l’estat ens amaga? Per les poques notícies de què disposem el govern podrà, si així ho estima necessari, disposar dels béns, propietats i diners privats dels ciutadans en casos d’emergència nacional.
A l’edat mitjana, els senyors feudals podien disposar de les persones i els béns dels seus vassalls segons una sèrie d’usos i costums; aquest fet va generar algunes pràctiques que en la mateixa època es consideraven del tot abusives. Els estats moderns han heretat la possibilitat de disposar, en certes situacions, dels béns i les persones dels seus súbdits, les lleves militars obligatòries, en part ja eren això.
Aquesta disponibilitat s’ha retallat, però es pot mantenir en alguns aspectes i s’activa en el cas d’una greu crisi, quan l’estat disposa al seu criteri de vides i hisendes. Aquesta setmana passada l’estat espanyol ho ha recordat plantejant la reforma de la llei de seguretat nacional. Això implicarà la possible suspensió de drets fonamentals en cas de greu crisi i poder així disposar l’estat de persones i béns.
No s’especifica, almenys fis ara, quins seien els límits d’aquesta llei ni el tipus de crisi a la qual s’hauria de fer front que ho justifiqués. En l’actual Constitució ja és tan regulats els estats d’alarma, de setge i d’excepció i sembla que aquests haurien de ser més que suficients, sigui quina sigui la crisi en qüestió.
Aquesta possible suspensió de la llibertat i la propietat individual, és vista com a mal ús, quasi com un abús. Cert que només passaria excepcionalment, però qui decideix quan s’aplica? El mateix estat que n’és el beneficiari. Aquí probablement hi ha la clau del problema. No ens agrada que disposin de nosaltres ni dels nostres béns. Però sobretot no ens en refiem de l’estat que s’atorga el dret a fer-ho.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Cal una llei que li permeti a l’estat arribar a aquest extrem? No són suficients les actuals prerrogatives per fer front a una crisi? Podríem refiar-nos del govern de torn que adoptés tan dràstica mesura? Convido a cada lector a respondre aquesta pregunta.
