El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha demanat reduir el consum de carn a Espanya, el país de la Unió Europea que més carn consumeix segons dades de la FAO, ha apuntat el polític en un vídeo que ha penjat en el seu compte.
Garzón havia recordat que a Espanya es consumeixen 90 quilos de carn de mitjana per persona a l’any, prop de 2 quilos a la setmana, la qual cosa representa quatre vegades la quantitat màxima recomanada per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN).
Davant la polèmica suscitada sobre la necessitat de reduir el consum de carn, com avala la ciència, resulta del tot irresponsable que un president de Govern —que, a més, presumeix de combatre l’emergència climàtica— respongui davant la polèmica que “un chuletón al punto es imbatible“.
Celebro el pas que ha donat el Ministeri de Consum en donar-nos aquesta informació, però és necessari passar de les paraules als fets. A causa del rebombori que les seves paraules han causat, en especial en les ramaderies i indústries càrnies, he volgut informar-me que hi ha de cert en tota aquesta polèmica.
L’OMS fa temps que alerta dels problemes de la producció industrial de carn i altres derivats animals i del seu consum excessiu, en particular a Espanya, ja que encapçala el consum a Europa: Cada persona consumeix uns 275 grams de carn al dia, quan la recomanació per a una dieta sana i sostenible indica un màxim de 300 grams/setmana.
Quins problemes pot causar un excés de consum carni a escala mundial?
A escala global, la ramaderia és responsable de l’emissió del 14,5% dels gasos d’efecte d’hivernacle, tant com tots els cotxes, camions, trens, vaixells i avions junts. No podem frenar l’escalfament global si no canviem la manera de produir i consumir carn i altres derivats animals.
L’OMS ha classificat a la carn processada com a carcinògena per als humans i la carn vermella com probablement carcinògena. A més, el consum excessiu de carn i derivats, en combinació amb altres factors com la falta d’exercici físic, contribueix a deteriorar la nostra salut, generant sobrepès, obesitat i malalties cardiovasculars.
D’altra banda, l’ús massiu d’antibiòtics en la ramaderia industrial contribueix significativament a desenvolupar la resistència a aquests medicaments. Segons l’OMS, la resistència a antibiòtics podria provocar més morts que el càncer en 2050. Espanya és el país d’Europa que més els utilitza en aquest sector.
Prop del 75% de la superfície agrícola està destinada a la ramaderia, tant en forma de pastures com per a produir pinsos. Si no parem l’expansió de la ramaderia industrial, no aconseguirem salvar els boscos i frenar la pèrdua de biodiversitat. Estem transformant l’Amazònia en filets barats: El 80% de la desforestació s’atribueix a l’activitat ramadera.
Minvant la biodiversitat. Al voltant del 80% de totes les espècies de mamífers terrestres i d’ocells amenaçats es troben en perill per la pèrdua d’hàbitat com a resultat de l’activitat agrícola. A més, els monocultius per a la producció de pinsos són altament demandants de fertilitzants i plaguicides sintètics, una amenaça directa per a moltes espècies, com les abelles i altres pol·linitzadors.
Purins, antibiòtics, fertilitzants i plaguicides contaminen els aqüífers arribant a provocar “zones mortes” en els oceans. A més, la ramaderia demanda altes quantitats d’aigua. Per exemple, per a produir 1 quilogram de filet de vedella són necessaris 15.000 litres d’aigua, mentre que per a produir 1 quilogram de blat fan falta 1.300 litres o 131 per a 1 quilogram de pastanagues.
Per als admiradors d’Aznar no voldria decebre’ls, així que els hi recordo també una sortida seva, ja fa temps, però en el seu cas era sobre el vi, bon company de la carn, a qui va dedicar el seu comentari.
El ministre Garzón no tenia intenció d’atacar a ningú qui es guanyi la vida tractant amb la carn, però crec que ha fet bé de dir el que ha dit. A última hora un nutricionista també ens aconsellaria reduir el consum de carn si és elevat i per bé de la nostra salut. La sortida de Sánchez en aquest moment estava fora de lloc.
