12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica?

España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de sinceridad i edificación, ha de pasar per una serie de experiencias fallidas, ha de embarcarse en uno y otro error. Solo después de sufrir estos tártagos i engañarse a si misma diversas veces respecto a su auténtico sentir, conseguir afinar la puntería.

José Ortega y Gasset

El llibre “Adéu, mare pàtria” recull documentació sobre la independència de les colònies castellanes primer, espanyoles, després, a Amèrica. Comú denominador: “Consciència de no ser tinguts en compte, de ser explotats; que la metròpoli no respectava i aplicava la seva pròpia legislació en les colònies; però sí que extreia d’ella tot el que podia”. Això va provocar la independència. Les seves declaracions van atemptar contra l’article 1 de la Constitució espanyola de llavors. Sembla que aquesta idea, avui no té res a veure amb el que llavors era “la nació espanyola”, continua vigent. Creixen els polítics, catedràtics, comentaristes, fins i tot ex del PP qualifiquen “colònia” a Catalunya. Cada vegada, sembla, són més els votants catalans que es consideren “colonitzats”.

Sembla evident: Espanya no ha après. Té una llarguíssima història de pèrdues colonials. Els Borbons regnaven amb poder. Curiós el balanç borbònic!

Com està avui Espanya?

Ha après dels seus errors? Està en una etapa “veritablement constructiva, de sinceritat, edificació? Què suggereixen els fets des de l’anomenada “transició exemplar” fins avui?

Quina valoració fer de cadascun dels seus “estaments” ? Monarquia, Constitució, Parlament, Senat, sistema judicial, forces armades, partits polítics, patronals, sindicats… Equiparables als equivalents dels considerats Estats veritablement democràtics, en desenvolupament i creixement social, econòmic, cultural, polític, judicial? O tot el contrari? Què demostren els “fets objectius”? Un observador imparcial, amb criteri i valors universals, quin informe emetria? Ja arriben.

Exemple: Sessions del Congrés espanyol. S’aborden temes de transcendència estratègica per a optimitzar democràcia, benestar de la societat; posició internacional, competitivitat, integració interna? Es detecta un esforç de “tots” els diputats que “sumi” de cara a les millors mesures? O es tracten temes puntuals amb un objectiu totalment “excloent”, to clarament desqualificador? Es “suma” en funció de la societat o és “exclusió” en funció del model propi? Orientació al millor futur o a una clara volta al passat, una defensa “numantina” de models partidistes, ideològics, cada vegada més lluny de la dinàmica democràtica europea? Es pot afegir molt més. Aquí està la realitat.

Mentrestant, la societat pren partit per aquestes posicions enfrontades a través de vots il·lògics. Són ideològics, viscerològics, fobiològics, partidològics… Espanya no està per una etapa “veritablement constructiva, de sinceritat, edificació”. Ho està la seva societat?

I el conflicte amb Catalunya?

Problema creat pel propi Estat. Reprodueix el que va provocar la independència a les Amèriques “incompliment de la pròpia legislació, explotació”.

Ucronia: Què hauria succeït si l’Estat, la monarquia, els successius governs i estaments haguessin complert la Constitució, els Estatuts, els pressupostos en inversions vitals, els acords, amb Catalunya? Què si el Tribunal Constitucional hagués respectat el segon estatut “constitucionalment” elaborat, aprovat en dos parlaments, confirmat pels votants a Catalunya i signat pel rei? Què si s’hagués finançat a Catalunya d’acord amb el que genera la seva població i recollien els estatuts? Què si s’hagués donat contingut a la seva condició de “nacionalitat” en lloc de deixar-la “fora” de la Constitució, sense Estatut, i ara estar com a “territori intervingut”? Colònia? Què si s’hagués respectat la seva identitat històrica, llengua, cultura, valors?

Tot això hauria de tractar-se en el Parlament espanyol “per a corregir, solucionar” via política el conflicte. Hi ha solucions! Mantenir la repressió judicial i policial, com qualifica  Asimov, demostra “incompetència dels governants”. Aquesta gestió agreuja el conflicte. Gabilondo: Catalunya no se va; ya se ha ido; la hechamos nosotros.

Què és el coherent?

Espanya demostra estar en autodestrucció, enganys. En fallida sistèmica. Davant noves experiències fallides en democràcia, progrés, competitivitat internacional, integració interior. Tot indica que es torna a enganyar. Davant aquesta evidència, demostrada per tants fets interiors i exteriors, on “apunta” amb Catalunya? Quin futur preveu per als habitants d’aquesta?

Davant el tracte d’Espanya a “tots” els qui habiten a Catalunya: evidència d’espoli, colonització, menyspreu, què els justifica ser dependents d’un Estat que, com a les colònies americanes, els ignora, no respecta les lleis que els protegeixen, castiga, colonitza?

Davant l’evidència què és el coherent per als habitants de Catalunya amb dignitat democràtica i orientats al seu millor futur? Seguir colonitzats o independitzar-se i millorar substancialment la seva qualitat de vida, democràcia, justícia social, llibertat, dignitat, identitat?

Si no s’independitzen qui comet l’error?

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...