21.1 C
Barcelona
Diumenge 26 setembre, 2021

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Relacionats

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica?

España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de sinceridad i edificación, ha de pasar per una serie de experiencias fallidas, ha de embarcarse en uno y otro error. Solo después de sufrir estos tártagos i engañarse a si misma diversas veces respecto a su auténtico sentir, conseguir afinar la puntería.

José Ortega y Gasset

El llibre “Adéu, mare pàtria” recull documentació sobre la independència de les colònies castellanes primer, espanyoles, després, a Amèrica. Comú denominador: “Consciència de no ser tinguts en compte, de ser explotats; que la metròpoli no respectava i aplicava la seva pròpia legislació en les colònies; però sí que extreia d’ella tot el que podia”. Això va provocar la independència. Les seves declaracions van atemptar contra l’article 1 de la Constitució espanyola de llavors. Sembla que aquesta idea, avui no té res a veure amb el que llavors era “la nació espanyola”, continua vigent. Creixen els polítics, catedràtics, comentaristes, fins i tot ex del PP qualifiquen “colònia” a Catalunya. Cada vegada, sembla, són més els votants catalans que es consideren “colonitzats”.

Sembla evident: Espanya no ha après. Té una llarguíssima història de pèrdues colonials. Els Borbons regnaven amb poder. Curiós el balanç borbònic!

Com està avui Espanya?

Ha après dels seus errors? Està en una etapa “veritablement constructiva, de sinceritat, edificació? Què suggereixen els fets des de l’anomenada “transició exemplar” fins avui?

Quina valoració fer de cadascun dels seus “estaments” ? Monarquia, Constitució, Parlament, Senat, sistema judicial, forces armades, partits polítics, patronals, sindicats… Equiparables als equivalents dels considerats Estats veritablement democràtics, en desenvolupament i creixement social, econòmic, cultural, polític, judicial? O tot el contrari? Què demostren els “fets objectius”? Un observador imparcial, amb criteri i valors universals, quin informe emetria? Ja arriben.

Exemple: Sessions del Congrés espanyol. S’aborden temes de transcendència estratègica per a optimitzar democràcia, benestar de la societat; posició internacional, competitivitat, integració interna? Es detecta un esforç de “tots” els diputats que “sumi” de cara a les millors mesures? O es tracten temes puntuals amb un objectiu totalment “excloent”, to clarament desqualificador? Es “suma” en funció de la societat o és “exclusió” en funció del model propi? Orientació al millor futur o a una clara volta al passat, una defensa “numantina” de models partidistes, ideològics, cada vegada més lluny de la dinàmica democràtica europea? Es pot afegir molt més. Aquí està la realitat.

Mentrestant, la societat pren partit per aquestes posicions enfrontades a través de vots il·lògics. Són ideològics, viscerològics, fobiològics, partidològics… Espanya no està per una etapa “veritablement constructiva, de sinceritat, edificació”. Ho està la seva societat?

I el conflicte amb Catalunya?

Problema creat pel propi Estat. Reprodueix el que va provocar la independència a les Amèriques “incompliment de la pròpia legislació, explotació”.

Ucronia: Què hauria succeït si l’Estat, la monarquia, els successius governs i estaments haguessin complert la Constitució, els Estatuts, els pressupostos en inversions vitals, els acords, amb Catalunya? Què si el Tribunal Constitucional hagués respectat el segon estatut “constitucionalment” elaborat, aprovat en dos parlaments, confirmat pels votants a Catalunya i signat pel rei? Què si s’hagués finançat a Catalunya d’acord amb el que genera la seva població i recollien els estatuts? Què si s’hagués donat contingut a la seva condició de “nacionalitat” en lloc de deixar-la “fora” de la Constitució, sense Estatut, i ara estar com a “territori intervingut”? Colònia? Què si s’hagués respectat la seva identitat històrica, llengua, cultura, valors?

Tot això hauria de tractar-se en el Parlament espanyol “per a corregir, solucionar” via política el conflicte. Hi ha solucions! Mantenir la repressió judicial i policial, com qualifica  Asimov, demostra “incompetència dels governants”. Aquesta gestió agreuja el conflicte. Gabilondo: Catalunya no se va; ya se ha ido; la hechamos nosotros.

Què és el coherent?

Espanya demostra estar en autodestrucció, enganys. En fallida sistèmica. Davant noves experiències fallides en democràcia, progrés, competitivitat internacional, integració interior. Tot indica que es torna a enganyar. Davant aquesta evidència, demostrada per tants fets interiors i exteriors, on “apunta” amb Catalunya? Quin futur preveu per als habitants d’aquesta?

Davant el tracte d’Espanya a “tots” els qui habiten a Catalunya: evidència d’espoli, colonització, menyspreu, què els justifica ser dependents d’un Estat que, com a les colònies americanes, els ignora, no respecta les lleis que els protegeixen, castiga, colonitza?

Davant l’evidència què és el coherent per als habitants de Catalunya amb dignitat democràtica i orientats al seu millor futur? Seguir colonitzats o independitzar-se i millorar substancialment la seva qualitat de vida, democràcia, justícia social, llibertat, dignitat, identitat?

Si no s’independitzen qui comet l’error?

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?