Massa gran teatre per a tan mal actor

La setmana anterior Pedro Sánchez va venir a Barcelona a fer una representació teatral on, a través d’un monòleg, va demostrar que era massa gran teatre per a tant dolent actor. Ens va prendre per idiotes i que sortiríem contents i donant-li les gràcies per la seva magnanimitat i humanitat. Li van preparar un discurs que va incloure l’expressió catalana “Som on som”, quina tendresa, per poc m’emociono i tot.

Va venir a explicar que nou persones a les quals se’ls ha privat de llibertat, tornarien a estar amb les seves famílies i amics, podent tornar a la feina i fer vida normal, posant punt final a un malson tan injust com inhumà. Pedro Sánchez no demostrava amb l’indult la seva grandesa ni la seva altura de mires, sinó al contrari, la fragilitat de la carcassa institucional. No hi havia generositat sinó imposició europea condicionada als ajuts econòmics. Feia temps que la cancellera Àngela Merkel havia dit, en més d’una ocasió, que aquella situació no podia continuar. Haurem d’agrair-li la seva actuació senyor Sánchez?

Tres anys i mig després, l’estat que els va tancar injustament entre reixes per salvaguardar la unitat d’Espanya i els condemnà a més de cent anys de presó, va deixar en llibertat els nou presos polítics independentistes, perquè abandonessin els recintes penitenciaris de Lledoners, Wad Ras i Puig de les Basses, recuperant així la llibertat arrabassada. I “oh casualitat”, Ho va fer l’endemà que el Consell d’Europa, en una votació clara i humiliant per a la justícia espanyola, aprovés un informe, per molta majoria, en el qual demanava la llibertat dels presos polítics, la retirada de les euro-ordres dels exiliats i el final de la repressió contra el procés.

Vegin el monòleg, discurs o pantomima, segons ho interpretin, que Pedro Sánchez ens va delectar en el gran teatre.

Va dir que l’importava molt més el futur que els greuges del passat, que ho feia per la concòrdia i per l’inici d’una etapa de convivència, que no espera que els independentistes renunciïn als seus ideals com ell no pensa renunciar “mai” als seus, però, exigia que ens atenguéssim al pacte constitucional, al marge de la lleialtat i la legalitat no hi ha espai per la política.

Ell amb molta educació i, sense esmentar-ho, deia el mateix que la vicepresidenta Calvo, a la constitució no es contempla l’amnistia ni el dret d’autodeterminació, tot i haver manifestat que la democràcia està oberta a multitud de projectes, però només els que ells vulguin.

Vegin l’opinió de a periodista Pilar Rahola sobre l’actuació del primer actor de la companyia teatral “la Moncloa”.

Què pensen vostès, benvolguts lectors? Quina solució té prevista Sánchez pel tema dels exiliats? Per què segueix havent-hi repressió? Quin projecte té per Catalunya? Servirà d’alguna cosa la projectada taula de negociació? De Pedro Sánchez jo, personalment, no me’n refio un pèl. Farà cas del que li ha dit Europa o seguirà actuant com fins ara? A la vista de com i de quina manera actua el mal anomenat “Tribunal de Cuentas”, em temo que continuarà dedicant-se al teatre i, preferentment a la comèdia.