12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Opinem o ens opinen?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El castigo fue útil en el pasado y ahora lo es el perdón.

Pedro Sánchez

Què opina el lector sobre aquesta afirmació? Sobre “les seves pròpies opinions”? Són “seves” per coneixement objectiu dels fets o pel rebut de diferents mitjans? Sánchez intenta justificar l’actuació de l’Estat davant el referèndum a Catalunya i els indults actuals. Va ser realment mereixedor el càstig? És lògic, just, democràtic, parlar de perdó?

Sánchez em recorda conflictes que, com a consultor, he tractat en empreses amb direcció d’estil “autoritari”. Sempre justificaven les seves decisions de sanció, càstig. Exigien compromisos de penediment, promesa de no reincidir, quan perdonaven. Això passava poc. L’Estat espanyol, davant els catalans que reaccionen davant l’Estat i les seves decisions, apliquen la Teoria X de McGregor, però aplicada a la política. És un enfocament totalment antiquat, de resultats molt negatius. Sembla molt present a Espanya. És molt compartida. Justa, veraç?

Opinió pública i opinió publicada

Per què la majoria de la societat espanyola considera mereixedor el “càstig” però es resisteix a un perdó que, objectivament, no escau? Aquí entren els generadors de “relats”, els “grans mitjans” que els difonen. Els millors experts en manipulació de masses són contractats pels partits polítics. La realitat demostra que es genera informació perquè s’opini el que es desitja sigui opinió “pública”.

Els qui tenen el poder estan en condicions de manipular la realitat social. A partir de missatges en grans mitjans es construeix una determinada opinió. Els mitjans de masses són determinants en la percepció que es té dels fets, normes, valors. Ressalten temes. Oculten uns altres.

Berger i Luckmann

Mills: “L’opinió pública s’ha convertit en l’objectiu d’intensos esforços per a controlar, intimidar, manejar”. Un passeig pels mitjans, la participació de lectors, demostren un posicionament molt comú, generalitzat, definit, davant el problema Espanya-Catalunya. És encertat?

Fets objectius

Conegut. Aquí està la història per a qui tingui criteri propi. Transició. Retorn del president del govern català en l’exili. Pactes. Constitució. Es reconeix a Catalunya com a “nacionalitat”. Estatut primer. S’acorda i aprova en referèndum. No es compleix. Acords puntuals amb successius governs. Incompliments clars en pressupostos, finançament acordat. Espoli creixent. Infraestructures importants no executades. Transferències incomplides. Invasió de competències. Segon estatut elaborat constitucionalment. El Constitucional, molt qüestionat, recull el recurs del PP (milions de signatures “en contra”). Modifica articles, anul·la uns altres que, exactament igual, estan vigents en estatuts espanyols. La societat catalana reacciona amb macro manifestacions. Es demana un referèndum. El Constitucional ho prohibeix.

Els dirigents votats amb aquesta promesa ho celebren. Aplicació del qüestionat 155. Reacció policial coneguda. Més de 1.000 ferits davant pacífics votants amb paperetes a la mà i defensa d’allò més democràtic: Votar. L’aparell judicial es posa en marxa. Instruccions qüestionades, judici que posat en evidència per premsa internacional, justícia suïssa, belga, alemanya, escocesa. També pel Consell d’Europa, Amnistia Internacional, Grup de Treball de l’ONU… Hi ha més de 3.000 persones pendents de judici. El Tribunal de Comptes actua. Estan pendents sentències de tribunals de la UE. Tot està reiteradament publicat. Avui Catalunya està fora de la Constitució i sense Estatut. És inconstitucional.

Opinió publicada

Coneguda. Experts dels partits apliquen els mecanismes. Missatge: “Cop d’estat”. Líders democràtics catalans acusats de rebel·lió, sedició, malversació. Al final, sedició i malversació. “Colpistes catalans” es consolida. Afecta els polítics, als independentistes. També: catalans “insolidaris”. La solidaritat per se, és voluntària. The Wall Street Journal: Espanya obliga Catalunya a aportar més del 9% del seu PIB anual: 9% de 250.000 milions és la contribució obligada. S’oculta a l’opinió pública. Consell d’Europa exigeix l’alliberament de tots els polítics, retirada d’euro-ordres… Equipara Espanya a Turquia. Poc o nul ressò en els mitjans. Els generadors d’opinió espanyols apliquen bé a Lakoff. Els missatges generen “emocions” negatives cap a Catalunya. És ja prou conegut. Indults. Grans partits, mitjans, majoria social espanyola: Contraris.

Sánchez: “Va ser útil castigar, ara és útil perdonar”. Castigar què? Reaccionar per dignitat democràtica en  defensa de la democràcia, del propi benestar i el de les famílies, la llibertat, la identitat, la justícia social? Ara pregona: “L’esperit de la Constitució no és de venjança, sinó de concòrdia, perdó i unió”. Què han fet fins ara? Venjar-se?

Un país és veritablement madur social, políticament, quan la seva societat té criteri propi, basat en fets objectius, valors democràtics universals. No quan opina el que poders i mitjans manipuladors, antidemocràtics, decideixen què ha d’opinar.

Quina és la situació real a Catalunya? Aquesta opinió “publicada” encara present en molts votants provocarà renunciar a la independència o augmentarà aquesta?

És conscient l’opinió pública catalana “dependentista” del que l’estan manipulant i el que perjudica dependre d’Espanya?

És conscient del molt que guanyarà en qualitat de vida, democràcia, llibertat, serveis socials, identitat, dignitat, si s’independitza?

Opinem o ens opinen? Castigar, què? Perdonar, què?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...