Boriss Cilevics (Daugavpils, 1956) és un veterà polític socialista de Letònia, membre de la delegació del seu país a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, un organisme que s’encarrega de vetllar pel respecte als drets humans, la democràcia i l’estat de dret a quaranta-set estats d’Europa, més enllà de la UE. Ha estat el relator d’una missió d’aquest organisme que durant un any i mig ha examinat la situació dels presos polítics catalans a l’Estat espanyol.
Va elaborar un informe que ja fou aprovat en comissió i que demà es votarà a l’Assemblea. Un informe molt dur que exigeix l’alliberament dels presos i la retirada de les euroordres, i que ha causat un gran nerviosisme i irritació a l’estat espanyol. Quan Cilevics va sortir dels Lledoners i es va haver reunit per videoconferència amb la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, no va fer declaracions públiques sobre les seves impressions. Les reunions que va tenir amb els presos van ser llargues, de gairebé tota una tarda.
L’informe que se sotmetrà aquest dilluns a validació final, el socialista letó diu ben clarament que aquesta gent no hauria de ser a la presó. Després de força mesos documentant-se i fent una aproximació al cas, la visita li va servir per a confirmar que les condemnes són desproporcionades i que la justícia espanyola ha fet un abús de l’estat de dret per a silenciar els dirigents polítics independentistes.
S’havia reunit amb membres del govern espanyol i amb els fiscals del Suprem del judici contra el procés. Segons que va transcendir a la premsa espanyola, aquelles reunions van ser d’una alta tensió, perquè el polític letó va recriminar als fiscals que les penes per l’1-O fossin tan altes. Aleshores, aquella missió fou menystinguda per les autoritats espanyoles i per la majoria dels principals mitjans de Madrid.
Però ara, més d’un any després, amb l’informe definitiu aprovat en comissió i amb moltes possibilitats que tiri endavant també a l’Assemblea Parlamentària, l’actitud ha canviat; el govern espanyol ha provat de fer-ne una lectura tergiversada, associacions de jutges espanyols han exigit a Pedro Sánchez que l’aturi i PP i PSOE han mogut fils perquè es puguin eliminar les parts més dures del text. Per què tanta alarma? Perquè l’informe és contundent contra la repressió espanyola, i pot ser precedent clar i rotund que tingui en compte el Tribunal Europeu de Drets Humans a l’hora de veure els recursos dels presos, que ja li estan arribant.
El que més ha emprenyat als jutges espanyols és que Espanya i Turquia surten juntes en un informe? Els jutges espanyols se’n queixaven molt divendres. Cilevics explica que ha elaborat l’informe sobre Espanya i Turquia perquè són els dos països a Europa on hi ha el nombre més alt de polítics electes perseguits o empresonats. I que del cas Navalni (Rússia) ja hi ha un informe específic al Consell d’Europa.
Vegin l’opinió del jutge J. A. Martin Pallin, membre ja jubilat del Suprem, sobre el procés.

Cilevics es feia creus que per la manifestació del 20-S hi hagi condemnes per sedició.
És possible que l’exercici d’un dret tan fonamental esdevingui un delicte greu simplement perquè hi hagi molta gent que l’exerceix alhora? Francament, no ho penso pas, deia. Les manifestacions multitudinàries van ser pacífiques de manera impressionant. Els vídeos difosos són molt clars.
El que més ha emprenyat als jutges espanyols és que Espanya i Turquia surten juntes en un informe? Els jutges espanyols se’n queixaven molt divendres. Cilevics explica que ha elaborat l’informe sobre Espanya i Turquia perquè són els dos països a Europa on hi ha el nombre més alt de polítics electes perseguits o empresonats. I que del cas Navalni (Rússia) ja hi ha un informe específic al Consell d’Europa.
Aquesta tarda es veurà si aquest text tan contundent és aprovat a l’Assemblea Parlamentària íntegrament o hi haurà alguns canvis. Parlamentaris espanyols, socialistes i del PP, han presentat mitja dotzena d’esmenes que pretenen corregir les parts més vergonyoses per a l’Estat espanyol.