Últimament tothom parla dels indults, sembla que, mai com ara, la gent estigués tan preocupada i interessada sobre el tema, la premsa hi dedica moltes pàgines i diàriament i ràdio i televisió emeten tertúlies, amb suposats experts, que discuteixen més que no pas opinen, donant les seves versions dels avantatges o inconvenients de prendre aquesta decisió
Pedro Sánchez està pensant en Europa. En pocs de diferència el TGEU ha retornat cautelarment la immunitat als tres parlamentaris catalans i després, el Consell d’Europa li ha donat una bona repassada a Espanya, on li demanaven la lliberta dels presos polítics, la retirada de les euroordres, la fi de tota forta repressió contra el primer d’octubre i la revisió del codi penal dels delictes de sedició i rebel·lió.
Pedro Sánchez en l’intent de fer veure que hi ha un moment de distensió i negociació i que hi ha alguna cosa que ha canviat, vol fer la sensació que ha escoltat a Europa i que els indults són un primer pas seguint el que li ha sol·licitat el Consell d’Europa, però mentrestant la repressió continuarà sense aturar-se, la penal, l’econòmica. El cas d’en Mas-Colell ho demostra a la perfecció.
El passat diumenge la triple dreta va reunir-se a la plaça Colón de Madrid, un acte per protestar als possibles indults que té previst el president Sánchez, Ciutadans perquè es vegi que encara no ha desaparegut, VOX que quasi era l’ànima de la festa i el PP, que si hagués imaginat com aniria l’acte s’hagués desdit d’anar-hi. Pel fet que el PP, pel seu compte, havia engegat una recollida de firmes contra els indults, vegin el següent vídeo on el partit de Casado va haver de suportar una forta reprimenda.
Imagino, que Pedro Sánchez provarà de demostrar una gran operació per a fer veure que el tema català s’ha encarrilat. Els nou presos sortiran al carrer, fora d’una presó on no haurien hagut d’entrar mai. Però els exiliats continuaran lluitant i, per tant, es continuarà qüestionant quina mena d’estat és Espanya. I els més de tres mil represaliats que hauran de passar pels tribunals i que ja hi aniran a la presó substituint i, en major nombre, dels que ara en sortiran.
És Pedro Sánchez un ésser magnànim? Segons el diccionari es tractaria d’una persona de noble temperament i grandesa d’esperit, que es comporta amb generositat i té un caràcter benvolent i generós. Podem atribuir-li aquest qualificatiu al president del govern espanyol?
És la seva magnanimitat la que el mou a indultar als presos polítics catalans? No és conscient que per molt que, amb aquest gest només, repararà en part, la injustícia que es va cometre contra ells, però el contenciós Catalunya-Espanya no quedarà solucionat mentre continuï la repressió i puguin tornar els exiliats? Perquè això succeeixi hauria d’optar per l’Amnistia i veig que, ara per ara, és una opció que no contempla.
De la seva magnanimitat en tinc molts dubtes, de la seva intel·ligència molt pocs. Amb els indults queda provat haver comès un delicte i no és cert, però ignoro si ho pot entendre. Del que no tinc cap mena de dubte és que no té pebrots per tirar endavant una amnistia en tota regla. L’interessa quedar bé, donar una imatge enganyosa i assegurar-se els vots de qui el van fer president. De què servirà la taula de negociació? Com reaccionaran els partits catalans al respecte?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen en la magnanimitat de Pedro Sánchez o es tracta d’una operació de maquillatge de cara a Europa? Que l’empresariat català, la CEOE i els bisbes del país li hagin donat suport i el PSOE tancat files al seu darrere, fa que pugui tenir tranquil·litat i parlar de magnanimitat sense ser-ho ell personalment. No ho creuen vostès així?
