La plaça Colón de Madrid s’ha posat de moda per tot allò que serveixi per atacar Catalunya, qualsevol tema que serveixi per atacar-la, sigui pel motiu que sigui, és suficient per convocar una gran trobada d’amics de Catalunya per demostrar-li el seu respecte i admiració. Aquest cop però, l’assistència ha estat força més reduïda que l’altra anterior ocasió. Els manifestats desitjaven que els presoners pogueren seguir habitant en les residències, mal anomenades presons on es viu la mar de bé.
El que a mi més m’ha agradat d’aquesta trobada, han estat els discursos adreçats al públic assistent. La intel·ligència que han demostrat els que així ho han fet, jo els hi donaria una plaça de funcionari públic sense dubtar-ho i sense necessitat de superar una prova de selectivitat. Vegeu-ne una mostra del que us acabo de dir i quedareu del tot meravellats, no és per menys.
No estic segur de quin dels tres m’ha impressionat més, el primer s’ha dedicat a criticar Pedro Sánchez per la seva intenció d’indultar als presoners catalans. El segon, membre del grup “S’ha acabat” (?), adreçant-se a Jóvenes de España, els demanava que s’impliquessin, baixessin al fang perquè el futur és d’ells. La tercera és, prou coneguda, la famosa i exitosa política Rosa Díaz, aquesta diu que per a mantenir-se en el poder Sánchez és capaç de posar en venda la justícia. La pregunta és: A quina feia referència?
Com tothom sap o deuria de saber, si el govern decideix tirar endavant els indults, el rei no té altre remei que signar-los, ja que és la seva obligació constitucional. Davant la pregunta: Si és així, per a què serveix el rei? Que cadascú pensi quina seria la seva resposta. Si el rei Felipe VI es negués a firmar-los hauria d’abdicar per haver-se saltat la Constitució. Vegin les declaracions d’Isabel Díaz Ayuso.
Aquestes declaracions de la presidenta madrilenya van causar certa confusió entre la parròquia del PP i entre el personal de Gènova, fins i tot entre ella i Pablo Casado (no sabria, entre ells dos, qui és més intel·ligent). Per un malentès o comentaris fora de micròfons, ella ha estat obligada a fer una declaració on manifesta la seva solidaritat amb el rei, la constitució, les institucions, la igualtat de tots els espanyols davant la llei i un munt de coses que ella no sembla practicar.
El primer que diu és el deute que li deuen tots els espanyols per la seva intervenció del dia 3 d’octubre de 2017 i altres floretes a la seva figura i el compromís al qual aviat estarà obligat a suportar. Per quins set sous s’ha vist obligada a fer aquestes manifestacions?
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Encara no sap ningú a Madrid que segons Nacions Unides i un gran nombre d’organitzacions mundials, de recursos humans i de juristes, han declarat que el referèndum que es va fer, no va ser il·legal? Què va ser Espanya qui va ometre la seva pròpia Constitució i no respectar els convenis que havia signat i als que s’havia compromès a complir.
A Catalunya se l’assenyala com la dolenta de la pel·lícula. Tenim, Catalunya i els catalans, suficients motius per voler marxar d’un lloc on no se’ns estima, se’ns maltracta i ens odien? Jo, personalment crec que sí.
