Segons les Nacions Unides, Amnistia Internacional i un munt de juristes de prestigi mundial, el referèndum que es va dur a terme en Catalunya va ser del tot legal. El que no va ser-ho fou l’actuació espanyola, en qüestions polítiques, judicials i policials, per tant al no tractar-se d’un delicte, l’aplicació del 155, convocatòria d’eleccions per part de Rajoy i el judici del procés no s’haurien d’haver produït.
No caldria que Pedro Sánchez tramités els indults, seria bo que s’adonés de la realitat de la situació i tingués la valentia de dur a terme una amnistia, aquesta faria justícia a ulls internacionals i es deixés de romanços amb la magnanimitat com la que ara pregona, només intenta aparèixer com el gran estadista que no és.
Una altra qüestió que fa no entendre la justícia és la inauguració, a Vitòria-Gasteiz, d’un memorial en record de les víctimes del terrorisme, però només les causades per ETA, les dels GAL o les del Batalló Basc-Espanyol no s’han considerat. Tampoc les víctimes de la guerra civil i primers temps del franquisme. A tal efecte no voldria oblidar-me del mig milió d’exiliats, els centenars de milers morts que va haver-hi i els més de cent mil que encara són a les cunetes de tota Espanya.
Insistint sobre aquest tema, em resulta del tot incomprensible que el Poder Judicial empari, definitivament, a la Fundación Francisco Franco. Segons manifesta el poder judicial, fer apologia del franquisme no significa menystenir a les víctimes que va provocar, es tracta, pura i simplement, d’una apologia com una altra i, en conseqüència, de poder exercir la llibertat d’expressió.
La fiscalia de l’Audiència Nacional ha arxivat una demanda, presentada per Pilar Zabala, a fi d’investigar a Felipe González, l’expresident, amb relació a la mort del seu germà, assassinat pels GAL en 1983. Els crims de Lasa i Zabala han prescrit. Ja han passat més de vint anys i, per tant, no es poden buscar responsabilitats.
Podríem continuar amb més causes que fan dubtar molta gent, per exemple el judici als joves d’Alsasu per una baralla en un bar amb uns guàrdies civils i que van ser jutjats com a terroristes. Les defenses d’aquells nois van rebutjar la jutgessa del cas, Concepción Espejel, per la possible manca de neutralitat en estar casada amb un coronel de la benemèrita. La petició de les defenses fou desestimada per “improcedent”.
El TSJC volia obligar que els exàmens de selectivitat es fessin en català, castellà i aranès. Tenint en compte a més de quaranta mil estudiants, representava imprimir, entre totes les proves, mes de mig milió de preguntes en castellà que només han utilitzat el 5% de l’alumnat. Quan paper s’hagués llençat a la paperera? Ara, això si, el tribunal impartia justícia.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Entenent la justícia existent a Espanya? Si la resposta és afirmativa creguin-me que els envejo de debò, jo no hi ha manera d’entendre-la. Sort en tindrem de la justícia europea en alguns casos, no ho creuen així?
