16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Saben idiomes al Ministeri d’Afers Exteriors?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

La pregunta és pertinent a la vista de l’informe emès pel Consell d’Europa i el comunicat fet públic per part de l’esmentat ministeri que tergiversa absolutament el que diuen a Europa. O no saben idiomes o, Espanya no té vergonya en mentir, encara que sigui per ocultar la veritat als seus ciutadans. L’informe, que és una autèntica reprimenda al govern espanyol on es reclama la posada en llibertat dels presos polítics i la retirada de les euroordres dels membres del Govern a l’exili.

Es tracta d’un dels casos més grotescos i ridículs que ha protagonitzat la cancelleria espanyola en els últims temps. S’ha de tenir molt poc sentit del ridícul —no existent a Espanya en termes polítics— per posar en un document oficial justament el contrari del que és i voler transformar en una aparent victòria el que ha estat una gran rebolcada en tota la regla.

Les fake news d’un govern són una pràctica intolerable impròpia d’un executiu de la Unió Europea. Seria del tot impensable fins i tot a Espanya si no tingués com a protagonista l’independentisme català. Encara que ja hi ha un costum d’omplir de propaganda més que no pas d’informació les notícies que es produeixen més enllà del Pirineu i que tenen a veure amb els exiliats i la seva sòlida posició judicial a Europa. El grapat de milions gastats per millorar la imatge d’Espanya o pagar favors a països tercers serveixen de molt poc quan una institució com el Consell d’Europa t’acaba posant al mateix sac que Turquia.

El retorn inesperat de la immunitat als tres eurodiputats de Junts i l’aprovació, de moment sols en comissió, però ja de manera molt clara, de l’informe del Consell d’Europa que exigeix l’alliberament dels presoners i la fi de tota forma de repressió contra el Primer d’Octubre han originat un autèntic daltabaix emocional, especialment a la capital del regne.

El pessimisme i la sensació de derrota s’han apoderat de Madrid. Tots vam restar estupefactes en veure el comunicat del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol que deia que el Consell d’Europa els donava la raó. Quan fas coses tan ridícules com aquesta, o has d’amagar les notícies desfavorables com van fer la majoria de diaris espanyols o ignorar la notícia del retorn de la immunitat del president Carles Puigdemont i els consellers Comin i Ponsatí, el que demostra la mena de país que és Espanya i a qui sembla no importar-li gaire fer el ridícul.

Europa no solament li demana a Espanya l’alliberament dels presos polítics sinó que suspengui les euro-ordres dels polítics catalans a l’exili. Tot això demostra l’alegria del ministeri d’afers exteriors espanyol que, a més de dir la “seva veritat”, també s’ha descuidat d’un últim “consell” que li ha donat Europa i que no té desperdici: La revisió en el seu codi penal dels delictes de rebel·lió i sedició. Llàstima que la manca de coneixement idiomàtic per part del ministeri no hagi permès entendre el missatge, per la qual cosa no s’hagi pogut informar degudament a la població.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No resulta vergonyós i ridícul veure l’actuació espanyola davant la realitat? Què es pensen que amagant i tergiversant la veritat aconseguiran que la desconeixem? Sembla que tornem a l’època de la dictadura en que la premsa publicava el que li manava el règim. La diferència es que en una aparent “democràcia plena” és el govern qui menteix de forma descarada.

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Hem de saber que d’una grab farça, d’una gran mentida, només poden sorgir mentides i més mentides, periòdica pura. És una consequència inevitable una necessitat, no tenen d’altra que mentir. És la naturalesa de “la cosa” i doncs se’ls hi imposible no mentir. A nosaltres no ens ha d’estranyar gens!!!!.
    Si ens estranya és que NO hem entès prou bé la naturalesa de “la cosa” i la naturalesa del que passa. La magnitud del repte. No ho experimentem correctament si ens estranya. Si no som prou aguts en l’anàlisi, potser no serem prou radicals.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...