Considero l’indult una gran estafa

En primer lloc perquè la paraula més exacta és la de Perdó, tal com diu Vicent Partal en un article a Vilaweb, però si ho analitzem seriosament, considero que és una estafa per vàries raons. Primer, perquè el referèndum no era il·legal segons  Nacions Unides i molts estudis publicats al respecte per reconeguts juristes internacionals. Segon, perquè el judici hauria d’haver-se fet  a Barcelona no a Madrid però afegint la rebel·lió, que no va existir, se’l van endur cap al Suprem.

Si partim de la base de la no il·legalitat del referèndum, hi ha una llarga llista d’incongruències comeses per l’estat espanyol. D’inici l’aplicació del 155 va ser un error per part de l’executiu de Mariano Rajoy, com també ho va ser que fos ell el qui convoqués les eleccions al Parlament de Catalunya. El despropòsit va ser monumental en tots els sentits.

El “dret de lliure determinació”, és un dret fonamental protegit al més alt nivell per l’ordenament jurídic internacional. Està recollit en el primer article de la Carta de les Nacions Unides, tractat fundacional de l’Organització, així com en altres instruments legals internacionals, fins i tot els Pactes de l’ONU relatius als Drets Civils i Polítics i als Drets Econòmics, Socials i Culturals. És considerat “jus cogens”, això és, dret imperatiu de posició jeràrquica superior, per sobre de qualsevol norma contrària, automàticament nul·la segons la mateixa Carta i la Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats.

És per això un dret directe i jurídicament vinculant per als Estats membres de les Nacions Unides. Aquest compliment vincula a tots els òrgans de l’Estat, és a dir, al poder legislatiu (que no hauria de legislar en contra), al poder executiu (que no hauria d’actuar en contra) i també al poder judicial, que no hauria d’adoptar resolucions judicials en contra; segons aquestes normes, tots els poders de l’estat van fer cas omís al dret internacional, tot i haver signat la seva acceptació.

Malauradament acabarà sent, un cop més, la justícia europea la que haurà de dir l’última paraula sobre aquest contenciós, ja que es presentaran els dos casos que el Constitucional ha rebutjat (amb dos membres que han presentat el seu desacord) el que significa que en tenim per dies abans que el Tribunal de Luxemburg digui la seva.

I mentrestant què? Pedro Sánchez sembla decidit a indultar els presos polítics catalans. La triple dreta espanyola ja s’ha mobilitzat en contra dels indults i la caverna mediàtica els hi dona cobertura majorment. Segons les opinions d’antics polítics, entre els exgovernants socialistes també són contraris a la mesura de gràcia. Els deu fallar la memòria. Vegin el següent vídeo on un treballador de transports i camioner els hi refresca la memòria que a ells els hi manca.

Els indults no són la via per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Si considerem que es tracta d’un perdó, resulta que qui s’ha saltat les lleis internacionals, ha destituït un govern legítim (155), ha apallissat a persones que anaven a votar, i ha engarjolat, jutjat i condemnat als seus líders, ara intenta ser magnànim i vol perdonar-los, cosa que ve a significar, sens dubte, que van delinquir.

I els exiliats a l’estranger? I les 3.000 persones pendents de causes relacionades amb l’1 d’octubre? S’acabarà la repressió? Amb els indults no se solucionarà el contenciós existent. Tot el que no sigui una amnistia no resoldrà la fractura i invalidarà els possibles acords de la taula de diàleg que es pretén dur a terme en un pròxim futur. Aquí Pedro Sánchez s’equivoca de dalt a baix en no contemplar aquesta possibilitat, entre altres raons, perquè seria una opció política que no tindria res a veure la justícia espanyola i si resoldria l’actual contenciós.

En el vídeo que acaben de visionar queden molt clars els avantatges de l’amnistia sobre els indults. Per què Pedro Sánchez ha desestimat aquesta opció? Amb els indults el contenciós continuarà, la repressió no s’aturarà i, ell personalment, volen quedar com un heroi podrà tenir problemes, no sols amb la justícia i els partits de la dreta sinó també dins el PSOE, ja que una part del mateix no hi està d’acord amb els indults.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Com creuen que acabarà aquesta història? Comprenen que qualifiqui els indults com una gran estafa? Caldrà esperar unes quantes setmanes per veure’n els resultats.