Míriam Nogueras, portaveu de JxCat en el parlament espanyol, respon sobre els indults.
Pregunta: “La ciutadania entendria que aquests indults es produeixin tenint en compte que no sols no es penedeixen, sinó que tornarien a fer el que han fet”?
No hem arribat fins aquí perquè ningú ens perdoni. Menys, parcialment. I menys, l’Estat que ens està reprimint. Això és un conflicte polític. Els conflictes polítics es resolen […] fent política! I dialogant. I tant de bo l’Estat espanyol actués com ha actuat Anglaterra o com el Canadà. Però, desafortunadament, no tenim a un Estat democràtic enfront. Ens trobem amb un Estat repressor. Insisteixo, no hem arribat fins aquí per a demanar perdó per a res perquè el que hem fet ha estat exercir el nostre dret legítim a l’autodeterminació, a poder ser el país que volem ser i l’hem fet amb una cosa tan democràtica com les urnes. Ha estat la gent de Catalunya qui ha triat majoritàriament aquesta opció. No es demana permís per a exercir uns drets. Els drets s’exerceixen.
Míriam Nogueras
Resposta que compendia molt. Enfocaments excloents: Democràcia-repressió. Espanya-Catalunya. Lliberteu-colonització. Benestar-espolio. Distorsió de la realitat, autoritarisme, per Espanya contra posició política, pacífica, democràtica, per JxCat…
Què és “causa” i quin “efecte”, fets objectius
Transició. Retorn del president de la Generalitat en l’exili. Nova Constitució, Nou Estatut: No es materialitzen. LOAPA: Retallades. Finançament, infraestructures: Incompliment. Segon estatut constitucionalment elaborat: El TC l’anul·la, modifica, articles que manté en estatuts espanyols. La societat catalana “reacciona”. L’independentisme creix espectacularment. macromanifestacions que sorprenen el món democràtic.
L’Estat no rectifica. The Wall Street Journal denuncia espoli: Més del 9% anual del PIB català. Economista Niño Becerra: “Espanya reté a Catalunya pels 250.000 milions d’euros anuals”. Grans infraestructures sense executar-se. Setge “castellanitzant”. El parlament català, majoria absoluta independentista, organitza un referèndum. “Reacció” de l’Estat: Suprem i policia. Què ha estat, és, “causa” i quin “efecte”? Amb objectivitat i ordre cronològic, és clar.
Míriam Nogueras diu “dialogant”. Diàleg va haver-hi per al retorn de Tarradellas, la Constitució, els Estatuts, pressupostos. Resultat: Incompliment. Junqueras: “Hem après que les promeses del govern espanyol no es compleixen mai”.
Míriam Nogueras parla d’“estat repressor”. Aquí estan els fets. Prohibit reaccionar per dignitat democràtica!
Es diu: “No hi ha penediment, no es demana perdó; ho tornaran a fer”.
Preguntes de l’independentisme a l’Estat: Hi ha penediment, s’ha demanat perdó, no ho “tornaran a fer” l’Estat i els seus estaments?
- No respecta els pactes internacionals sobre drets civils i polítics de Nacions Unides, signats per Espanya, que estan per sobre de la Constitució.
- No respecta l’esperit de la Constitució amb Catalunya.
- No van transferir tot el primer estatut.
- Mai van complir el finançament que mereix Catalunya.
- Han generat el conflicte.
- La sentència del Constitucional deixa a Catalunya fora de la Constitució. El text no ha estat confirmat com exigeix la mateixa.
- Recollida de signatures en contra de l’Estatut, convertida en “contra Catalunya”.
- Menyspreu de pacífiques macromanifestacions multitudinàries.
- “Instrucció” reiteradament qüestionada, denunciada.
- Judici que la premsa internacional va qualificar negativament.
- Sentència no compartida per tribunals europeus, organismes internacionals.
- Agressió, violència, de la policia davant votants que defensaven urnes, les “armes de les quals” eren paperetes de vot. Fins i tot dependentistes!
- Més de 1.000 ferits confirmats per mitjans com la BBC.
- Un 155 vestit de legalitat, però molt discutit. Amenaça de nova aplicació.
- Espoli fiscal que perjudica per igual a independentistes i dependentistes en qualitat de vida, sanitat, educació, justícia social, treball, futur.
- Pressió perquè grans empreses traslladin les seves seus.
- Més de 3.000 imputats per fets que mai havien merescut aquesta recerca, qualificats, fins i tot, de terrorisme.
- El Parlament català que aprovava lleis de clara orientació social, el TC les anul·la.
- Operació “Catalunya”.
- Revisió sistema de finançament de Catalunya, 7 anys demorada. Greu perjudici per a “tots” els habitants.
- Ni un sol gest de distensió. Segueix repressió judicial.
- No rectifica les greus mancances en finançament, democràcia, justícia social, respecte a la llengua, identitat, dignitat, de Catalunya.
- No actua democràticament.
Míriam Nogueras no parla per si mateixa. Representa al 80% que vol un referèndum. Majoria absoluta parlamentària i vots: L’autodeterminació.
De què han de penedir-se els independentistes? De què han de demanar perdó? Han de renunciar a ser demòcrates, lliures, pròspers, amb justícia social avançada, amb la seva pròpia identitat i dignitat?
Indultar, a qui? Penediment i perdó: Qui ha de penedir-se i demanar perdó? L’Estat no diu que ho tornarà a fer?
Davant aquesta realitat, què és el coherent, democràtic, just per als habitants de Catalunya?
