21.1 C
Barcelona
Dilluns 27 setembre, 2021

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (I)

Relacionats

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Renuncien els joves catalans a un millor futur?

L'Enquesta a la Joventut de Barcelona revela una caiguda en el suport dels joves a la independència de Catalunya. En concret, suposa...

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica? España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de...

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg). Publicat originalment a «Blickpunkt Katalonien» per Axel Schönberger.


Que el govern espanyol i la justícia espanyola des de fa anys neguin als catalans el dret de fer un referèndum sobre la pregunta si Catalunya ha d’esdevenir una república independent, no és compatible amb el dret espanyol, i és ja de per si una greu vulneració dels drets humans.

L’argument que l’execució d’un referèndum d’aquesta mena estaria en contradicció amb la Constitució espanyola i que per això fer-lo sense abans canviar la Constitució espanyola seria il·legal, és fals. El que és il·legítim és que Espanya impedeixi tal referèndum.

Els drets humans són universals i indivisibles. No són concedits per un estat, sinó que són drets irrevocables i inalienables de les persones i dels pobles. La Declaració Universal dels Drets Humans, coneguda pel públic, aprovada a l’Assemblea General de l’ONU el 1948, no és en si vinculant. Una validesa legal dels drets humans —apta per ser reclamada davant dels tribunals— es va aconseguir el 1966 amb dos pactes internacionals acordats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1966, i que van entrar en vigor el 1976, després que l’hagués ratificat una quantitat suficient d’estats membres de l’ONU. Es tracta dels pactes internacionals següents, que per a tots els països que els hagin ratificat són dret vinculant i obligat (ius cogens), que està per damunt de cada legislació nacional i trenca aquesta última —fins i tot la Constitució d’un país— en cas de contradicció, a no ser que en el moment de la firma del pacte s’hagi expressat una reserva adient.

  • Pacte Internacional sobre drets civils i polítics (ICCPR).
  • Pacte internacional sobre drets econòmics, socials i culturals (ICESCR).

Tots dos són tractats multilaterals internacionals.

Tots dos pactes de drets humans van ser firmats sense reserves per Espanya.

El pacte civil ICCPR, ratificat per més de 160 estats, va ser ratificat per Espanya el 27 d’abril de 1977, la República Federal d’Alemanya ja ho havia fet el 17 de desembre de 1973. La versió alemanya del text va ser publicada al butlletí oficial federal (BGBl 1973 II 1533-1555, llei sobre el tractat internacional del 19 de desembre de 1966 sobre drets polítics i civils). A diferència de la República Federal d’Alemanya, Espanya quan el va ratificar no va expressar cap mena de reserva o de limitació.

El pacte social ICESCR, ratificat també per més de 160 estats, va ser ratificat per Espanya el 27 d’abril de 1977, i per Alemanya el 23 de desembre de 1973. La versió alemanya del text va ser publicada al butlletí oficial federal (BGBI 1973 II, 1569-1582). Ni Espanya ni Alemanya van expressar cap mena de reserva o de limitació quan el van ratificar.

Fins ara són aquests dos pactes sobre drets humans de les Nacions Unides els únics tractats internacionals de validesa mundial que defineixen els drets humans fonamentals, que són obligatoris per a tots els estats firmants i que estan per damunt dels drets nacionals respectius. Qui parli, quan sigui, de drets humans i de fer-los valer o de la seva vulneració, es refereix en primer lloc a aquests dos pactes internacionals de drets humans de l’ONU, com a font tant del dret internacional, com del dret nacional dels estats firmants.

Els dos pactes internacionals són part integrant de l’ordenament jurídic espanyol

Espanya no solament s’ha sotmès completament i sense condicions als dos pactes internacionals de drets humans de l’ONU, sinó que a més ha fixat en la seva Constitució que els drets fonamentals i les llibertats que defineix la Constitució espanyola han de ser interpretats d’acord amb la Declaració Universal de Drets Humans i amb els tractats de Drets Humans ratificats per Espanya (art. 10.2 de la Constitució Espanyola del 1978).

A més, la Constitució espanyola estableix de manera convincent que els tractats internacionals —i per tant els dos pactes internacionals de Drets Humans de l’ONU ratificats incondicionalment per Espanya— formen part del Dret espanyol i que el seu contingut només pot ser abolit, canviat o sospès pels procediments indicats en els mateixos tractats, o de conformitat amb les normes generals del dret internacional (art. 96.1 de la Constitució Espanyola del 1978).

L’article 9 de la Constitució del regne d’Espanya, del 1978, té el següent contingut.

  1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
  2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
  3. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.

Aquest article lliga l’Estat espanyol —en primer lloc el poder legislatiu a l’ordre constitucional, i l’executiu i el judicial al Dret i a les lleis— de manera obligatòria al compliment estricte dels dos pactes de Drets Humans de l’ONU, que tant són una part constitutiva de l’ordenament jurídic espanyol com dret vinculant espanyol (ius cogens) en el cas que hi estigués en contradicció algun article de la Constitució.

No us perdeu el segon capítol d’aquest interessant informe.

Més articles

3 COMENTARIS

  1. Ñ és una gran farça i no és pot esperar d’aquesta farça d’interessos espuris, altra cosa que mentides i més de lo “normal”. I és que paradoxalment o no tant paradoxalment no poden fer altra cosa que mentir i mentir molt i a tothom i que això fa que els delati. La fetxoría els fa mentir i resten en evidència. Se’ls farà insostenible si nosaltres persistim.

  2. Això vol dir que a Europa son uns venuts ? Van pasant, cobren i adéu en el moment que hi ha conflicte no saben els acords presos amb anterioritat ni intervenen ni fan cumplir. El MH President Puigdemont ha destapat totes les merdes del montatge.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?