Titulars de premsa apareguts regularment
- El Plural: “Nueva protesta en Madrid contra la reforma de pensiones”.
- La Vanguardia: “Miles de pensionistas elevan la voz por la calles españolas”.
- El País: “Miles de jubilados exigen que se deroguen las dos últimas reformas de las pensiones y que se vincule el aumento de las mismas con el IPC”.
El segment “pensionista” creix cada any a Espanya. Augmenta l’esperança de vida. També creix la necessitat de fons per a atendre-les. Aquesta demanda dels afectats, el sistema actual, permeten algunes preguntes, respostes, reflexions.
Com funciona l’actual sistema?
Els pensionistes reben la seva pensió gràcies als milers de treballadors en actiu. Hi ha una retenció en la seva nòmina. Les empreses: Un percentatge major. Cada pensionista no s’ha pagat la seva pensió. Quan treballaven pagaven als jubilats de llavors. El “fons” s’alimenta de persones i empreses “en actiu”. El repartiment es determina per nombre de “contribuents” (empreses i treballadors) i el de “pensionistes”.
Si hi ha molts “aportadors”, amb “molts ingressos”, el fons té més a repartir. Si per contra disminueixen per salaris baixos, en té menys. Si creix molt l’atur, però augmenten molt els pensionistes: Situació insostenible. El sistema falla estructuralment.
Successives crisis econòmiques, creixent automatització, falta de creació d’empreses que generin molta ocupació laboral, disminució dels nivells salarials per diferents motius; la globalització que ha fet desaparèixer moltes empreses a Espanya; la falta de planificació estratègica dels successius governs espanyols, entre altres factors condicionen i determinen l’actual situació. La AIREF informa que l’11% del PIB per a pensions en 2019 augmentarà cada any.
És desaconsellable que els ingressos per a pensions superin l’actual nivell. Encarirà el cost laboral, la competitivitat ja molt castigada. Augmentaria l’atur, descendirien contribuents, ingressos. L’economia hauria de créixer per sobre del 5% anual. Avui, i més després de la pandèmia, molt difícil o impossible. S’està, per tant, davant un model caduc, insuficient.
És la situació a Catalunya igual que la d’Espanya?
És el mateix sistema. Els resultats serien diferents. Els “pilars” són millors a Catalunya que a Espanya. Proves. 1: Atur molt inferior. 2: Salaris més alts. El percentatge aplicat a treballadors i empreses generen més ingressos. 3: Proporció treballadors-pensionista superior.
En èpoques de superàvit Catalunya aportava el 36%. Quan va haver-hi dèficit, només el 15% de total. Aquests valors demostren la solidesa que pot tenir el sistema a Catalunya. El 16% de la població genera el 19% del PIB. És l’economia productiva més potent, consolidada, estable. Té un mercat de treball més dinàmic, eficient, que a Espanya; amb una població activa homologable a l’europea i clarament superior a la mitjana espanyola. Molt menys atur estructural, molta menor temporalitat, menys economia submergida, major productivitat i nivell salarial que a Espanya, entre altres factors positius.
Això permetria assegurar una fiabilitat molt superior a la que ofereix Espanya. Sense cap perspectiva, d’importants retallades com ja va succeir a Grècia i s’anuncia, exigeix la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional.
Com afectaria els pensionistes catalans si Catalunya fos independent?
Espanya té un deute exterior que supera el 130% del seu PIB anual. La de Catalunya és només del 37% del seu PIB. Això diu molt de l’economia espanyola i la catalana.
El sistema actual “de repartiment”, ja asseguraria molt més la seva pensió que depenent d’Espanya. El sistema es pot canviar i passar a pressupostos generals amb el que la seguretat i percepció podria ser millors.
Catalunya pateix un espoli anual del 9% del seu PIB. La Unió Europea la considera “motor d’Europa”; zona gran generadora de riquesa, amb gran potencial. Sent independent, totes les empreses importants haurien de tenir seu a Catalunya. Ingressarien en ella “tots” els impostos de societats que avui van a Espanya. Cal afegir l’IRPF que també va a Espanya. A Catalunya es gasten grans quantitats econòmiques en energia elèctrica, gas, serveis telefònics, etc. que avui figuren en el PIB de Madrid i és allí on tributen els seus beneficis. És fàcil calcular l’impacte tan positiu que representarà tenir a Catalunya les seus de Telefónica, Repsol, Campsa, Endesa… Totes les empreses que l’Estat ha “convidat” a traslladar la seva seu com CaixaBank, Banc de Sabadell… Quants milers de milions representaria això per al PIB de Catalunya i per l’impost de societats? Tot això es traduiria en un molt millor nivell de vida, oportunitats de treball… Molts més i segurs ingressos per a pensions.
La Xina va triar el port de Barcelona per a evitar envoltar la península Ibèrica per anar a Holanda. Guanyarien temps i diners. S’han fet inversions, però requereixen una connexió d’ample europeu que Espanya no realitza. Es crearien “200.000 llocs de treball”. Cara a pensions, com repercutiria això en ocupació, molts més salaris per treballadors i empreses. L’Estat no fa la connexió i, per tant, no es generen aquestes treballs. Com qualificar-ho? Què representa per a la seguretat de les pensions de tots els jubilats de Catalunya si fos independent?
Conclusió
Espanya està, pràcticament, en fallida sistèmica. La seva economia és un altre indicador. El dèficit de les pensions: Conseqüència. L’actual sistema ha quedat superat. Es retardarà l’edat de jubilació. Les pensions seran per força retallades. No hi ha perspectiva de millora en cap factor: Ocupació, nivell d’ingressos, proporció treballadors-pensionistes. Mantenint l’actual sistema, el futur és francament negatiu.
Succeiria el contrari per als pensionistes catalans si Catalunya s’independitzés. Tots els indicadors ho projecten així. Major seguretat, majors ingressos, més cotitzadors per jubilat. A més, un importantíssim increment de recursos per desaparició de l’espoli anual i per la quantitat d’ingressos per impostos de societats i d’IRPF, que avui van a l’Estat espanyol.
Curiós, molts pensionistes catalans, que es queixen, voten als qui els impedeixen gaudir d’una pensió molt millor, més segura!
Davant aquesta dura realitat objectiva, què prefereixen els actuals i futurs pensionistes? Inseguretat, més temps de treball i menys retir depenent d’Espanya o molta més seguretat, més ingressos, en una Catalunya independent, pròspera?
Si són coherents, lògics, l’elecció és fàcil!
Article amb la col·laboració de Paco Martínez (ex-alt càrrec sindical d’UGT).
