Quin objectiu té Espanya per Catalunya? (II)

Tal com apuntava en la primera part d’aquest article i, sense conèixer els noms ni els detalls del govern que presidirà Pere Aragonès, la Moncloa ja va oferir diàleg amb la Generalitat. Ho van fer la portaveu, Mª Jesús Montero i Miquel Iceta, amb la voluntat de “reprendre la taula de diàleg com més aviat millor”. El que resulta anecdòtic és que confien que la coalició del govern català no afecti el paper d’ERC a Madrid (?).

Continuant l’exposició de temes que afecten al maltractament que Catalunya rep d’Espanya, tot seguit detallem els temes plantejats que deixarem per aquesta segona part.

Catalunya està infrafinançada

The Wall Street Journal va denunciar que l’Estat obliga Catalunya a aportar més del 9% del seu PIB anual. És el més alt d’Europa i Amèrica del Nord. Està clarament infrafinançada. Fa “7 anys” que havia d’haver-se revisat aquest tema. No s’ha fet. Es continua espoliant i castigant a tots els seus habitants, empreses, professionals, treballadors.

El dèficit fiscal, actualment superior a 18.000 milions d’euros

Curiosament, les balances fiscals alemanyes sí que existeixen… A Baviera segons la metodologia del flux monetari, amb un PIB en 2011 de 442.000 milions d’euros, “li van llevar” 3.663 milions. Catalunya, amb un PIB de 211.000 milions, en 2011 “li van llevar” 16.570 milions d’euros. Si Baviera tingués el mateix tracte que Catalunya, hauria pagat 34.630 milions. Si Catalunya tingués el mateix tracte que Baviera, hauria pagat 1.752 milions. Preneu nota unionistes i no us deixeu prendre el pèl, ja que això Espanya ho sap de sobres.

No és Catalunya la principal font de riquesa?

Catalunya és la principal font de riquesa. Produeix el 28% de les exportacions. Té el 16% de la població, però genera el 19% del PIB, primera en ingressos per turisme… Segons Montoro (PP) són “els que treuen a Espanya de la crisi”. Però l’asfixia progressivament en tots els sectors.

Que els fons europeus no els gestionarà Catalunya?

En una organització normal, es tindria en compte als qui més riquesa productiva, “de futur” genera. Catalunya atreu i reté a les principals tecnològiques mundials. És la major concentració industrial del sud d’Europa. Però no està previst que participi en la gestió d’aquests fons. Com en altres ocasions, rebrà el mínim. Una vegada més, l’Estat preferirà “gastar” més que “invertir”.

Encegar la principal font de riquesa i producció

La llista pot fer-se molt més llarga i amb fets comprovables. És suïcida. Els agricultors mantenen netes les seves principals fonts d’aigua, cuiden les seves terres més fecundes. L’Estat espanyol tracta d’encegar la seva principal font de riquesa productiva i descuida a les seves empreses a Catalunya. Càstig potser per la “reacció” de la seva societat amb dignitat democràtica…? Això sembla. Amb això castiguen a tots per igual. Als independentistes i als dependentistes. I, encara pitjor!: a tots els espanyols.

Què volen els votants a Catalunya?

El trist, aquest maltractament de l’Estat espanyol a Catalunya està secundat per la majoria dels estaments espanyols. Però també a Catalunya. Hi ha molts votants que prefereixen ser castigats perquè prioritzen ser “dependents” dels qui els espolien, maltracten, colonitzen, menyspreen. Com justificar que hi hagi votants a Catalunya que vulguin ser maltractats i perjudicats? Pensen en els seus fill i nets cara el futur?

Són conscients Sánchez, Calviño, Ábalos i Iceta del maltractament que Espanya dispensa a Catalunya? El diàleg que proposen és de bona fe? No recorden com es va iniciar el problema i per culpa de qui? El poble de Catalunya no va ser menyspreat pel PP i el Constitucional? Quins motius tenim els catalans perquè, amb aquests tractes, voler seguir formant part d’Espanya?