21.1 C
Barcelona
Dilluns 27 setembre, 2021

Què pensem dels mitjans de comunicació?

Relacionats

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica? España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de...

Aquesta és una pregunta que m’he formulat molts cops. Donem sempre credibilitat als mitjans de comunicació? Ja d’entrada, quan observem que la mateixa notícia té comentaris diferents o punts de vista contraris entre si, és quan comencem a dubtar-ne de la seva equanimitat.

Avui en dia els mitjans de comunicació són propietat, en la seva gran majoria, de les grans corporacions, que inclouen la banca, l’Ibex-35, el gran capital i els fons d’inversió. Aquests, per pura lògica, no permetran que determinades notícies siguin publicades d’acord amb el punt de vista del periodista-redactor si no els agraden o els pugui arribar a perjudicar. La llibertat de premsa, per tant, pot quedar en dubte.

En alguns casos ens hem assabentat d’acomiadaments de periodistes o directors de mitjans que no acceptaven suggeriments sobre la seva feina, com és el cas de David Jiménez de El Mundo. Jiménez va atribuir el seu acomiadament a no acceptar pressions que haurien compromès la independència del periòdic. Ell mateix va denunciar el juny de 2016 a Unitat Editorial, convertint-se en el primer director de periòdic del país que s’acollia a la clàusula de consciència recollida en la Constitució i destinada a protegir la llibertat de premsa.

La llibertat de premsa és la llibertat dels mitjans per a publicar o disseminar informació, mitjançant la impressió, emissió o publicació electrònica, sense cap control governamental o censura prèvia. La llibertat de premsa és indispensable per als drets individuals, una societat lliure i un govern democràtic. La Declaració Universal dels Drets Humans estableix que tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ser inquietat ni qüestionat a causa de la seva opinió. La Constitució de 1978 estableix la llibertat de premsa i la prohibició de qualsevol mena de censura prèvia en el seu article 20.

Que passa quan es publica una notícia falsa, dubtosa o sense arguments que la sostinguin? Normalment no sol passar absolutament res, l’endemà en una pàgina interior i amb lletra petita es rectifica adduint a informació incompleta o errònia. La diferència és que la notícia apareixia en primera pàgina, la rectificació no.

Ja hem vist qui són els responsables que dominen els mitjans de comunicació i el poder que tenen sobre ells, per tant no ens hem d’estranyar que manipulen o tergiversin les notícies que els interessin, ignorant aquelles que els podrien perjudicar. Permetin-me que els ofereixi la visualització d’un vídeo, on un professor ja jubilat, ens dóna una lliçó del tema que estem tractant i que resumeix, pràcticament, la qüestió.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Queda prou clar que existeix la possibilitat de manipular i tergiversar la informació i no solament per part dels mitjans?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. No sols els mitjans de comunicació están en contra del procés cap a la Independéncia, sino també els seus pseudoperiodistes (voceros, ni creadors de la noticia , ni investigadors de noticies) estan ideologicament en contra d’aixó. Per tant a molts NO CAL que els presionin , ho fan a gust.

    I als d’aqui :
    1.- Per un mal acord (Mas, Puigdemont ) es va deixar en mans de SOLS un partit els Cat Radio i TV3. I s’hauris d’haver fet un acord institucional de 50/50% entre els dos que governen. Mai un de sol. Ni per un costat ni per l’altre.

  2. “Nos merecemos perder Catalunya. Esta cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera”, Unamuno. És així mateix de real. I és un atentat gravíssim contra la llibertat a una informació veraç, sense la qual no hi ha cap posibilitat de determinar correctament que decidim en molts àmbits crucials del nostre esdevenir individual i col·lectiu. La llibertat doncs i la responsabilitat necessària, queden, molt més mutilades del que sería raonable en interés d’una societat madura.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?