22.4 C
Barcelona
Dijous 23 setembre, 2021

Una breu i resumida història sobre VOX

Relacionats

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...

Renuncien els joves catalans a un millor futur?

L'Enquesta a la Joventut de Barcelona revela una caiguda en el suport dels joves a la independència de Catalunya. En concret, suposa...

Vox és un partit polític espanyol fundat a la fi de l’any 2013. El seu president és Santiago Abascal i el seu secretari general és Javier Ortega Smith. Vox està qualificat per especialistes com d’ultradreta o d’extrema dreta, encara que alguns mitjans també ho situen en la dreta de l’espectre polític.

VOX (veu en llatí) es va registrar com a partit el 17 de desembre de 2013, va sorgir entre alguns dels crítics social-conservadors de Rajoy en el si del PP, erosionat per la crisi econòmica. La formació, que va iniciar la seva marxa amb l’objectiu de recollir el vot de la dreta desencantada amb les polítiques del PP, no es va presentar davant els mitjans fins a gener de 2014 però sense jutjar la història d’Espanya.

Ja en el seu manifest fundacional, VOX advocava per la unitat territorial d’Espanya, recuperar protagonisme internacional, l’abolició de les autonomies, establir un poder judicial independent i promoure la cultura de la vida i la família. S’observa una radicalització posterior que havia beneficiat al partit en confluència amb altres factors com el seu paper d’acusació particular en el judici del procés, la polèmica entorn de l’exhumació del cadàver de Franco de la Vall dels Caiguts, la recomposició interna del PP, i la dinàmica d’outbidding en la dreta espanyola entre PP i Cs que va introduir a la immigració en el debat polític.

VOX no seria un retorn del neofranquisme però seria homologable en alguns aspectes, com la seva situació a cavall entre el passat i el present, a la dreta populista europea. Vox inclou en la seva ideologia elements identificats com a antifeministes i islamòfobs. També destaca la reivindicació de valors tradicionals com la caça i els toros, el seu nacionalisme de centre, el rebuig a l’avortament i les seves propostes econòmiques de signe liberal com ara reduir d’impostos i la burocràcia, però mai sense criticar al franquisme.

El seu discurs incorpora els elements ideològics que caracteritzen a un partit d’extrema dreta: Nacionalisme, reacció al canvi cultural, nativisme i autoritarisme; així, les seves propostes en la dimensió cultural, relatives a la immigració, la seguretat o la il·legalitza cio de partits, associacions i ONG que busquin acabar amb la unitat d’Espanya, són adscrites a aquesta posició política. Segons Steven Forti, el receptari de propostes de VOX està tamisat per una gruixuda capa d’ultranacionalisme espanyol de matriu nacional-catòlica i autoritària, que es plasmaria en la seva reivindicació territorial en relació a Gibraltar, la reivindicació de la dictadura, la mà dura contra l’independentisme, derogar la Llei de la Memòria Històrica i la centralització de l’Estat liquidant les autonomies. Algunes de les seves propostes posen la carn de gallina.

VOX, ja en el seu document fundacional, que compta de 100 mesures, es caracteritza per una presència de l’ultranacionalisme, es distingiria d’altres partits de dreta en un menor èmfasi en termes comparatius de la immigració, subordinant la seva oposició a aquesta en les seves mesures a la unitat d’Espanya, i a una menor prevalença d’elements que contraposin el poble i l’elit propis del populisme. En aquest punt s’apunta a la conveniència de no fer èmfasi en un missatge antielitista per la dilatada trajectòria institucional del seu líder Santiago Abascal. D’acord amb el dit ultranacionalisme vertebrador de l’ideari del partit és identificat per part d’aquest amb una visió biològica de la pàtria, l’Espanya viva, i amb una cultura d’inspiració catòlica.

Saben d’on prové el nom VOX? Entre els anys 1933 i 1945, el servei de propaganda de l’Alemanya nazi va editar en diversos idiomes, entre ells l’espanyol, una revista de propaganda feixista il·lustrada que es deia VOX. La revista pretenia, en to desenfadat, difondre propaganda de l’Alemanya nazi per a rentar la seva imatge i atacar als enemics de Hitler, que bàsicament eren: El comunisme, Stalin; els jueus i els presidents dels Estats Units i Gran Bretanya, Roosevelt i Winston Churchill.

Les seves pàgines interiors eren escrites en diversos idiomes de manera simultània. L’edició era a càrrec del Ministeri d’Afers exteriors de l’Alemanya nazi, que tenia en el seu màxim responsable a Joachim von Ribbentrop, condemnat a mort en el judici de Nuremberg. Per cert, en els anys 1941-1942, l’ambaixador franquista a l’Alemanya nazi es deia Eugenio Espinosa de los Monteros. Els sona el nom per casualitat?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...