9.7 C
Barcelona
Diumenge 16 gener, 2022

Carta oberta a la vicepresidenta Carmen Calvo

Relacionats

El retorn de l’emèrit Juan Carlos a Espanya

Molt s’està parlant últimament del futur retorn de l’emèrit a Espanya, depenent de les notícies que ens arriben llegim i/o escoltem, no...

Illa: “La decisió del Suprem no és un atac al català”

Salvador Illa, líder de l'oposició i del PSC, es reafirma al costat del Suprem. Després de la decisió del Tribunal en què...

Catalunya, problema eliminat?

Història tibetana. Com a consultor, l'aplico sovint. En un monestir s'havia d'escollir a un monjo per a un càrrec important. Reunits tots,...

Qui provoca un conflicte civil a Catalunya?

La resposta a la pregunta és molt senzilla i el seu nom és l'Estat espanyol. No s'ha de confondre Espanya amb l'estat, aquest és...

Observo que té el mateix tarannà que Pedro Sánchez, el seu president i per desgràcia el de molta gent. M’he fixat en la seva intervenció al Senat i m’ha causat una desagradable impressió. En primer lloc, adreçant-se al senador Cleries, li fa una sèrie d’aclariments que pretenen ser una lliçó de democràcia. Primer el renya dient-li que sota l’aparença d’una pregunta torna a la cambra a fer el mateix plantejament per segon cop, que el pot fer perquè la democràcia i l’estat de dret li ho permeten.

Li diu que el seu plantejament figura que és voler fugir de la justícia, quan es refereix a l’amnistia li diu que no es pot plantejar en un estat constitucional i democràtic perquè això seria suprimir, literalment, un dels poders de l’estat en referència al poder judicial, que intenta trencar la Constitució (?) i que s’han comès delictes i no vol que es repeteixin, però que es poden repetir perquè la plenitud de la democràcia espanyola li ho permet.

Igual que Pedro Sánchez ignora la part de la Constitució que no li convé. Els articles 10  i 96 no deuen figurar en la seva agenda, igual que els tractats internacionals que Espanya va subscriure i està obligada a complir però ignora olímpicament.

Com era d’esperar, el senador Cleries li va respondre correctament i sense pretendre donar-li lliçons, entre altres coses pel poc temps del qual disposava en el temps de contrarèplica. Tot i això va tenir el temps suficient per enumerar els avantatges de la gran “democràcia plena” de la que en gaudim, entre d’altres va enumerar la llei mordassa, les clavegueres de l’estat, la policia patriòtica, la prohibició de parlar d’amnistia, tant al Congrés com el Senat o la total impossibilitat d’obrir una investigació a l’emèrit Juan Carlos.

I no es confongui, els catalans no volem destruir la constitució, el que volem és que se’ns permeti accedir a un dret fonamental, reconegut a les Nacions Unides però no a Espanya, que és el dret d’autodeterminació dels pobles, li sona potser? N’ha sentit a parlar algun cop? Tenint el càrrec que té ho ha de conèixer sens dubte, una altra cosa és fer-se la sorda i ignorar-ho, per tant, oblidis de donar-nos lliçons.

Per si no ho sap, li faré menció de les notícies que, voluntàriament ignoren, i que ja li vaig dir al seu president.

  1. Europa determina que el 50% dels nomenaments de membres del CGPJ ha de correspondre als jutges.
  2. Més de 250 diputats europeus i americans et reclamen l’amnistia dels presos catalans.
  3. Un magistrat del TSJC diu que Torra tenia dret a penjar la pancarta sobre els presos polítics.
  4. El Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara de Torra contra la seva inhabilitació.

Per si la memòria li falla, cosa que li passa sovint a tots els governs, siguin del color que siguin, no es quedi només en la xifra final que li ha dit el senador Cleries, afegeixi el dèficit fiscal català des que es va instal·lar “el café para todos” i sumi l’import, no satisfet, de la clàusula addicional tercera de l’Estatut i veurà que estem parlant de 300.000 milions d’euros que Catalunya ha aportat a Espanya i, a mi m’agradaria preguntar-li. Què hem rebut els catalans a canvi?

Vostè és vicepresidenta primera del govern, segur que sap la resposta, però estic segur que no la respondrà.

No em considero un cínic, per tant no puc acomiadar-me educadament, així que simplement, a reveure. 

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Aragonès vol seguir negociant amb Espanya

L’executiu català quan va presentar el Pla de Govern per a la legislatura en el que es contemplava seguir negociant fins a...

Qui mana realment a Espanya?

És una pregunta que m'he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d'una part del periodisme independent,...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...