21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Carta oberta a la vicepresidenta Carmen Calvo

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Observo que té el mateix tarannà que Pedro Sánchez, el seu president i per desgràcia el de molta gent. M’he fixat en la seva intervenció al Senat i m’ha causat una desagradable impressió. En primer lloc, adreçant-se al senador Cleries, li fa una sèrie d’aclariments que pretenen ser una lliçó de democràcia. Primer el renya dient-li que sota l’aparença d’una pregunta torna a la cambra a fer el mateix plantejament per segon cop, que el pot fer perquè la democràcia i l’estat de dret li ho permeten.

Li diu que el seu plantejament figura que és voler fugir de la justícia, quan es refereix a l’amnistia li diu que no es pot plantejar en un estat constitucional i democràtic perquè això seria suprimir, literalment, un dels poders de l’estat en referència al poder judicial, que intenta trencar la Constitució (?) i que s’han comès delictes i no vol que es repeteixin, però que es poden repetir perquè la plenitud de la democràcia espanyola li ho permet.

Igual que Pedro Sánchez ignora la part de la Constitució que no li convé. Els articles 10  i 96 no deuen figurar en la seva agenda, igual que els tractats internacionals que Espanya va subscriure i està obligada a complir però ignora olímpicament.

Com era d’esperar, el senador Cleries li va respondre correctament i sense pretendre donar-li lliçons, entre altres coses pel poc temps del qual disposava en el temps de contrarèplica. Tot i això va tenir el temps suficient per enumerar els avantatges de la gran “democràcia plena” de la que en gaudim, entre d’altres va enumerar la llei mordassa, les clavegueres de l’estat, la policia patriòtica, la prohibició de parlar d’amnistia, tant al Congrés com el Senat o la total impossibilitat d’obrir una investigació a l’emèrit Juan Carlos.

I no es confongui, els catalans no volem destruir la constitució, el que volem és que se’ns permeti accedir a un dret fonamental, reconegut a les Nacions Unides però no a Espanya, que és el dret d’autodeterminació dels pobles, li sona potser? N’ha sentit a parlar algun cop? Tenint el càrrec que té ho ha de conèixer sens dubte, una altra cosa és fer-se la sorda i ignorar-ho, per tant, oblidis de donar-nos lliçons.

Per si no ho sap, li faré menció de les notícies que, voluntàriament ignoren, i que ja li vaig dir al seu president.

  1. Europa determina que el 50% dels nomenaments de membres del CGPJ ha de correspondre als jutges.
  2. Més de 250 diputats europeus i americans et reclamen l’amnistia dels presos catalans.
  3. Un magistrat del TSJC diu que Torra tenia dret a penjar la pancarta sobre els presos polítics.
  4. El Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’empara de Torra contra la seva inhabilitació.

Per si la memòria li falla, cosa que li passa sovint a tots els governs, siguin del color que siguin, no es quedi només en la xifra final que li ha dit el senador Cleries, afegeixi el dèficit fiscal català des que es va instal·lar “el café para todos” i sumi l’import, no satisfet, de la clàusula addicional tercera de l’Estatut i veurà que estem parlant de 300.000 milions d’euros que Catalunya ha aportat a Espanya i, a mi m’agradaria preguntar-li. Què hem rebut els catalans a canvi?

Vostè és vicepresidenta primera del govern, segur que sap la resposta, però estic segur que no la respondrà.

No em considero un cínic, per tant no puc acomiadar-me educadament, així que simplement, a reveure. 

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...