A la capital del regne d’Espanya no presten gaire interès a segons quins nous partits fins que s’adonen que els hi agraden perquè el seu tarannà és anticatalanista, llavors els beneeixen i els hi donen suport mediàtic, tot si val si ataquen Catalunya i, especialment l’independentisme. Nosaltres ho vàrem viure amb Ciutadans amb la benedicció d’alguns mitjans que s’hi van abocar, de forma quasi descarada, a donar-los suport.
Setmanes enrere vaig publicar l’article titulat “La desfeta política de Ciutadans“, per la qual cosa no analitzaré la seva davallada actual on han perdut 30 diputats al Parlament i, si les coses no varien, poden desaparèixer del tot al parlament de la comunitat de Madrid.
Però un bon dia va aparèixer VOX, que en realitat era una escissió del PP avalat, entre altres, per la presidenta madrilenya Esperanza Aguirre. No se li va donar gaire importància, més aviat va semblar bé la seva aparició, ja que el PP semblava no massa fi i el seu successor no inspirava la confiança suficient per fer-se novament amb el poder. Si a més a més atacava a Catalunya va ser benvingut per la classe dominant.
Ben aviat es va veure quina seria la seva actuació. No tenint representació parlamentària a Catalunya va ser qui va presentar una querella contra Quim Torra al cap de poc de ser anomenat president de la Generalitat. Però aquí no va acabar la seva ascensió. Tot veient que es detectava el seu posicionament d’extrema dreta, i qui sap si per aquesta raó, se li va permetre actuar com acusació particular en el judici al Procés contra els polítics catalans.
No és que la seva intervenció en el judici destaqués excessivament, però va agradar al poder judicial i a les forces mediàtiques contraris a la independència de Catalunya. Poc després va ser ben vist, ja que va donar el suport necessari perquè el PP obtingués el govern a Andalusia, Múrcia i finalment Madrid. En cap d’aquestes comunitats van guanyar els populars, però en tots van acabar obtenint la presidència i el govern.
Després del fracàs de Ciutadans a Múrcia, incloent-hi tres desercions, i vist que les enquestes vaticinen la seva desaparició a Madrid, Vox es veu com l’única crossa necessària per al PP si Díaz Ayuso, contra tota lògica democràtica, accepta el seu suport per ser reelegida presidenta de Madrid. Aquesta situació li ha donat a VOX un aire de prepotència que, ara mateix, preocupa a Madrid que fins ara desconeixia, ignorava o li estava bé.
Vegin l’actuació de Rocío Monasterio, numero u de la llista de VOX, en un debat polític en la cadena SER, on va ser molt mal educada aconseguint que Pablo Iglesias abandonés la sala, tot i els esforços d’Àngels Barceló per evitar-ho. Com va seguir amb el seu vergonyós comportament, els representants del PSOE i Mas Madrid van abandonar la sala en solidaritat amb Pablo Iglesias.
La representant de VOX en el debat de la SER, Rocío Monasterio, havia posat en qüestió les amenaces de mort rebudes pel líder d’Unides Podem i, posteriorment, l’havia provocat fins a fer-lo esclatar. L’episodi ha causat una controvèrsia grandíssima, amb l’esquerra madrilenya indignada per les formes i el fons de l’actuació de la dreta. Monasterio, a més a més, es queixava que Iglesias no condemnés el que havia passat a Vallecas.
Fa poc més de dues setmanes es va fer un míting de VOX en el barri madrileny de Vallecas, on després hi va haver un enfrontament entre la policia i els veïns del barri per la presència del partit ultradretà que els va titllar de miserables per la seva protesta. El barri és de gent treballadora que vota les opcions d’esquerra i on la dreta no obté vots i la presència de VOX va ser vista com una provocació.
Molts mitjans de comunicació estaven avisats i VOX va obtenir el que buscava, el reportatge o les fotografies que avalaven el que ells volien, quedar com els perjudicats de la pel·lícula que ja han repetit més d’un cop i que els mitjans -alguns d’ells- després ho corroboren. El que sembla indiscutible és que la dreta fa la impressió que viu còmodament instal·lada dins els poders de l’estat, particularment amb els cossos armats i el poder judicial.
Aconsello la lectura, a Vilaweb, de l’article titulat “Monasterio? Doncs abans hi havia Arrimadas?”. En el que s’explica, amb mol més detall, l’ascens de VOX i l’extrema dreta per la nul·la atenció que se li va prestar fins ara que és un perill per la democràcia.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen de debò que a Madrid no coneixien a VOX o mentre els anava bé o es ficaven contra Catalunya ja els hi estava bé? És possible que VOX, partit d’extrema dreta, pugui condicionar la política de la Comunitat de Madrid? On hem arribat? No puc creure que és producte derivat de la democràcia plena de la qual tant presumeix Espanya o potser sí?
La democràcia plena d’Spain, is different, democràcia de conveniència dels “trileros” de torn. Una festa en una discoteca que la paguem nosaltres i on VOX son els matons necessaris. Fins que és facin els amos.
Els catalans hem d’anar a lo nostre, doncs la situació és d’emergència. Hem de marxar escapats. Jo només estaría centrat en això.