El seu autor és el conegut Alfred-Maurice de Zayas. Zayas és un advocat suís i estatunidenc, escriptor, historiador, expert en el camp dels drets humans. El 23 de març de 2012 va ser nomenat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides expert independent per a la promoció d’un ordre internacional democràtic i igualitari. Va presentar el seu primer informe al Consell el 12 de setembre de 2012, i el seu informe a l’Assemblea General el 2 de novembre de 2012. Va créixer a Chicago, va estudiar història i dret en la Universitat de Harvard.
Ha estat Secretari del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i cap del Departament de Queixes en l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans.
Autor de varis llibres i informes sobre Dret d’autodeterminació dels pobles. El 29 de setembre de 2017 de Zayas, com a expert de l’ONU, al costat del també comissionat independent de les Nacions Unides, David Kaye, va emetre un comunicat en el qual valoraven l’actitud del govern espanyol com a violadora de drets individuals fonamentals, limitant el flux d’informació pública en un moment tan crític per a la democràcia espanyola enfront del referèndum sobre la independència de Catalunya.
Ara acaba de publicar un nou llibre dedicat exclusivament al cas de Catalunya i la seva situació després del referèndum de l’1 d’octubre, la resposta de la justícia espanyola i la critica a la Comissió Europea, que té obligacions de defensar a tots els ciutadans Europeus, fins i tot els Catalans i, corrompi el dret, aplicant-lo arbitràriament, à la carte.
A continuació reprodueixo la carta que el propi de Zayas ha enviat a un professor d’alemanya indicant-li la novetat i el contingut del llibre acabat d’editar.
El bell projecte Europeu, basat en la dignitat humana i el respecte a la cultura dels pobles, ha estat traït pels polítics i buròcrates de Brussel·les, molts dels quals vaig tenir l’oportunitat de conèixer quan vaig ser Relator de les Nacions Unides per a l’Ordre Internacional (2012-2018), i les meves funcions em van portar sovint a Brussel·les i Estrasburg.
És lamentable abandonar aquells principis fonamentals de la defensa dels drets individuals i col·lectius, i quan les normes s’ignoren o s’apliquen selectivament ignorant abusos en alguns estats i pressionant a uns altres per a imposar valors que no corresponen a la Convenció Europea dels Drets Humans.
És incomprensible i inacceptable que a Europa hi hagi presos polítics, i que es toleri que polítics catalans enterament dedicats a la pau i a la democràcia siguin obligats a exiliar-se per la persecució de consciència a Espanya. És trist constatar que l’estat de dret a Espanya ha estat corromput i el mateix Tribunal Suprem ignora la pròpia Constitució Espanyola, no respectant els articles 10 (2) i 96 de la Constitució, els quals incorporen el dret internacional dels drets humans, fins i tot el dret de l’autodeterminació dels pobles.
És preocupant que mentre que la Comissió Europea tolera la flagrant violació de l’articulo 2 del Tractat de Lisboa per Espanya, comença recerques sota l’article 7 del Tractat de Lisboa contra Polònia i Hongria, dos països on es tem que l’estat de dret estigui en perill, i fins es tracta de fer xantatge econòmicament a aquests països perquè obeeixin el despotisme de Brussel·les. No obstant, a cap d’aquests països s’empresonen als polítics d’oposició o als dissidents de consciència.
Jo vaig ser Secretari del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides i cap del Departament de Queixes en l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans. No hi ha dubte que Espanya viola els articles 1, 9, 14, 17, 21, 22, 25, i 27. del Pacte Internacional relatiu als Drets Civils i Polítics. Al setembre, octubre i novembre de 2017, jo i altres Experts Independents de Nacions Unides apel·lem a Espanya al fet que respectés el dret dels Catalans a pronunciar-se en un referèndum, també condemnem la violació de l’estatut autònom de Catalunya. Però Espanya ens va ignorar, i aquest rebuig de l’advertiment de Nacions Unides no va tenir cap conseqüència a Brussel·les. La credibilitat de la Unió Europea i de la Comissió han sofert, però ni a Espanya, ni en el món es reflecteix aquesta situació. Estem en el mitjà de la censura i de la mentida mediàtica.
Vivim en un món Orwel·lià on paraules com la «democràcia» o el «dret» han perdut la seva significació. Com deia la meva àvia: «La vergonya era verda i se la cabra de la va menjar».
El capítol 5 del meu llibre Building a Just World Order enfoca la teoria i la pràctica del dret d’autodeterminació, examina les implicacions de no actuar, i proposa solucions pragmàtiques.
El llibre conté un llarg assaig dedicat en la seva totalitat als drets del poble català.
Agraïment infinit a aquest Sr!!!!
Gràcies també per publicar-ho i aixï refrescar memories.
Ens en sortirem. Només cal que tots plegats persistim.