21.1 C
Barcelona
Diumenge 26 setembre, 2021

El Canadà i Espanya són molt diferents

Relacionats

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...

Aquesta és una afirmació que ja sabíem sobradament, els dos estats es diuen demòcrates, però la democràcia es demostra caminant, val la pena mirar a països del nostre entorn, en aquest cas el Canadà, per veure les abismals diferències que hi ha amb Espanya. No li cal anar dient que és una democràcia plena, sinó simplement comportar-se com a tal. En té prou amb això i així és vista per la comunitat internacional. En canvi, Espanya necessita un organisme com Espanya Global per contrarestar publicitàriament els abusos que es fan i que tenen a veure amb la pèrdua de llibertats, la repressió a l’independentisme i el fet de ser una democràcia amb presos polítics i exiliats.

El Tribunal d’Apel·lació del Quebec acaba de validar la llei 99, aprovada l’any 2000 per l’Assemblea Nacional d’aquest territori i que fa referència a l’autodeterminació. Tretze anys ha durat el debat judicial abans d’arribar al desenllaç final i, prèviament, ha calgut un altre pronunciament idèntic el 2018 del Tribunal Suprem del Quebec.

Tornarem a sentir els arguments de sempre i l’unionisme no variarà a l’hora d’insistir que Espanya no és el Canadà, de la mateixa manera que quan el referèndum d’Escòcia es puntualitzava que el Regne Unit tampoc no era Espanya, el cert és que es va tancant el cercle de països en els quals l’única resposta a un referèndum d’independència és el no per sistema i negar-se a negociar o a dialogar. No hi ha països del nostre entorn en què la resposta sigui la repressió indiscriminada dels ciutadans i l’ús de la violència, com va passar l’1 d’octubre del 2017.

El Tribunal d’apel·lació del Quebec ha validat la llei 99 aprovada l’any 2000 pel que fa referència a l’autodeterminació. Entre altres punts, aquesta llei permet la independència de la regió si el 50+1% dels vots del poble donen suport a aquesta opció en un referèndum. El tribunal que ha dictat la sentència ha determinat que és necessària aquesta majoria perquè la votació sigui vàlida i, a més, considera que no vulnera la Constitució del Canadà.

Al Quebec es va celebrar un referèndum d’autodeterminació el 30 d’octubre del 1995, en el que es van expressar a les urnes al voltant del 93,5% de l’electorat, en una votació que va ser molt ajustada, ja que el 50,58% es va pronunciar en contra de la independència i el 49,42% a favor.

La decisió del Canadà el que sí que hauria de donar és la força, seguretat i arguments als qui defensen que ha de ser les urnes les que facilitin una resposta de la ciutadania al desig o no d’independència. El fet que gairebé el 52% dels catalans que van acudir a les urnes el passat 14 de febrer donessin suport, per primera vegada, a les formacions independentistes no és un fet menor, i liquidar-lo com si fos una cosa intranscendent seria un greu error. Res no és fàcil, certament. Però tretze anys després, el Quebec té el que la seva ciutadania volia i qualsevol poble té dret: Escollir lliurement el seu estatus legal.

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

Article 1. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i preveuen al mateix temps el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

Més articles

1 COMENTARI

  1. L’invent Ñ necessita ja dos o tres Catalunyes per sobreviure o alimentar tant l’ego com l’estòmac.
    Ni democràcia plena ni rès de rès quant del
    que és tracta és de mantenir la “Ñ como unidad de destino en lo criminal”

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Carta oberta a Salvador Illa

Senyor Salvador Illa, m'estalvio dir-li "benvolgut", com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s'ho mereix. He vist que és llicenciat...

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?