Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i la Lorena, després va continuar l’absurda guerra contra França convertida en una derrota i que a la firma de la Pau dels Pirineus es va perdre els territoris que ara anomenem la Catalunya Nord.
A la mort de l’últim monarca de la casa d’Àustria va esclatar la Guerra de Successió, Espanya es va aliar amb França, el seu anterior enemic i va adoptar la dinastia dels Borbons que tants “èxits” li han aportat a Espanya en tots els vessants possibles fins al dia d’avui.
En totes dues ocasions Catalunya va ser la gran perjudicada. En el primer cas va perdre part del seu territori i en el segon la derrota militar, la humiliació i la derogació de les lleis catalanes, el sistema monetari i la implantació del castellà de forma obligatòria.
Quants cops el català ha estat prohibit des de llavors? A la premsa, a l’escola, a l’església i fins i tot en públic. En el primer temps del franquisme s’havien fet denúncies i establir-ne sancions si es detectaven converses privades, inclús per parlar per telèfon amb la família.
Ara, que Espanya ja és una democràcia “plena”, la guerra contra el català continua vigent. Tot són crítiques per la immersió lingüística i la protesta és a l’ordre del dia. No s’accepta que un funcionari, que viu i treballa a Catalunya, hagi de saber parlar català, especialment si a la feina ha de tractar amb el públic. No cal dir el poc ús que es fa del català a la justícia, notaries, registre…
M’agradaria preguntar-li a l’estat que en pensa d’aquesta notícia que casi ha passat desapercebuda.
França aprova la llei de protecció i promoció de les llengües minoritàries. La llei esdevé una base legal per a implementar la immersió lingüística en l’ensenyament públic.
L’Assemblea francesa ha aprovat, amb 247 vots a favor i només 76 en contra, la llei de protecció i promoció de les llengües minoritàries, que esdevé una base legal per a la immersió lingüística, reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com ara la “ñ” del bretó i els accents propis del català.
En referència a l’ensenyament, la llei preveu la implementació de la immersió lingüística a l’escola pública, a més de generalitzar l’aprenentatge de les diferents llengües pròpies des del parvulari fins a l’institut. A més, avui, els diputats han recuperat un aspecte clau de la normativa, que permet de compensar econòmicament els municipis que tenen escoles immersives o bilingües i que reben alumnes d’altres localitats.
Un punt que havia tingut l’oposició del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i havia estat suprimit per la comissió d’ensenyament de l’assemblea. No obstant això, 111 parlamentaris han votat a favor d’eliminar aquest punt i 188 hi han votat en contra, inclosos tots els diputats nord-catalans de la República En Marxa. Llengües minoritzades, que ha estat impulsada pel diputat bretó Paul Molac, afecta, entre més, el català, l’occità, el basc, el cors i el bretó i defineix tres camps d’actuació per a la protecció i la promoció: el patrimoni, l’educació i els serveis públics.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Podrà Espanya fer una llei similar a la de França i així promocionar i protegir les llengües minoritàries que es parlen a l’estat espanyol o continuarà fent el que he fet fins ara? Hi ha països on es parlen diverses llengües com és el cas de Suïssa o només ho sap el rei emèrit per ser un bon client de la banca d’aquell país?
És el que va dir aquell, “França és Jacobina si, però també és demòcrata” una vegada més no podem dir pas el mateix de l’Estat espanyol. Democràcia “sui generis”. Democràcia esperpèntica.