No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d’Afers exteriors de la Federació Russa i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa han plantejat greus violacions dels drets humans per part d’Espanya contra destacats catalans, sinó que també el govern dels Estats Units d’Amèrica ha assenyalat ara les violacions dels drets humans per part de l’Estat espanyol en el seu informe.
En aquest context, també s’aborda la violació dels drets elementals de la minoria catalana i l’empresonament dels presos polítics catalans. A diferència de la Unió Europea, que fins ara ha tolerat plenament les violacions dels drets humans per part d’Espanya, violant així els seus propis valors fonamentals, l’informe dels EUA exposa els següents fets.
El 8 de març, el Relator Especial de l’ONU sobre qüestions de les minories va expressar la seva preocupació per les restriccions i els càrrecs penals contra els polítics catalans i els activistes de la societat civil que van participar en el “referèndum” d’octubre de 2017. El Relator Especial va demanar al Govern que complís amb les seves obligacions legals de protegir els drets humans de les minories, inclosa la minoria catalana, en particular respecte a la llibertat d’expressió, de reunió pacífica, d’associació i de participació en la vida pública. El Defensor del Poble va rebutjar la classificació de la població catalanoparlant com a minoria.
El 13 de maig, Amnistia Internacional va criticar la interpretació del Suprem sobre la incitació com «excessiva i àmplia» i va afirmar que conduïa a la «criminalització dels actes de protesta». El 3 de novembre, Amnistia Internacional va reiterar la seva petició que el govern alliberés a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
Al juliol, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va reiterar la seva recomanació d’alliberar set dels nou presos catalans independentistes condemnats per sedició pel Tribunal Suprem pel seu paper en el «referèndum» d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya. Representants de partits polítics nacionals catalans es van referir als condemnats com a «presos polítics».
En un informe publicat el 8 de març, el Relator Especial de l’ONU sobre qüestions de les minories va expressar la seva preocupació pel fet que la condemna de dotze polítics catalans i activistes de la societat civil a l’octubre de 2019 afecta a la llibertat d’expressió i a la dissidència política no violenta de la minoria catalana i podria servir com a senyal per a descoratjar la dissidència política d’altres grups minoritaris. El Defensor del Poble espanyol va rebutjar la classificació de la població catalanoparlant com a minoria.
Espanya és un Estat membre de la Unió Europea. No obstant això, la Unió Europea i la majoria dels seus Estats membres guarden silenci i secunden plenament la política d’Espanya cap a Catalunya. Però la resistència també està començant a sorgir en alguns països d’Europa. Fa poc, els verds francesos es van manifestar a favor del dret d’autodeterminació del poble català, que inclou el dret a crear el seu propi Estat. I en el parlament irlandès, igual que a Bèlgica, s’ha criticat sense embuts les violacions dels drets humans a Espanya contra els polítics independentistes catalans. Mentrestant Europa calla i no fa res.
En els paràgrafs on denuncia la vulneració dels drets humans a Espanya, Amnistia Internacional qualifica el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez com el més greu per la vulneració del dret a la llibertat d’expressió.
Cal recordar també que el Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar la llibertat dels presos polítics, una petició que va promoure, entre d’altres, Òmnium Cultural, i que recentment s’ha inclòs en un informe publicat pel govern dels Estats Units sobre drets humans, on s’esmenten els presos polítics catalans.
Amb les campanyes que ha impulsat i participat Òmnium destaquem.
- S’ha arribat a 23 milions d’europeus que ara ja coneixen el cas català.
- S’ha denunciat la vulneració dels drets per part de l’Estat en fòrums internacionals com el Consell d’Europa.
- S’ha treballat per obtenir posicionaments d’organitzacions com Front Line Defenders o Human Rights Watch.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És normal el posicionament d’Europa sobre el tema? No ha donat Espanya les suficients mostres d’ignorar els drets humans? No és suficient que Nacions Unides, Amnistia Internacional i Human Rights Watch o Front Line Defenders, entre moltes altres organitzacions, ho denunciïn? No ha quedat clar que Espanya incompleix la seva pròpia constitució al no aplicar l’article 10.2 a que es va comprometre?
