16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

Pot Espanya presumir de la seva justícia?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Aquesta és una pregunta que m’he formulat molts cops atenent a diversos fronts i circumstàncies diverses segons els casos, ara bé, un dels que més impressió i decepció m’ha causat és el següent: Els crims contra la humanitat durant la dictadura franquista s’hauran de seguir investigant a l’estranger, ja que a Espanya no es pot.

Ara mateix, el Tribunal Constitucional no ha volgut admetre un recurs presentat per Gerardo Iglesias, fundador de Izquierda Unida, ja que un jutjat d’Oviedo va negar-se a investigar la seva querella contra un funcionari policial de la dictadura per tortures i el màxim tribunal espanyol ha fet seus els arguments de la justícia ordinària per arxivar-ho; els presumptes delictes han prescrit i, a més, la llei d’amnistia de l’any 1977 blinda els repressors franquistes. La decisió del TC ha comptat amb el vot particular en contra de tres magistrats.

Per majoria, però no per unanimitat, el Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per l’advocat Gerardo Iglesias per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. L’origen: que el jutjat d’instrucció número 4 d’Oviedo no va admetre la seva querella per delictes de lesa humanitat. La denúncia original posava damunt la taula les tortures de les quals va ser víctima els anys 64, 67 i 74 en mans de Pascual Honrado, cap de la brigada politicosocial. Iglesias era membre del Partit Comunista (PCE) i del sindicat Comissions Obreres.

El tribunal d’Oviedo, en una interlocutòria del 2018, va justificar l’arxivament de la causa assegurant que els fets denunciats no constituïen delicte de lesa humanitat, i també que havien transcorregut deu anys des de la seva comissió. Aquesta decisió va ser ratificada per l’Audiència Provincial, que va argumentar que s’havia de tenir en compte el principi de legalitat i la prohibició de retroactivitat de les normes sancionadores no favorables.

A hores d’ara ja ha arribat l’aval definitiu del Tribunal Constitucional: No es poden investigar aquestes denúncies. La interlocutòria encara es troba en fase de redacció, però el TC fa seus els arguments previs. Segons informa l’alt tribunal, els arxivaments “s’acomoden al cànon constitucional de la tipicitat de les conductes denunciades, per la prescripció dels possibles delictes llavors sancionats i la validesa de la llei d’amnistia”.

La sentència ha comptat amb tres vots particulars en contra, els dels magistrats Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i María Luisa Balaguer, que volien analitzar l’abast de la llei d’amnistia de l’any 77. Ara el bloqueig d’Espanya a la investigació dels crims del franquisme pot arribar a Estrasburg, on per cert gràcies a Espanya no saben que és l’atur. En diverses ocasions, el Tribunal Europeu de Drets Humans li ha recordat a la justícia espanyola que els delictes de lesa humanitat i tortures no prescriuen.

De moment, però, molts casos s’han de seguir investigant a l’Argentina. Curiosament l’antiga colònia espanyola ha fet, fins ara, millor els deures que la que havia estat la seva metròpoli. El país sud-americà també va patir una dictadura i els llestos dels militars van establir unes lleis per escapolir-se de responsabilitats de cara el futur, aquestes lleus van ser dues: “La ley de obediencia debida” i La Ley de punto final”.

La justícia argentina va tenir els pebrots necessaris i la valentia suficient per derogar-les. Gràcies a aquest fet van poder jutjar a Videla i tota la plana major colpista d’aquella època. Ara està atenent moltes sol·licituds de ciutadans espanyols a qui la seva justícia no els atén, els hi dóna llargues o fins i tot els ignora.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quina creuen que és la millor forma d’actuar, la de la Justícia argentina o la de l’espanyola? Si la justícia internacional, referida als drets humans, diu que els delictes de lesa humanitat i tortures no prescriu per quin motiu a Espanya ja han prescrit? Ignoro el motiu, però novament em ve a la memòria aquella frase que es va fer tan famosa “España es diferente”.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Si si, “Espanya és diferent” i molt pitjor de lo soportable. Per nosaltres i per ella mateixa.
    En la balança, pesa massa més lo negatiu que lo positiu. Ho diu la Història.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...