29.6 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

L’ONU, el Tribunal de la Haia i l’autodeterminació

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Després de l’aplicació del 155 a Catalunya, l’ONU va emetre un comunicat a la web de l’Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans, on es deplorava la supressió de l’autonomia de Catalunya per ser contrari als drets fonamentals, a la legalitat internacional i també a l’espanyola.

D’una manera molt clara i diàfana, explicava que l’aplicació del 155 suposava un retrocés inacceptable en l’aplicació dels drets humans, que era contrària als articles 1, 19, 25 i 27 del Pacte Internacional per als Drets Civils i Polítics (ICPCR) i que, atenció, també era contrari a la mateixa Constitució Espanyola, que, en virtut del seu article 10 (2), s’autoobliga a ser interpretada sempre d’acord amb els pactes internacionals signats per Espanya en matèria de drets fonamentals (incloent-hi l’esmentat ICPCR).

El comunicat era molt contundent establint el caràcter ius cogens del dret d’autodeterminació dels pobles, és a dir, que és un dret fonamental que en cas de conflicte està per sobre d’altres drets. Això significa, per exemple, que el dret a l’autodeterminació està per sobre el dret a la integritat territorial dels estats, i que aquests darrers no tenen, per tant, la potestat per denegar-ne el exercici. Ans el contrari, d’acord amb les diverses resolucions de l’ONU (per exemple al 2625/XXV del 24 d’octubre de 1970), els estats no només no s’hi poden negar, sinó que han de vetllar pel seu exercici en llibertat i sense interferències.

Constitució, article 10.2: Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i dels tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

Es preguntaran quin és el motiu d’aquest vídeo. Després de veure’l tranquil·lament segueixin llegint i ho entendran de sobres. Clara Ponsatí al Parlament Europeu.

La Sentència del Tribunal Internacional de la Haia de 22 de juliol de 2010 s’expressava en aquests termes, a saber…

  1. Declarem que no existeix, en Dret Internacional, cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència.
  2. Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona.
  3. Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.

Entenc que si les resolucions de l’ONU són de 1970 i la Constitució de 1978. Per què Espanya va admetre incloure aquells pactes i ho va reflectir en l’article 10.2 de la carta magna, sense dir que no pensava complir-los?

Espanya diu que un referèndum no es contempla a la constitució. S’ha contemplat quan li ha convingut. A més, com sabrem el que vol la gent, en referència a l’autodeterminació, si no està convocada a les urnes?

Aquesta sentència va ocasionar la independència de Kosovo perquè així ho desitjaven els seus habitants. Espanya, que és una democràcia “plena”, encara no l’ha reconegut i no cal que ens preguntem el motiu. El ridícul arriba a externs que fan avergonyir. Havent de jugar un partit de futbol Kosovo contra la “roja” s’ha prohibit la paraula Kosovo com a nom de l’equip contrincant a través dels mitjans de comunicació estatals (RTVE i RNE).

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És pròpia aquesta actitud d’un país amb democràcia plena? El motiu de no voler reconèixer Kosovo es veu d’una hora lluny. Frases com “roja antes que rota” i “una Grande y libre” encara estan molt arrelades a Espanya. Tant costa d’entendre que els catalans no volen trencar res? Tant costa entendre a Catalunya i el perquè vol ser independent?

Més articles

4 COMENTARIS

  1. vaig néixer amb “democrácia orgánica”, vaig viure uns pocs anys que considero de democràcia, i torno a ser en una democràcia amb adjectiu qualificatiu, “democrácia plena”. Els adjectius a la paraula democràcia em recorden una expressió de la meva mare (aragonesa): “casi”. “Casi delante de casa” per exemple, volia dir “como a un kilometrillo de casa”.

  2. Democràcia plena però ….. de forats.
    Té més forats que un gruyère o per ser més exactes, te més forats que un emmenthal, que sembla ser és el formatge dels forats.
    Que podem esperar de mentalitats amb molt més grans manDemocràcia plena però ….. de forats.
    Té més forats que un gruyère o per ser més exactes, te més forats que un emmenthal, que sembla ser és el dels forats.
    Que podem esperar de mentalitats amb moltes més grans mancançes i interessos espuris que no pas virtuts. Que és pot esperar de mentalitsts decimonòniques.

  3. Perdoneu el geroglific anterior.

    Democràcia plena però ….. de forats.
    Té més forats que un gruyère o per ser més exactes, te més forats que un emmenthal, que sembla ser és el formatge dels forats.
    Que podem esperar de mentalitats amb moltes més grans mancançes i interessos espuris que no pas virtuts. Que és pot esperar de mentalitsts decimonòniques perverses.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...