12.4 C
Barcelona
Dilluns 19 abril, 2021

Quin és el problema real d’Espanya?

Relacionats

Espanya ha perjudicat Catalunya al llarg del temps

Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i  la Lorena, després...

La justícia a Espanya continua fent diferències

Fa dues setmanes vaig publicar en aquest mitjà l'article titulat "La Justícia no és igual per a tothom". El mateix el vaig publicar a Diario16,...

Els abusos dels drets humans a Espanya

No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d'Afers exteriors...

Pot Espanya presumir de la seva justícia?

Aquesta és una pregunta que m'he formulat molts cops atenent a diversos fronts i circumstàncies diverses segons els casos, ara bé, un...

Abans que llegeixin aquestes línies els he de confessar que no en sóc pas l’autor. Fa un parell de mesos el vaig rebre d’un amic de Madrid que, en enviar-me’l em digué, mira lo que me ha llegado via Facebook, estoy seguro de que te va a gustar. L’únic que he fet ha estat traduir-ho per publicar-ho i donar-li la màxima difusió possible. No sé qui és l’autor, però, vagi des d’aquí, la meva felicitació pel seu punt de vista que comparteixo àmpliament.

I si el problema real no fos Catalunya? I si el problema fos Madrid? No Madrid com a ciutat, ni com a conjunt. Madrid com a lloc on una petita elit improductiva sent perillar els seus privilegis. La casa reial, el corpus polític, la ingent quantitat de funcionaris d’alt rang, la cúpula militar, els membres dels consells d’administració i assessors de les grans companyies del país, la plana major de la judicatura, la conferència episcopal, cortesans mediadors i intermediaris amb el poder, etc.

És una massa poblacional que no produeix absolutament res, però en canvi requereix d’uns recursos enormes. Aquest grup, que és reduït comparativament, acumula una gran quantitat de poder i de capital. Antany, per a sufragar les despeses d’aquesta aristocràcia existien els delmes, avui els impostos. Perquè la primera necessitat d’aquest grup és la seva pròpia subsistència. Aquesta elit és la que ha viscut i viu en una realitat paral·lela, on les crisis són poc menys que fenòmens meteorològics i on Madrid és principi i fi del que ells entenen com Espanya. Infraestructures radials, sobre estructures al voltant de la capital.

L’únic objectiu comú que han estat capaços d’enfilar és l’odi al que ells diuen els nacionalismes perifèrics. Això sí que ho han exercit amb mestratge. L’excusa ha estat que volen trencar Espanya, però en realitat és la por a la seva pròpia subsistència. Per als habitants de bona part del país és més nociu el manteniment d’aquestes estructures improductives que la possibilitat que l’estat es fragmenti. Però això s’ha ocultat de manera brillant

Els eixos de l’Atlàntic o del Mediterrani que han de passar per Atocha, són mostres del que diem. No es concep un model territorial que no envolti la Porta del Sol, però a més han estat incapaços de generar un projecte d’Estat que aglutini el que ells anomenen la perifèria que, cada vegada més, és allò més enllà de la denominada M-30.

En realitat hi ha capes socials d’aquesta perifèria que hi han col·laborat amb aquesta elit, per a aconseguir la seva part del pastís. Bona part de l’actual paràlisi del Procés es deu al fet que està en mans d’aquestes elits locals col·laboracionistes amb el nucli improductiu de l’aristocràcia (per anomenar-la d’alguna forma).

Porto temps pensant que si aconseguim desarticular aquesta llotja del Bernabéu, amb els seus succedanis locals, serem capaços d’articular un espai habitable. Si no és així, l’única opció és fugir. Quan es parla de federalisme, que ha estat la meva opció durant anys, s’ignora aquesta realitat. Sense el desmantellament de l’elit improductiva al voltant de la vila i cort, no és possible un canvi de model territorial.

Fins i tot per als independentistes hauria de ser una lluita prioritària. L’esquerra estatal hauria d’adonar-se que amb la xacra de tots aquests vividors, és impossible qualsevol avanç. Ara com ara, em sembla que una bona eina de produir aquest canvi i d’expulsar a aquesta elit extractiva que viu de la resta, és el procés d’independència, no per una qüestió identitària, simplement perquè Espanya, amb l’actual model d’epicentre únic, no sobreviu sense Catalunya, d’aquí la seva resistència. Si el 20% del PIB estatal desapareix, Espanya hauria de canviar de model de gestió, tant sí com no.

Això sense oblidar que no podem deixar el procés en mans dels col·laboracionistes que sempre han estat lacais i aprofitats d’aquest nucli. Crec que Espanya estarà molt més a prop del federalisme amb un cisma independentista que sense ell. Però si algú em convenç que hi ha un projecte per a acabar amb aquesta elit extractiva, improductiva i híper-centralista podria, com a mínim, pensar-m’ho.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Algunes de les asseveracions descrites són realment ben certes. És conscient el madrileny del carrer d’aquesta realitat o la política i els mitjans de comunicació han fet una molt bona feina perquè ni tan sols se n’adonin? A més de la política, la justícia també va fer la seva feina. Cal que no oblidem que el contenciós Catalunya-Espanya el va iniciar el Constitucional amb la seva sentència contra l’Estatut de Catalunya l’any 2010. Ho recorden?


Article publicat originalment en castellà per Iñaki Anasagasti titulat “¿Y si el problema fuera Madrid?“.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Aquest article el vaig rebre fa uns dies i s’atribuia l’autoria a Iñaki Anasagasti.
    Es un analisis molt real i encertat de la situació actual.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Espanya ha perjudicat Catalunya al llarg del temps

Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i  la Lorena, després...

La justícia a Espanya continua fent diferències

Fa dues setmanes vaig publicar en aquest mitjà l'article titulat "La Justícia no és igual per a tothom". El mateix el vaig publicar a Diario16,...

Els abusos dels drets humans a Espanya

No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d'Afers exteriors...

Pot Espanya presumir de la seva justícia?

Aquesta és una pregunta que m'he formulat molts cops atenent a diversos fronts i circumstàncies diverses segons els casos, ara bé, un...

L’ONU, el Tribunal de la Haia i l’autodeterminació

Després de l'aplicació del 155 a Catalunya, l'ONU va emetre un comunicat a la web de l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets...