16.2 C
Barcelona
Dissabte 4 febrer, 2023

S’enfonsa Catalunya com el Titanic?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Per què es va enfonsar el Titanic? Per un iceberg. Recerques posteriors van demostrar més motius. Aplicables a Catalunya?

Algunes causes denunciades

Foc en calderes ja en drassanes. Va afectar el magatzem del carbó. Va afeblir el casc metàl·lic. El vaixell va sortir defectuós. Se sabia. No es va informar. No va resistir.

Catalunya. Quins “focs i amb quins efectes” previs la va situar en la transició, en la Constitució, estatuts? Sortia sòlida, resistent? Els protagonistes polítics de llavors, espanyols i catalans, sabien que sortia “afeblida”, que no seria el que la societat esperava. Van callar. No van informar.

Miratge. El xoc de masses d’aire de temperatura diferent dificultà la visió. Els guaites no van detectar l’iceberg. No tenien prismàtics.

Catalunya. Va haver-hi gran miratge democràtic societat catalana. Es va voler veure el que no existia de veritable transició a una democràcia real, a una Catalunya “nacionalitat” i optimitzada? Sembla.

Reblons defectuosos. Es van analitzar. Presentaven clares deficiències en composició, dimensió, col·locació en tot el casc. Això va afeblir poderosament la seva resistència.

Catalunya: L’articulat, desenvolupament constitucional, estatutari, no es va respectar. Va haver-hi, hi ha, greus i perjudicials incompliments, interpretacions subjectives per part de l’Estat, invasió de competències, etcètera, des del primer moment. Callades o permeses a Catalunya. Es va exigir, es va reaccionar, a temps o es va deixar que anés entrant aigua, enfonsant-se? Es van aplicar plenament els estatuts? Finançament just, executades inversions pressupostades que eren llei? Què va succeir amb l’anul·lació i modificació d’articles del segon Estatut? En nom de la Constitució, avui, Catalunya està fora d’ella. Què és avui Catalunya a Espanya?

Marees. Segons els experts, va existir una marea superior a la normal. Molts icebergs es van traslladar a la ruta del Titanic. No va haver-hi previsió.

Catalunya: Va preveure Catalunya els “icebergs polítics” que podrien perjudicar el seu viatge cap a l’optimització de la seva realitat, del seu potencial, o va ser, és, víctima d’un projecte espanyol molt diferent? Manté el seu rumb o ha quedat a la deriva i amb perill d’enfonsament?

Absència de comandament. El capità, oficialitat, es van veure sobrepassats. Van reaccionar tard, malament.

Catalunya. Tenia, té, una autoritat amb les competències per a materialitzar el seu potencial? Comptava, compte, amb tots els seus líders amb projecte comú, conegut, assumit? Compromesos, perseverants en la seva consecució? El clima sociopolític, resultats actuals, què suggereixen?

Ordres errònies, mal executades. Produït el xoc, l’oficial al comandament va donar instruccions qüestionades. Execució contradictòria. Va entrar encara més aigua.

Catalunya: Detectades les vies d’aigua democràtiques, constitucionals, estatutàries, en inversions, finançament, invasió de competències, què ordenen els seus líders polítics? En funció de país o de partit, ideologia? En favor de Catalunya o d’Espanya? Accelerar o frenar? Salvant o enfonsant el que prometia ser una transició modèlica cap a una Catalunya plena, equiparable a modernes democràcies?

Un iceberg va inundar el Titanic. Ho va enfonsar. Fatalitat o incompetència acumulada a Espanya, a Catalunya?

S’obren a Catalunya vies d’aigua des de l’interior?

En desenvolupament i organització sabem: “Un conjunt no funciona si no ho fan tots els seus components”. Es respecta això? Espanya està en “fallida sistèmica”. Ho demostren resultats i anàlisis de cadascun dels seus estaments. Catalunya depèn d’Espanya. Segons els ferents d’Estats considerats veritablement democràtics, moderns, pròspers, què diagnosticaria un observador internacional, ben format, informat, imparcial, sobre els líders polítics amb incidència a Catalunya? Objectivament i subjectivament, obren vies d’aigua o les eviten, tanquen? Com avaluar-ho…

  • Monarquia, rei emèrit i actual cap d’Estat…
  • Partits, líders polítics, espanyols i catalans. Projecten el millor futur o defensen, imposen, models del passat? Com qualificar el seu comportament mentre l’ona del tsunami del coronavirus encara no ha fet tot el seu efecte? Sobre què discuteixen? Projecten el millor futur?
  • Congrés, Senat, parlament català…
  • Estament judicial.
  • Patronals i sindicats.
  • Exèrcit espanyol…
  • Forces d’ordre públic.
  • Corrupció i balafiament sistèmic.
  • Mitjans de comunicació, públics i privats.

 Cadascun d’aquests estaments, eviten l’entrada d’aigua de l’exterior o obren vies des de dins i faciliten encara més l’enfonsament? Què justifica que hi hagi votants a Catalunya que vulguin continuar sent dependents, enfonsar-se?

I el motor Catalunya?

Independentisme català: El problema més gros d’Espanya. Qui ho crea, agreuja? Montoro: “No és que vulguem als catalans; és que els necessitem; són els millors; són els que treuen a Espanya de la crisi”. Actua Espanya en conseqüència? S’asfixia la seva economia, es pressiona trasllat d’empreses, no es compleixen inversions. Tracte “colonial” segons teoria de “colonització perifèrica” del prestigiós Ohmae. Per què a Catalunya hi ha tantes forces: partits dependentistes, independentistes també!, patronals, sindicats, etc. que obren vies d’aigua des de l’interior?

I els passatgers? Al Titanic,  ballaven, estaven distrets, aliens a tot. Què fan els votants a Catalunya? En què pensaven des dels primers símptomes d’incompliment Constitucional, Estatutari, finançament, inversions, invasió de competències, atac a la història, llengua? Societat catalana dividida. Independentistes: “reaccionen” per dignitat democràtica. Dependentistes: accepten. Obren més vies d’aigua des de l’interior. Són conscients de la deterioració en tots els camps de les seves vides en democràcia, benestar, justícia social, llibertat? Hi ha solucions, però això requereix estadistes i votants conscients a Catalunya. N’hi ha? Què demostren els fets?

El Titanic es va enfonsar. Espanya, els seus polítics i votants, semblen intentar-ho. La salvació de Catalunya és possible. Què faran els polítics i votants catalans? Se salvaran?

Els independentistes catalans ja han reaccionat… Si pensen en el seu millor futur, el de les seves famílies, treball, educació, sanitat, llibertat; què faran tots els estaments, votants, dependentistes?  

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (IV)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg), publicat originalment a Blickpunkt Katalonien per Axel Schönberger.

Reaccions a la sentència de la justícia europea

Tant l’independentisme com el govern espanyol diuen que el tribunal els dóna la raó El Tribunal de Justícia...

Puigdemont pregunta si ERC sabia que volien extradir-lo amb el nou Codi Penal

L’expresident qüestiona els motius darrere la reforma del Codi Penal que ara se li aplicarà El president a...

Deixem sola la gent gran que lluita, i ha lluitat, per la independència de Catalunya?

19/01/2023, Barcelona, cimera Espanya-França Matí gèlid. Molta sensació de fred pel vent. Zona entre les fonts i plaça...

Comencen les batalles preelectorals

Collboni deixa l'Ajuntament de Barcelona i Feijóo fa una nova proposta electoral. Quan un any arrenca políticament com a...