Tothom el dóna ja per acabat o vaticina la seva desaparició en poc temps. Què ha fallat? No era un producte de laboratori perfectament dissenyat i avalat per l’IBEX-35? Fem una mica d’història, Ciutadans, ara Ciudadanos, va néixer a Catalunya per enfrontar-se al catalanisme en l’època que el PP era per si sol l’única formació de dreta al Parlament (aleshores el PSC era catalanista no pas com ara).
Inicialment només van obtenir tres escons al Parlament i després van fracassar en les municipals i europees. Un cop es van reorganitzar i, amb més mitjans, van començar una forta campanya que, gràcies a una fotografia del seu líder, Albert Rivera totalment nu, es van donar a conèixer i participant en col·loquis a través dels diferents mitjans de comunicació i a captar, primer les simpaties i després els vots dels espanyolistes a Catalunya.
Vegin un petit vídeo històric dels seus inicis com a partit.
Com apunta el periodista Vicenç Villatoro, els laboratoris de Madrid van creure que el seu pedigrí espanyolista podria bastir un partit estatal que fes possible un vell somni, ja que el bipartidisme existent a Espanya era del tot imperfecte. Si PP o PSOE no guanyaven les eleccions per majoria absoluta, necessitaven un partit frontissa que els recolzés. Aquest paper el feien els nacionalistes del PNB i CiU.
El país que més ha triomfat en aquest plantejament ha estat Alemanya, a Espanya la idea de poder comptar amb Ciutadans i que aquest donés suport al partit més votat, però insuficient per obtenir una majoria, va ser molt i molt celebrat, així PP o PSOE formarien govern sense haver de sotmetre’s a un més que possible xantatge per part dels partits nacionalistes basc o català.
Després d’un cert èxit a casa nostra, Albert Rivera va fer el salt a Madrid deixant Inés Arrimadas al capdavant del partit a Catalunya. Rivera va tenir bona entrada a la capital i, ben secundat per aquells que li donaven suport, va millorar els resultats a les eleccions generals. En una ocasió que, havent guanyat Rajoy no va poder accedir a formar govern, ell i Pedro Sánchez van signar un preacord per veure de formar-lo, però que tampoc van arribar a tenir el suport necessari per fer-ho, el resultat va ser noves eleccions amb victòria del PP.
Rivera, més aviat de dretes i a la vista dels bons resultats obtinguts, va arribar a imaginar que podria superar al PP i ocupar el seu lloc en el bipartidisme espanyol, però aquest no era el rol previst pel laboratori que el va dissenyar i en les últimes eleccions generals va fracassar, provocant la seva dimissió. Aleshores, Arrimadas que també havia fet el salt a Madrid, va quedar al davant de la formació amb tan sols deu diputats al Congrés.
Arrimadas encara no ha entès com, havent estat la més votada, amb trenta-sis escons al Parlament, pogués tenir aquell fracàs a Madrid i ara estar patint per la possible desaparició de Ciudadanos com a partit polític. La seva moció de censura a Múrcia, conjuntament amb el PSOE, ha provocat un terratrèmol polític a tot l’estat. Ha tingut tres trànsfugues que s’han passat al PP a canvi de formar part del govern autonòmic murcià i també ha provocat unes noves eleccions a la comunitat de Madrid pel mateix motiu.
Vegin el següent vídeo, és força interessant i va ser premonitori.
Com s’ha pogut veure, a Catalunya el president Torra -inhabilitat injustament- ja va predir el fracàs de Ciutadans a Catalunya i, després de la desfeta soferta a Madrid a les generals i la dimissió d’Albert Rivera, la senyora Arrimadas no ha sabut o no ha pogut redreçar la formació taronja que, de seguir en les actuals circumstàncies pot acabar desapareixent. El PP, PSOE i VOX estan engreixant el nombre d’afiliats a costa seva.
Ciutadans és, encara que ho vulgui dissimular, un partit de dreta. Han volgut fer un acostament als socialistes i ho acabaran pagant molt car, els seus votants els abandonaran i els hi costarà molt de pair.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La dreta té altres opcions i Ciutadans quedarà reduït al no-res o desapareixerà. Personalment no em fan cap mena de llàstima, el seu pas per Parlament va demostrar que només amb crispació no és possible fer política i els resultats estan quedant a la vista.
