La notícia que el Parlament Europeu ha retirat la immunitat a Puigdemont, Comin i Poncetí ha causat un gran rebombori d’alegria en els mitjans de comunicació espanyola. El Mundo diu: “L’independentisme rep suport de la dreta i l’esquerra a Brussel·les”. El País: “El Suprem busca una escletxa per jutjar Puigdemont”. El Periódico: “La justícia marca el ritme de la política catalana”. Tots fan els seus comentaris, però cap fa referència al PSOE o el govern amb una sola excepció.
Recordem, si de cas, les paraules que la ministra d’exteriors del govern espanyol va dir només saber-ne els resultats de la votació (gravació feta expressament sense públic i, per tant, sense possibilitat de preguntes com hauria estat en una roda de premsa.
Parla de tres missatges rebuts del Parlament Europeu. A saber: El primer diu que ningú s’ha d’aprofitar de la immunitat per evitar la compareixença davant de justícies nacionals. No va ser aquesta la causa de l’exili dels polítics catalans. Faria bé la ministra de recordar que, per causa d’immunitat, un conegut ciutadà espanyol no ha hagut de presentar-se davant la justícia espanyola i es troba fugat en un país del Golf.
En el segon parla de la solidesa de l’estat de dret d’Espanya i de respecte al treball de la justícia espanyola.
El tercer és veritablement meravellós, diu que els problemes de Catalunya s’han de resoldre a Espanya no pas a Europa. A sobre manifesta molt convençuda que aquesta és la línia que ha estat mantenint el govern d’Espanya, allargant la mà a totes les forces polítiques catalanes per buscar una solució als problemes de Catalunya a través del diàleg i la negociació. Acaba dient que aquest és el missatge que ha rebut Espanya del Parlament Europeu.
La ministra faria bé d’informar-se amb el seu col·lega de justícia, de la solidesa i el respecte que li tenen a Europa de la justícia espanyola. Per si de cas li posaré alguns exemples: Coneix els casos d’Atutxa i d’Otegi? Tots dos han estat rebutjats per la justícia europea. Però permeti que l’assabentí d’un que m’ha cridat molt l’atenció.
El TJUE ha condemnat Espanya a pagar una multa de 15 milions d’euros per no haver adoptat a temps la directiva de protecció de dades personals per facilitar el seu intercanvi entre les autoritats policials i judicials per investigar i castigar delictes. Aquesta xifra, però, anirà pujant, ja que el tribunal fixa una sanció diària de 89.000 euros si l’incompliment encara existeix en el dia d’avui i fins que la directiva sigui traslladada a la legislació espanyola.
Voldria afegir-ne uns quants exemples més, però seria perdre el temps, vostès no escolten a ningú. Així i tot li aconsellaria estar al cas del que diu José Antonio Martin Pallin, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, quant entre altres coses, manifesta: La sobirania nacional resideix en el poble. Però a Espanya l’únic poder que decideix les competències del legislatiu i l’executiu és el poder judicial.
Ja per acabar els convido a veure Clara Ponsatí en una intervenció en el Parlament Europeu, on no fa altra cosa que condemnar, amb valentia, la justícia espanyola, la majoria de mitjans de comunicació, la poca llibertat d’expressió, per acabar amb un toc a la monarquia.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Són aquests els missatges que el Parlament Europeu ha donat a Espanya com diu la ministra? Podrà creure algú que els problemes de Catalunya es podran solucionar a Espanya com diu la política? On és el diàleg i la negociació que diu és el que proposa el govern espanyol? El contenciós no té solució perquè a Espanya ja li està bé que segueixi existint.
La tasca dels exiliats i l’altaveu que representen és fonamental. Presos i exiliats un bon binomi.
L’Estat Ñ, de tot el que van, és tppppde tot el que no son: separació de poders, democràcia, un gran pais, avançats, una gran història, etc etc., de tot això res de res. Quan Cat. se’n vagi, no els subvencioni, només quedarà el Deute.