El diumenge passat vaig tenir la paciència de seguir l’entrevista que Jordi Évole va fer-li a José Maria Aznar a la sexta i, he de dir que no em va decebre. El personatge no és ni ha estat mai sant de la meva devoció, però em va refermar l’opinió que tenia d’ell i que no ha canviat en el pas del temps.
L’entrevistador va saber dur la conversa de forma amable i l’entrevistat es trobava còmode abaixant la guàrdia, llavors és quan Évole el va incomodar, a poc a poc, i Aznar es va mostrar tal com és en realitat. En utilitzar l’hemeroteca, Aznar es va sentir incòmode, ja que no li agradava el que veia i que era una mostra del que ell ha criticat i que coincidia amb el que havia fet quan era cap de l’oposició al govern del PSOE.
L’atemptat d’Atocha va ser un dels temes que menys li van agradar, va voler justificar-se dels comunicats que va fer al principi degut a les notícies que li donaven els serveis d’intel·ligència i les forces de seguretat. Fins al tercer dia no va admetre la possibilitat d’una altra autoria de l’atemptat que no fos ETA, quan la tarda de l’11-M alts càrrecs policials declaraven que el modus operandi no era l’habitual d’ETA.
Probablement les contradiccions i mentides d’aquells dies van fer reflexionar a la gent i el PP, que inicialment partia com a favorit, va perdre les eleccions en favor del PSOE liderat per Rodríguez Zapatero.
Un altre tema que no li va agradar va ser el de la guerra d’Iraq i les preteses armes de destrucció massives que aquell país en disposava i que ell mateix va assegurar en una entrevista televisiva. Tothom recorda la foto de les Açores amb l’anglès Toni Blair i l’americà George Bush, per Aznar era la triple aliança contra el poder dels Aiatol·làs, però va resultar ser “el trio de la patata” a causa de les armes que no existien. Blair i Bush ho van reconèixer i es van disculpar davant els seus ciutadans. Aznar no ho ha fet ni ho farà.
Al parlar de la corrupció, Aznar va dir que en quasi totes les formacions pot haver-hi algun cas esporàdic, però dir que la corrupció era del Partit Popular com organització li semblava totalment injust i del tot inacceptable, les causes que ell va conèixer les va resoldre sense dubtar-ho.
A poc a poc anirem sabent detalls de la corrupció del PP per les causes que afecten Bárcenas i la caixa “B” del partit, tot apunta que aquesta situació es va produir un cop Aznar ja no estava en la Moncloa. De fet temps enrere quan el partit encara se’n deia Alianza Popular va esclatar el cas Naseiro per finançament irregular del partit i Aznar el va substituir per Álvaro Lapuerta.
En un vídeo que podran veure a continuació, el periodista Ernesto Ekaicer, relata que el també periodista Paco Mercado li va fer una gravació a Álvaro Lapuerta on aquest explica que, barrejat entre papers i informes, li duia a Aznar diners al seu despatx del carrer Gènova. Fins a quin punt això és demostrable? Existeix encara aquesta gravació? En cas afirmatiu, serà vàlida com a prova davant un tribunal?
Què pensen vostès, benvolguts lectors? El cas d’Aznar s’aclarirà o serà un més que quedarà sense resoldre’s? Recordo Aznar com un personatge singular. Anys enrere va fer unes declaracions en què va llençar un repte als musulmans dels nostres dies, a demanar perdó “per haver conquerit Espanya i estar-s’hi vuit segles”. I això que té el cognom àrab!
Ja no es tracta de noms de persones o partits, la corrupció, l’amiguisme, i l’interès polític o monetari es troba instal·lat en la nostra política, ajudes, recomanacions o favors, estan a l’ordre del dia, només cal fer un repàs d’alguns consells d’administració per comprovar que el fenomen anomenat “portes giratòries” existeix des de fa molts de temps i això, realment, és el més preocupant de tot.
Hi ha un tipus de corrupció en la línia que tot i ser antidemocràtica i és greu, ha servit a partits mal finançats per untar una màquina que feia pais i ho feia força bé, sempre podría haver estar millor, val, però altra cosa és embuxacar-se personalment, robar directament i quan no, alimentar desmesuradament megalomaníes descaradament ineficients. Aznar és un personatge molt cregut i a resultes bastant patètic. I incompatible amb tot el que representa Catalunya i per suposat els seus interessos.