12.4 C
Barcelona
Diumenge 18 abril, 2021

La credibilitat minvant de la monarquia espanyola

Relacionats

Espanya ha perjudicat Catalunya al llarg del temps

Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i  la Lorena, després...

La justícia a Espanya continua fent diferències

Fa dues setmanes vaig publicar en aquest mitjà l'article titulat "La Justícia no és igual per a tothom". El mateix el vaig publicar a Diario16,...

Els abusos dels drets humans a Espanya

No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d'Afers exteriors...

Pot Espanya presumir de la seva justícia?

Aquesta és una pregunta que m'he formulat molts cops atenent a diversos fronts i circumstàncies diverses segons els casos, ara bé, un...

El passat 23 de febrer es va celebrar un acte per rememorar el 40è aniversari del 23-F. El cop d’estat que no va triomfar, però que va deixar un llastre que avui dia encara estem patint. Felipe VI, fill de Juan Carlos I, l’emèrit, va voler reivindicar la fermesa i autoritat del seu pare la nit d’autos. Semblava que en aquest acte buscava la seva pròpia legitimitat i la de la institució monàrquica que ara ell encarna.

Però Juan Carlos ha estat el veritable protagonista d’aquell acte i el que ha vingut després. Per un costat s’ha intentat reivindicar la seva figura, però l’endemà, el ple del Congrés va refusar qualsevol reforma de control de la institució monàrquica, denegant anul·lar la inviolabilitat del monarca i l’aforament de la família reial.

No sé si ha estat idea seva, dels seus advocats o assessors, però que dos dies després l’emèrit presentés una nova regularització d’impostos a hisenda, mentre la fiscalia no és molesta a estudiar o perseguir uns presumptes delictes, dels quals la justícia Suïssa se n’ocupa molt més que l’espanyola. I no es tractava d’uns centenars de milers sinó de quasi 4,4 milions d’euros.

No acabo d’entendre l’expressió “conductes incíviques” feta per Pedro Sánchez amb relació a l’emèrit Juan Carlos. L’incivisme és una altra cosa, això és delicte pur i dur i tinc la sospita que no arribarem mai a saber-ne tots els que haurà arribat a cometre mentre la inviolabilitat el protegia.

La inviolabilitat, l’aforament i qualsevol mesura que protegeixi als qui en gaudeixen, és una malaltia crònica que la pateixen els poderosos, és la pèrdua del sentit de la realitat que els fa creure que a ells tot els està permès. Com mot bé diu el periodista Josep Ramoneda, La inviolabilitat serà una via directa a l’abús perquè atorga la condició d’irresponsable a qui la gaudeix.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Tenim moltíssims motius històrics per ser antiborbònics independenment de ser o no antimonàrquics. A més i primer de tot, molts catalans no tenim rei d’Ñ. No se com explicar-ho.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Espanya ha perjudicat Catalunya al llarg del temps

Després de la guerra dels Trenta Anys, que a Espanya li va suposar la pèrdua de Flandes, l’Alsàcia i  la Lorena, després...

La justícia a Espanya continua fent diferències

Fa dues setmanes vaig publicar en aquest mitjà l'article titulat "La Justícia no és igual per a tothom". El mateix el vaig publicar a Diario16,...

Els abusos dels drets humans a Espanya

No només el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Ministre d'Afers exteriors...

Pot Espanya presumir de la seva justícia?

Aquesta és una pregunta que m'he formulat molts cops atenent a diversos fronts i circumstàncies diverses segons els casos, ara bé, un...

L’ONU, el Tribunal de la Haia i l’autodeterminació

Després de l'aplicació del 155 a Catalunya, l'ONU va emetre un comunicat a la web de l'Oficina de l'Alt Comissionat pels Drets...