Nós, que valem tant com vós, jurem davant de vós, que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, que us acceptem com a rei i sobirà sempre que respecteu les nostres llibertats i lleis, però si no, no.
Jurament dels reis d’Aragó i Catalunya
Hi ha molt d’escrit sobre l’actual monarquia. Va jurar respectar els “principis del Moviment davant Franco”. Aquest ho va nomenar. La monarquia es “va colar” en la Constitució. La societat, segons Suárez, preferia república. Se’n va dir “restaurador” de la democràcia. El 23-F. Li van dir “salvador”. Cada vegada més qüestionat. Després, el conegut fins a la seva abdicació. Avui, nombrosos escàndols de tota mena. Vist tot el que hem vist, la monarquia “val més que tots”, encara que no respecti res? La monarquia, “com a tal”, és coherent?
Referèndum: Monarquia o república?
Guanya presència en els mitjans. Imaginem pregunta: “Aprova que la presidència de la República sigui propietat d’una família i que estigui ocupada sempre per un membre d’aquesta?”. Resposta deduïble. No! Perquè, “això” s’aprova en la monarquia espanyola: Que la Prefectura de l’Estat i Capitania de les Forces Armades sigui sempre ocupada per la família reial. És coherent?
Garanteix competències una monarquia?
En selecció d’alts directius sabem que és molt difícil trobar perfils que optimitzin les tres competències; siguin “funcionals” al lloc en uns entorns canviants. Qui garanteix que els successius hereus monàrquics les posseeixen? Existeix un “esperit superior” que infongui aquestes competències quan ocupen el lloc? Existeix un ADN, comprovat, que l’asseguri? Què demostra la història, l’ADN borbònic? Objectivament, què ofereix? És coherent aquesta fe en què “una monarquia” és i serà sempre qui ofereixi el perfil més competent?
Ofereixen els Borbons un historial brillant en els seus resultats?
Aquí està la història. Aspectes positius, pocs. Molts, negatius. Perduren. Quants regnes, colònies va heretar Felipe V? Què queda avui? Quants escàndols de tota mena van protagonitzar els Borbons? Qui va importar i va imposar el “despotisme il·lustrat” tan vigent actualment? Espanya, com a Estat unitari, neix el 1812. Aquella Constitució va ser un gran avanç democràtic. Limitava poders monàrquics. Què va fer el Borbó Ferrnado VII? Abolir-la! Hi ha molt més fins a arribar a avui. Davant tanta evidència històrica, passada i present, És coherent justificar que els Borbons ostentin en “propietat” la Prefectura de l’Estat?
És l’actual “saga” la més competent?
Millor no valorar “exemplaritat” social, moral, ètica. Ometo el publicat. Qualsevol anàlisi exigeix un referent. És equiparable el comportament de l’actual saga amb el de les monarquies en Estats considerats democràtics? Tenen les mateixes prerrogatives? S’ha parlat de la “inviolabilitat”. Actuals forces polítiques, votants, defensen aquest concepte. És coherent, democràtic, actual, aquesta condició?
I l’actual rei?
Com a consultor he intervingut en selecció de candidats a promocionar a alts càrrecs. Valorava coneixement de l’organització, la seva actuació optimitzadora. Aplicat a l’actual monarca: Estava al corrent del que feia el seu predecessor? Va fer alguna cosa per impedir-ho de cara als objectius del lloc; a la imatge de la monarquia? Estava al corrent del que succeïa en la seva família? Va fer alguna cosa per a evitar-ho? Ja en el tron, no coneixia el que continuava passant? Ho va prohibir? Ignorar-ho, ho qualifica malament. Saber-ho i no evitar-ho, pitjor. Com el que succeïa a Espanya. Aquí estan els fets objectius. Què assegura que l’actual saga monàrquica és i serà la més “competent” per a la Prefectura de l’Estat? Si se sotmetés a votació tindria majoria absoluta per la seva competència?
Com han gestionat els Borbons a Catalunya?
Aquí està la història. Felipe V va guanyar la guerra de Successió. Va haver-hi pactes després de la victòria. No va complir. Tractat de Nova Planta: Va anul·lar tots els drets, va prohibir el català. Va substituir funcionaris catalans per castellans. Va continuar el procés de “castellanització” iniciat pel seu predecessor, Felipe IV (era un Àustria). Aquest va dir: “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. L’esdevenir històric és conegut.
Felipe VI, sent Príncep, va dir: “Catalunya serà el que vulguin els catalans”. Mentre es “preparava”, ja en el govern, ignorava els reiterats incompliments Constitucionals, Estatutaris, inversions, finançament, invasió de competències, etc. dels governs espanyols amb Catalunya? No va saber o va poder intervenir per a evitar el conflicte que generava el seu propi Estat i l’agreujava? Quin partit va prendre el 3/0? Ha contribuït a solucionar el problema o s’ha unit a la repressió i l’ha complicat més? Avui, Catalunya està “fora” de la Constitució. Sense Estatut aprovat per la seva gent com exigeix la mateixa. El seu Parlament, majoria absoluta independentista, vol una república pròpia. Recorda que va dir que seria el que vulguin els catalans? “Nós, que valem tant com vós, jurem davant de vós, que no sou millor que ens, que junts valem més que vós, que us acceptem com a rei i sobirà sempre que respecteu les nostres llibertats i lleis, però si no, no”. Doncs…
Proposaria avui la societat catalana aquest jurament a Felipe VI? Quin percentatge de la població de Catalunya ho triaria avui com “el seu” cap d’Estat?
Què justifica que els habitants de Catalunya ho tinguin com a rei? Per als catalans amb dignitat democràtica, que vulguin el millor per al futur de les seves famílies, viure en veritable democràcia, què és el coherent?
Catalunya: Monarquia o república independent?
