De cap manera podia imaginar que, en complir-se aquesta setmana el quaranta aniversari del cop d’estat del 23-F, es donessin una sèrie de circumstancies que, d’una forma o altra, tenen a veure amb qui va ser el principal protagonista d’aquella maleïda tarda/nit de l’any 1981.
Juan Carlos, aleshores rei i ara resident als Emirats Àrabs, no va poder acudir a la celebració d’aquest aniversari, siguin quines siguin les raons que justifiquin aquesta absència, per la qual cosa va ser el seu fill i actual monarca, Felipe VI, qui va presidir la festa, fent un discurs on va enaltir la figura del seu pare que va salvar el país gràcies a la seva ferma i decisiva actuació d’aquella nit.
Doncs ves per on, aquesta setmana d’aniversari, s’han produït dos fets que es relacionen amb l’emèrit, un directament, l’altre indirectament. El primer ha estat el pagament que ha efectuat a Hisenda per un import superior als quatre milions d’euros. Que ha provocat aquest pagament? Segons publica la premsa (El País) el total no declarat és de més de vuit milions corresponents a regals en espècie de la Fundació Zagatka de la qual Felipe VI era beneficiari.
El segon ha estat la tramitació que s’ha fet al Congrés de Diputats d’una proposició, on es reclamava suspendre la inviolabilitat del rei. El Congrés va rebutjar aquest dijous posar fi a la inviolabilitat del Rei i retirar l’aforament a l’emèrit. Els grups parlamentaris de PSOE, PP, Vox i Cs han votat en contra de la proposició no de llei presentada per ERC, que demanava revocar la inviolabilitat del rei Felipe VI i retirar l’aforament a Juan Carlos I. La votació ha estat: 276 vots en contra de la proposta i 74 a favor.
El mateix dia 23 vaig publicar en aquest mitjà l’article titulat: A 40 anys del 23-F, sabem tota la veritat? En ell posava en dubte la versió oficial d’acord en les moltes versions que existeixen, avui però, vull afegir la d’Antonio Garcia Trevijano, advocat, notari i polític que, en una tertúlia de televisió, va declarar el mateix que Iñaki Anasagasti i publicat en vida de Sabino Fernàndez Campo, amb la seva autorització, el que va passar a la Zarzuela la nit del 23-F. Vegin el següent vídeo.
Existeixen versions que diuen que els EUA pressionaven a Espanya perquè s’afegís al pacte de l’OTAN i que membres de l’exèrcit ho volien, però això, tot i poder ser verídic, no prova l’aixecament militar d’aquella tarda/nit. Ignoro perquè no s’ha aixecat el secret dels documents que podrien donar llum a aquesta incertesa i els qui neguen la possibilitat crec que s’equivoquen, si no hi ha res a amagar, el fet de no desclassificar-los crea encara més dubte sobre el cas.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quantes casualitats s’han produït aquesta setmana? Què podem pensar la gent del carrer de totes elles? El PSOE va dir al Congrés que si preguntéssim a la gent aquesta diria que aquestes coses no són del seu interès. Recorden que els socialistes presumien de ser un partit republicà? Doncs ara semblen monàrquics fins a la medul·la.
Ja està tot dit i repetit, caciquisme, oligarquía i la monarquía present, al capdavant, al mitg o còmplice necessari. Que podem pensar, que podem esperar. Una farça la major.
Un simulacre de Cop d’Estat d’uns quans, per implementar la Contrareforma en la línia o sentit de sempre, la del Conde Duque. “La cabra sempre tira al monte”