El 1949 n’Abat Escarré, a uns joves: “Feu pàtria, no feu política”. Algú preguntà la diferència. “Notareu que feu política quan us dividiu”.
Els resultats del 14-F
Van passar unes eleccions molt atípiques. Els resultats són aquí. La seva interpretació “posiciona” als qui els analitzen. De nou: “El mitjà és el missatge” (McLuhan). Molts s’apropien de “tota” l’abstenció. Desautoritzen a l’independentisme. També pot desautoritzar al “dependentisme”. Era oferta oberta a tots. Més del 50% independentista. Podria ser un plebiscit. En un referèndum, determinant. Com al Regne Unit amb Escòcia. En un estat democràtic, els seus dirigents analitzarien que més de la meitat vulgui marxar. A Espanya no es fa. El candidat socialista demanava passar pàgina. Acabades les eleccions, la Fiscalia, dependent del Govern, reclama que els líders polítics tornin a presó. Què pensen els demòcrates d’això?
I ara?
Govern independentista o govern d’esquerres. Les esquerres sempre s’autodeclaren molt democràtiques, per la justícia social, la llibertat. Davant l’evident repressió de l’Estat espanyol, dels seus incompliments reiterats, que tant perjudiquen “tota” la societat catalana, les esquerres catalanes “sembla que haurien de” estar per la independència. Demostradament, la “dependència” és creixentment negativa. Però no.
L’aspirant d’ERC vol formar govern amb Junts, CUP i comuns. Dirigents dels comuns es declaren “antiindependentistes”. Dirigents d’ERC, no independentistes. Curiosa situació!
Encaixen aquestes peces en un trencaclosques de cara a una “pàtria” catalana independent, pròspera, en un marc europeu? No és fàcil. En qualsevol cas, si “primer”, Catalunya no és independent, totes aquestes promeses electorals de millorar educació, sanitat, treball, són impossibles. És el que demostra l’experiència “depenent” de l’Estat espanyol. No es pot oferir la pell de l’ós sense haver-lo caçat. I l’ós, tal com està la situació, és la independència de Catalunya. Només autogestionant els seus propis recursos, fixant el seu model a Europa, en el món; dissenyant i materialitzant tots els estaments necessaris amb criteris d’excel·lència, futur, la societat catalana podrà viure com pot i mereix. Mentre sigui “dependent”: més i pitjor del mateix. Segurament coincideixen en els objectius. I en el model de societat? I en el camí per a materialitzar-lo? I en sentit de pàtria?
Es farà pàtria o es farà política?
Fer pàtria, exigeix tenir líders excel·lents que aportin…
- Visió per al millor escenari d’independència per als habitants de Catalunya.
- Màxim rigor en l’elaboració del projecte per a materialitzar-lo.
- Perspectiva molt àmplia i llunyana orientada al futur, no al passat.
- Creativitat, per a dissenyar i materialitzar el millor model polític, social, econòmic…
- Flexibilitat per a superar les moltes dificultats endògenes i exògenes que existiran.
- Tacte polític per a les diferents relacions institucionals, interpersonals, de cara a la materialització del projecte, sentit d’equip.
- Concentració en objectius fonamentals, prioritaris. No dispersió.
Això implica, imperativament, d’acord amb els models de planificació estratègica orientats a aconseguir i mantenir-se en l’excel·lència…
- Un model equivalent als considerats millors democràcies, països més pròspers, justos, amb futur.
- Superar objectivament i subjectivament, àmpliament, a qualsevol altra alternativa.
- La millor resposta a les necessitats de la societat i que aquesta ho sàpiga, desitgi, secundi.
- Un projecte comú, conegut i compartit per tots els que l’han de materialitzar. Sense disfuncions. És “anar a la mateixa meta, pel mateix camí, amb el mateix ritme”. En el parlament català i espanyol en tot el que concerneixi Catalunya.
- Màxima autoexigència a tothom.
- Perseverança. No es tracta de caminar. Es tracta d’anar-hi.
Això afecta els màxims dirigents. Han de seleccionar a l’equip de consellers, responsables, més competents per a cada funció encara que no siguin del partit.
Fer política, conegut i patit
Tot i ser un vídeo de campanya de Cs, el que diu és molt clar. Podem refiar-nos de tots els que al pas del temps canvien d’opinió segons el partit com en el seu moment va fer Miquel Iceta?
- Ignorar aquestes pautes.
- Actuar per criteris de partit, ideologies, fòbies i filies…
- Assignar càrrecs per “fidelitat”, “quotes” al marge de “competències”.
- Enfrontar-se, restar, excloure, dividir…
- Prioritzar ideologia sobre llibertat, independència.
- Tenir obediència no exclusiva catalana.
Quant està en joc per a la societat catalana? Els dirigents triats actuaran com a líders excel·lents o com, en la majoria dels casos, “dèspotes il·lustrats” que imposen “el seu” model personal, de partit, ideologia. La societat demana “unitat”. S’hi uniran els dirigents?
Estan en joc, per a tothom, els beneficis de la independència o els demostrats perjudicis de la dependència. Se’ls ha votat per a optimitzar la democràcia, qualitat de vida, llibertat, justícia social, identitat.
Què faran? Pàtria o política?
Més que excelent article. D’acord. Fem pais, fem llibertat.
Més errorrs que encerts a lo llarc dels temps i de la Història d’algúns dels tres partits indepes, amb molt bones idees però de fets massa cops desancertats.
Desde la manca de generositat i alçada de mires, confondre l’essèncial de lo secundari. L’ordre dels factors és decissiu en els escacs i en la política. Pot canviar el resultat de d’alt a baix.