A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l’Estat espanyol. Analitzem-ho.
Per a què volen ser independents els catalans amb dignitat democràtica?
Per a preservar la seva identitat, cultura, llengua, avui atacades. Hi ha una llarga llista de fets objectius des de Felipe V a Felipe VI, passant per les dictadures de Primo de Rivera després la de Franco. Espanya ha pretès anul·lar constantment la seva identitat! Com pot haver-hi votants catalans que triïn als qui volen anul·lar la seva història, identitat, llengua? És coherent?
Per a ser un estat modern, pròsper, lliure, i deixar de ser una Nació sense Estat a la qual Espanya vol convertir en regió sotmesa. “Ser-ho” és la “raó de ser” de qualsevol societat amb consciència de la seva identitat, dignitat democràtica objectiva i subjectiva; que desitgi el millor per a “tots” els seus habitants. És el més “natural”! Per què els dependentistes volen viure en un Estat antiquat, en fallida, cada vegada més endeutat, menys lliure?
Per què volen ser “dependents” polítics i votants a Catalunya? Per evitar que la seva família visqui amb molta més qualitat de vida? Per impedir una justícia social que podria afectar-los molt directament, encara que es declarin d’esquerres? Viure en una pseudodemocràcia tot i que es considerin demòcrates? Ser colonitzats, explotats, espoliats, menyspreats? Ser súbdits, vassalls, d’una monarquia corrupta, incoherent, hostil, incompetent? Viure en un Estat progressivament judicial, policial, que qualifica de terrorisme el que és un exercici de la més pura democràcia? Per a fer costat als qui volen eliminar la seva identitat, llengua, història, valors? Seguir vivint, com a regió “fora” de la Constitució, en un Estat obsolet, fracció, decadent?
Això demostren els fets objectius, la cronologia d’aquests. Què justifica voler ser “dependents” i rebutjar els clars, evidents, beneficis econòmics, polítics, socials, democràtics de la independència? Potser per la identitat del seu origen espanyol? Es van veure obligats a marxar de les seves terres, però continuen sent explotats pels dirigents d’aquestes. Justifica el seu sentit de pertinença l’alt preu que paguen?
Castella primer, Espanya després, porten segles intentant “assumir, dominar”, Catalunya. No és un “ens abstracte” a dominar. Són 7.500.000 de persones a les quals intenten “castellanitzar”, colonitzar, explotar. Es comprèn, en part, des de “la seva” perspectiva de ex potencia colonitzadora i que tracta de conservar la seva última colònia.
No s’entén la complicitat de partits polítics, dirigents, habitants i votants de Catalunya. Tots sabem quins partits, líders, generadors d’opinió, són. Tampoc s’entén que els partits polítics, dirigents, habitants i votants independentistes, semblen haver oblidat l’enorme dèficit fiscal que sofreix Catalunya i no defensin amb més rigor, compromís, les seves justes aspiracions. No s’entén que no expliquin en el seu entorn el molt que s’aporta i el poc que es recupera; com “tots”: Independentistes i dependentistes, estan igualment perjudicats per aquesta situació opressora en el pla polític i explotadora en l’econòmic.
Per què vol la independència Catalunya? Les “causes” del problema amb Espanya són evidents. Des de la coherència, la dignitat democràtica, la independència és la cosa més lògica. Per què no la desitgen els dependentistes? Les causes les saben ells, però no semblen dignes democràticament ni lògiques, per als qui hagin decidit acabar les seves vides en aquesta Nació i vulguin el millor per a les seves famílies i desitgen viure en democràcia, amb justícia social avançada i llibertat.
Conegudes les causes, la solució és més fàcil. Però l’Estat espanyol no vol solucionar-ho. Al contrari. Hi ha opcions, però ni monarquia, partits espanyols, societat espanyola, les contemplen. Llavors? Què han de fer els qui viuen, treballen, a Catalunya? Perseverar en el seu compromís amb la llibertat, la democràcia, el benestar dels seus o renunciar per continuar sent progressivament sotmesos, explotats, colonitzats?
Haurien de pensar-ho detingudament. El 14-F es tria: Beneficis de la independència o més i pitjors perjudicis de la dependència. Què votaran els dependentistes avui?
