26 C
Barcelona
Dissabte 24 juliol, 2021

14-F: El vot, un bitllet cap a on?

Relacionats

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica? España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de...

Opinem o ens opinen?

El castigo fue útil en el pasado y ahora lo es el perdón.Pedro Sánchez Què opina el lector sobre...

Indultar a qui? Quin penediment i perdó?

Míriam Nogueras, portaveu de JxCat en el parlament espanyol, respon sobre els indults. Pregunta: “La ciutadania entendria que aquests...

Perquè el referèndum català per la independència no va ser il·legal (III)

Traduït de l’alemany al català per Pere Grau i Rovira (Hamburg). Publicat originalment a «Blickpunkt Katalonien» per Axel Schönberger.

Volen participar en un exercici d’estratègia? Ho plantejo en els meus seminaris o assessories com a consultor. Cara a una decisió “estratègica”, què cal abordar amb el màxim rigor, visió, acte d’exigència, objectivitat. Què creu el lector? Solució… 1: Situació real de partida. 2: Fixar la millor meta. 3: Com aconseguir-la. 14-F: Vot “estratègic” determinant per a la societat a Catalunya.

Situació de partida

Espanya. Perd posicions entre les “democràcies plenes”. Tots els indicadors demostren deterioració: Monarquia, deute extern, competitivitat, corrupció, enfrontament en el Parlament, Tribunal Constitucional incomplint la Constitució, estaments judicials, militars, patronals, sindicals. El major atur de la UE, més el juvenil. Creixent i crònic descontent. No hi ha recursos per a necessitats socials. Deute extern superior al PIB. Això, ja “abans” de la pandèmia.

Països, com Txèquia, suggereixen molt. El seu PIB en 1990, 1/3 de l’espanyol. Avui ho supera. Estònia, Letònia, Lituània, s’acosten. Espanya era, és, el principal receptor de fons europeus. Gasta, no inverteix! Aquí estan els fets. Molt negatius objectivament. Diagnòstic de Febleses i Amenaces a Espanya: altament preocupant comparat amb els estats referents. Creixent descontent, insatisfacció, manca de recursos de tota mena. Escàndols.

Catalunya. Va participar en la transició. Avui, fora de la Constitució. El major problema segons dirigents espanyols. Principal economia productiva, 25% de les exportacions, 19% del PIB entre molts altres factors, però intervinguda. Milions de votants volen un referèndum. Gairebé el 50%, vol la independència. No hi ha resposta política pels qui han provocat el conflicte. Només judicial, policial. La Constitució la considerava “nacionalitat”. Avui, sense Estatut.

Meta desitjada

Catalunya, com qualsevol societat democràticament madura, aspira a viure en un Estat referent i creixent en…

  • Democràcia veritable, llibertat. Honestedat, transparència.
  • Qualitat de vida, desenvolupament, plena ocupació i de qualitat, treball realitzador. Sanitat, educació, serveis, infraestructures, de primer nivell.
  • Justícia social que atengui totes les seves necessitats.
  • Autogestió dels recursos generats. Fi de l’espoli que denuncien mitjans internacionals com The Wall Street Journal.
  • Defensa i consolidació del seu model social, de democràcia, i en cadascun dels estaments amb història pròpia: parlamentària, política, educativa, sanitària, laboral, empresarial… Viure d’acord amb la UE sobre Catalunya: “Motor d’Europa” i “dins de la banana daurada”: Zones generadores de riquesa i gran potencial de creixement.
  •  Ser subjecte polític en funció de la seva història, consciència de nació, capacitat de fixar el seu propi destí i no estar subordinada, colonitzada.
  •  Democràcia veritable, llibertat. Honestedat, transparència.

És el que desitja tot votant amb dignitat democràtica per al present, futur, de la seva família. Nivell de satisfacció, avui, a Catalunya, depenent de l’Estat espanyol?

Com arribar a aquest destí?

14-F: Eleccions a Catalunya. Més “ofertes” de “viatge” que mai.

  • Unes, la majoria, no aniran a cap lloc. Consolidar la “dependència”. Fan promeses de millores, que no van defensar ni van materialitzar quan podien. El Constitucional va generar el conflicte. En deu anys, ni un sol gest per a solucionar-lo. Sí, molts, per a agreujar-ho. Votar als que han creat el problema, han gestionat des de l’Estat, porta a la insatisfacció d’avui. Cada elector decidirà si vol seguir així.
  • Algunes, menys, creuen en acords. Terceres vies? Deu anys demostren la seva inexistència. Diàleg? Diàleg va ser la Constitució, els Estatuts; pressupostos anuals, promesa de finançament just, compliment de les mateixes lleis espanyoles, aportació econòmica per aquestes. Incompliment demostrat. L’actuació davant la “reacció” de la societat catalana amb dignitat democràtica, coneguda. Posada en evidència davant la democràcia, justícia, europea: Presos polítics, judicis qualificats d’error, sentència de “vergonya” segons The Guardian… Segueix l’asfíxia econòmica, política. Votar aquestes opcions és confiar en els qui han demostrat nul compliment. L’elector decidirà si torna a confiar.
  • Viatges a cap part. Partits que no tenen cap opció, no incidiran en res. Seran vots totalment perduts o favorables a mantenir l’actual situació. Els seus votants decidiran si volen això…
  • Abstenció. No votar “és votar” a “ser portat”. Se suposa que no es queixaran després.
  • Opcions independentistes. Teòricament tres. Amb els seus matisos i contradiccions en algunes d’elles. Objectivament, les úniques realment orientades a arribar a la meta desitjada. Extrapolant, només una ofereix coherència, continuïtat. Guanyaran? Si s’intenten potser perden. Si no ho intenten, ja han perdut. Perdran “tots” els habitants de Catalunya que aspiren a aquesta meta de democràcia autèntica, nivell de vida com mereixen i poden, justícia social avançada, llibertat, identitat!

El 14-F, cada vot és un “bitllet”. A quin destí volen anar els votants?

Els homes tímids prefereixen la calma del despotisme a l’impredictible mar de la llibertat.

— Jefferson

Què es votarà el 14-F? Timidesa i despotisme il·lustrat, dependència creixent, negativa, coneguda o democràcia autèntica, progrés, millor nivell de vida, justícia social, llibertat? Dependència o independència?

A on vol portar cada votant a la seva família?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

És realment Espanya un estat de dret?

Aquesta és una pregunta que cada cop es planteja més gent. Llegint la premsa sovint ens trobem amb notícies que ens fan...

Què és la Llei de Seguretat Nacional?

Està sent tramitada la nova llei de seguretat nacional i la pregunta que en ve al cap és: Era necessària? De debò...

Un “chuletón” al punt és imbatible!

El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha demanat reduir el consum de carn a Espanya, el país de la Unió Europea que més carn...

Catalunya independent, nou error d’Espanya?

Per què es van independitzar les colònies espanyoles a Amèrica? España, para llegar a una etapa verdaderamente constructiva, de...

És Pablo Casado el gran líder del PP?

Casado ha dit que amb Sánchez "el colpisme ha deixat de ser delicte per a convertir-se en un bon negoci".Fins al moment present...