Què volen els catalans dependentistes? (I)

Els bons consultors, metges, investigadors tenen clar un principi: “Conèixer la causa d’un problema és la meitat de la seva solució”.

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l’Estat espanyol. Analitzem-ho.

Per a què volen ser independents els catalans amb dignitat democràtica?

Per a optimitzar el seu nivell de vida pel que generen. Depenent d’Espanya, empitjora. Ho confirmen indicadors macroeconòmics. Volen evitar aquest “dèficit fiscal” que ofega “a tots”. Segons The Wall Street Journal: Catalunya està obligada a aportar un 9% del PIB anual. Economistes de prestigi ho situen en 16.000 milions d’euros anuals. Quants problemes actuals en sanitat, educació, treball, infraestructures, ajuts per mitigar els efectes de la pandèmia, no existirien, si Catalunya disposés d’ells! Els dependentistes voten que no els disposi Catalunya i, no obstant això, molts d’ells van a la plaça Sant Jaume a reclamar ajudes pels efectes de la COVID-19! Són coherents? El coherent és donar el millor a la família! Per què no ho desitgen els dependentistes?

Per a aplicar una moderna “justícia social” avui impedida. L’Estat incompleix les seves pròpies normatives. La Generalitat supleix amb els seus ja escassos recursos ajuts que hauria de realitzar l’Estat que és qui cobra el 95% dels impostos dels catalans. Lleis d’aplicació social aprovades pel Parlament Català són anul·lades pel Constitucional espanyol. Això perjudica a “tothom”: Independentistes i dependentistes. Partits, militants, votants, a Catalunya, auto declarats d’esquerres, no protesten. Pitjor: Voten, pitjor encara, als partits que impedeixen desenvolupar una moderna justícia social avançada com Catalunya podria si fos independent. És lògic?

Per viure en una veritable democràcia. Avui, clarament en regressió. Inexistent separació de poders, demostrat en molts casos. Un poder judicial que va per lliure i en contra, fins i tot, de la justícia europea. La llei “Mordassa” allunya a Espanya de les democràcies autèntiques. Les acosta a pseudodemocràcies com Turquia, Veneçuela… L’estatut català no va ser respectat. Els independentistes demanen el més democràtic: un referèndum. Resposta: “Jutges i policies”. Milers d’imputats qualificats terroristes per voler “votar”. Com qualificar-ho?

Per no ser una colònia de l’estat espanyol. Definició de Colonització: “Imposició per la llei o per les armes, de les pròpies lleis, cultura, llengua, valors, del territori conquistat i explotació econòmica d’aquest”. Exactament el que fa Espanya a Catalunya des de fa segles en el pla polític, explotació econòmica, cultural, identitària… També  qualificada “colonització perifèrica”: Zones que generen més riquesa sense capacitat de decisió, depenen dels qui no la creen. Això perjudica seriosament a “tothom” a Catalunya, independentistes i dependentistes. Quin votant coherent vol viure explotat, espoliat, colonitzat? Els independentistes han reaccionat i volen ser lliures, per a gestionar els recursos que generen i gaudir dels beneficis de la independència. Per què els dependentistes ho rebutgen?

Per no dependre d’una monarquia, incoherent, corrupta, incompetent, hostil, antidemocràtica. Objectivament, la monarquia no té sentit en una democràcia. Subjectivament, n’hi ha prou amb conèixer l’actuació dels Borbons a Catalunya i més la dels recents sobirans. Aquí estan els fets. Com qualificar a l’emèrit? Com qualificar que l’hereu ignorés el que feia la seva família, el seu pare; el que feien els partits polítics acumulant casos de corrupció; el problema que estaven creant amb Catalunya? Felipe VI està clarament decantat cap a l’extrema dreta i aliè a la realitat del país. Aquí està el seu discurs nadalenc. Els independentistes no volen ser “súbdits” d’una monarquia incoherent, hostil, incompetent. Volen viure en una moderna i democràtica república de tall europeu. Per què els dependentistes volen continuar sent “vassalls”?

Per a no estar castigats per un estat judicial, policial, amb mètodes propis de pseudodemocràcies o dictadures. No ho diuen exclusivament els independentistes. Ho qualifica tota la premsa internacional: New York Times, The Guardian, Le Soir, Independent, Mediamart, Herald Scotland, L’Tiro… És coherent que els dependentistes desitgin viure sota un estat així? Són conscients que són igualment víctimes d’aquest?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quins beneficis ens ha reportat fins ara pertànyer a Espanya? No està sobradament demostrat el maltractament que patim els ciutadans de Catalunya, tant els independentistes com el dependentistes? No desitgem “tots” el millor per a nosaltres i les nostres famílies?