Si ens fixem detingudament en l’espectacle que s’ha originat davant les eleccions al Parlament de Catalunya, observem el gran desplegament dels partits en la campanya, així com el seguiment que fan tots els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Dóna la impressió que Catalunya s’ha convertit en destinació turística de primer ordre, president del govern central, presidents autonòmics, alcaldes, ministres i secretaris generals de diversos partits, s’han donat cita per visitar-nos tots alhora. Mai unes eleccions autonòmiques catalanes havien causat tant d’interès pel que sembla.
Què les fa diferents de les anteriors? Doncs un únic objectiu, intentar de totes les formes possibles evitar la victòria de les formacions independentistes. La gent anirà a votar en plena pandèmia per què així ho ha imposat la justícia. Pedro Sánchez ha prescindit d’un ministre pensant aprofitar que s’ha fet famós pel seu càrrec anterior i que li pot donar vots.
Espanya es troba en un moment crític per la pandèmia i la crisi econòmica que ha comportat, ara bé, el que importa és acabar amb l’independentisme, un cop aconseguit tot tornarà la normalitat o almenys és el que pensen les altes esferes polítiques i financeres amb seu a Madrid. La corrupció, el cas Bárcenas, el frau fiscal, la monarquia i la justícia no els semblen problemes importants.
Com català i independentista no acabo d’entendre la desunió i l’enfrontament que existeix entre els partits de Catalunya que declaren ser favorables a la independència. Aquesta manca d’entesa l’està aprofitant l’espanyolisme inclòs el PSC, que s’hauria de dir PSEC (Partit Socialista Espanyol a Catalunya). De VOX, PP, Cs i En Comú Podem no espero gran cosa, més aviat el contrari.
La publicitat és de molt baixa qualitat i el fet de la situació sanitària ha modificat els mítings com en anteriors campanyes. La publicitat de Ciutadans és vergonyosa i confio que els votants ho tindran en compte, comparar les manifestacions d’aquí, qualsevol, amb l’assalt al Capitoli de Washington on van morir cinc persones, és de jutjat de guàrdia com a mínim. Arrimadas i Carrizosa adéu-siau.
El que ara mateix ho està passant malament, tot i que fa el valent i ho dissimula, és Pablo Casado. Ell potser no ho sap, però li està donant ales a VOX. Només es dedica a criticar el govern, a Bildu, a Podem i a ERC. La pregunta és saber si sap fer alguna altra cosa. El suposo preocupat en veure com la justícia europea desqualifica a l’espanyola i el PP continua negant-se a negociar renovar al Poder Judicial. Vaja quines primeres espases té Espanya en els dos grans partits.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Acabarà l’espanyolisme amb l’independentisme? O bé s’allargarà el que és i ha sigut sempre un problema polític que s’ha judicialitzat gràcies als líders del bipartidisme? Els votants podem dir la nostra i és el que hem de fer, sabem el que ens hi juguem i tenim l’obligació de manifestar-ho. Ens veurem el diumenge vinent a les urnes oi? Jo hi confio oi?
