Aquesta frase la va pronunciar l’exministre de sanitat i candidat del PSC a presidir la Generalitat. Tots som molt conscients que en època d’eleccions i la campanya electoral prèvia a aquestes, es diuen frases i tòpics que no sempre reflecteixen la realitat i que, en molts casos són una veritable mentida, quant no la tergiversació de la realitat de forma vergonyosa.
Catalunya no ha perdut deu anys, Catalunya s’ha vist maltractada, humiliada, judicialitzada i menystinguda pel govern central durant una dècada, amb independència del partit que el presidís en cada moment. Que pensa el senyor candidat de les diades reivindicatives dels 11 de setembre? Què creia que anàvem a celebrar? No va pensar ni per un moment el motiu de les manifestacions?
No va ser el Constitucional qui va donar un cop d’estat a l’Estatut i a la democràcia? On era senyor candidat quan l’estat no complia les seves obligacions amb Catalunya? Quan no duia a terme les seves obligacions incomplint els pressupostos de l’estat en infraestructures? Quan els beneficis del port de Barcelona servien per millorar aquells que després li farien la competència, igual que en el cas de l’aeroport del Prat?
No va considerar mai, senyor candidat, que la paciència té un límit i aquesta es va manifestar? No recorda que el seu partit (català?) va negar el suport a una millora del finançament que va intentar negociar Artur Mas davant Rajoy. No va protestar per l’incompliment del pla ferroviari de Rodalies tampoc, seria potser, per què a la Roca del Vallès no hi passa el tren?
I que me’n diu del dèficit fiscal —anacrònic— que pateix el meu país i que sembla no és el seu? El convido a veure un petit vídeo del Cercle Català de Negocis per fer-li memòria d’un fet que desconeix o potser no recorda.
Què significa passar pàgina d’aquests deu anys de divisió, frase que repeteix com un disc ratllat? Li va semblar bé l’aplicació del 155 i la invitació, quan no intimidació, perquè moltes empreses canviessin la seu local fora de Catalunya? Catalunya no ha perdut deu anys, ha sigut Espanya —que l’odia, però al mateix temps la necessita— la que ha atacat al Principat de totes les formes possible. On era vostè l’1 d’octubre? Li va agradar l’actuació de les forces policials contra els seus paisans que només pretenien votar?
Recordo haver llegit que vostè va negar l’existència de presos polítics a Espanya. Suposo que està assabentat que ha sigut desmentit per la Junta Electoral espanyola que ha prohibit cap acte d’homenatge o a favor dels fins ara inexistents “presos polítics”. No m’ha sabut pas greu, per fi algú s’ha atrevit a reconèixer la veritat.
Vull recordar algunes de les seves frases més famoses.
- El 155 s’ha aplicat amb “sentit comú”.
- Un nou 155 serà responsabilitat de qui el provoqui. Indults als presos? No ho veig.
- L’amnistia no té cabuda en el nostre sistema constitucional.
- Sánchez i Cuixart no són presos polítics perquè no se’ls ha empresonat per les seves idees.
- Visitar Junqueras a la presó seria vist com un suport polític a les seves posicions.
No cal opinar gaire, el sentit comú és molt espanyol en política. L’amnistia només va servir per salvaguardar tots els franquistes que no la mereixien. Sánchez i Cuixart són presos polítics segons la JEC. Visitar a un presoner no és una qüestió política sinó humanitària que no sembla tenir-la. Un cop vist el que ha dit, encara no ha dit res respecte al dèficit fiscal. Què en pensa? Vol ser el president del meu país i m’ho ha d’explicar.
No sé què pensaran els lectors d’aquest article. Personalment no votaré al candidat Illa i recomanaria a tothom que no ho faci. Naturalment el vot és lliure i cadascú votarà la que cregui ser la millor opció, Ara bé, ha de quedar molt clar que Illa és contrari a la independència i no ofereix una alternativa federal o un concert econòmic per pal·liar el robatori que fa molts anys, més que una dècada, que patim els ciutadans de Catalunya a través de l’actual dèficit fiscal.
