21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Eleccions: Vot lògic o viscerològic?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El preu de desentendre’s de la política és ser governats pels pitjors.

— Plató

Què pensa, sent, un votant en decidir, dipositar, el seu vot? Motiu de tesi doctoral. Què li “motiva” en triar? Motivar ve de “movere”: El que “mou, impulsa, a optar” entre diferents alternatives. En màrqueting separem “necessitats” de “motivacions”. Les “necessitats” són racionals, lògiques. Les motivacions “emocionals”. Aquestes són les que, “decideixen” de forma majoritària.

Quina visió té el votant en decidir?

Són líders els qui “tenen una visió de futur que millora substancialment el present i la materialitzen”. La Constitució, la transició, va significar una important “visió” de futur per a Catalunya. S’ha complert, materialitzat, aquesta visió? No! Hi ha esperança o ja està demostrada ment impossibilitada? Quina “visió” de futur per als habitants de Catalunya tenen els aspirants, líders, a presidir la Generalitat? Aquí estan les seves campanyes.

Votants. Quina “visió” tenen del seu propi futur, el de la seva família? Voten per a optimitzar la seva vida, la de la seva família o s’adapten, resignen, renuncien, per prioritzar la seva identitat depenent d’Espanya?

La decisió va més enllà d’eleccions autonòmiques. Algunes opcions: Visionen per a viure…

  • En una democràcia veritable o en “el” que hi ha avui?
  • Amb un molt millor nivell de vida o el que els permeti l’Estat espanyol?
  • Amb una justícia social avançada perquè compten amb recursos i llibertat per a aplicar-la o es resignaran perquè l’Estat espanyol ho impedeix per lleis o falta de finançament?
  • En llibertat com una moderna república europea independent o sota una monarquia incoherent i molt qüestionada i en una Catalunya “fora” de la Constitució, intervinguda, menys que regió!
  • Amb identitat pròpia o sota un procés de castellanització que dura segles?

Hi ha votants que consideren que la seva identitat és l’espanyola. Menyspreen, renuncien, els altres valors? Vivint a Catalunya estan tan negativament afectats com tots! Totes les opcions són democràtiques, respectables. “Lògiques” és un altre tema.

Quin és el vot predominant?

Com a consultor en planificació, màrqueting estratègic, desenvolupament organitzacional, utilitzo anàlisi de clima intern, cultura, motivacions. Segueixo el que predomina en les xarxes, fòrums, xats, sobre les “motivacions” de vot. No té validesa demoscòpica, però és una segmentació suggeridora. Alguns tipus de vots detectats…

  • Lògics: Respon a anàlisi “racional”. Estudia antecedents, compliment de programes segons models validats que recullin “la seva” visió.
  • Ideològics: Trien només a qui proposi una ideologia política afí. Són els “ideològicsdependents”.
  • Partitlògics: El que decideixi el partit! No qüestionen. Són “partidepenents”.
  • Rutinarilògics: Opten per “el, els, de sempre”. Cap anàlisi.
  • Imitalògics: Segueixen a la majoria del seu entorn.
  • Prejudicilògics: Opinió prèvia, normalment negativa.

Viscerològics

Vot impulsiu motivat per emocions molt diferents, profundes. Es poden subdividir…

  • Fòbiologics: Es decideix per ràbia, rebuig, odi, aversió als qui governin i el que representen.
  • Identitarilògics: Prioritzen la seva “identitat” i voten a qui més la defensi, encara que paguin preus molt alts.
  • Afectelògics: Voten només per “simpatia, afecte, afecte, al candidat.
  • Plaentlògics: És plaer “momentani”. Com la beguda, droga. “Satisfacció” momentània per votar a favor o en contra d’algú, al marge de possibles efectes negatius posteriors.

Hi ha més segments detectats. Ho deixo aquí. Existeixen, també, els vots en blanc, abstencionisme equivalent a menfotisme sociopolític. Al meu entendre, “no votar… és votar”.

El vot té, sempre, efectes a curt, mitjà, llarg termini. Poden ser profundament positius, alliberadors, realitzadors o ser pur masoquisme i sadisme per a la mateixa família, entorn.

A qui i baix quin tipus de vot? Depenen de la “lògica” de l’elector. 

El present ja es coneix.  Partits que ni rectifiquen incompliments. Aquí està la història des de la Constitució, els Estatuts, els pressupostos no executats, l’infrafinançament… Després de 10 anys, ni un gest! Unes altres, només pretenen “pal·liar” clares manques de conseqüències molt negatives per a tots. Opcions que tracten de “mantenir” el model actual. I alternatives orientades a optimitzar aquestes “visions” de democràcia real, qualitat de vida, llibertat, justícia social, identitat, amb models clarament diferenciats, orientats al futur i beneficiosos per a tots.

Com proposa Plató, “desentendre’s de votar la millor opció política és córrer el risc de ser governats pels pitjors”. Vot racional o visceral?

Qui pot ser el millor, o el “menys pitjor” per a materialitzar les visions més optimitzadores? Quant hi ha pendent per a un mateix per a la família després d’una senzilla decisió de vot? Quant per a la societat catalana i el seu futur?

A Catalunya, i a la vista dels fets, ni més ni menys que… Beneficis de la independència o els demostrats perjudicis de la dependència? Quin és el vot lògic?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...