12.1 C
Barcelona
Divendres 5 març, 2021

Eleccions 2021: A qui votar i per què?

Relacionats

Carta oberta a Pedro Sánchez

Vostè és una persona que em defrauda cada cop més. Sàpiga que és president per què no n'hi ha cap de millor...

Peculiaritats sorgides després del 14-F

Són curiosos els comentaris sorgits als mitjans de comunicació i xarxes socials després de les eleccions del passat 14-F. Com també és...

Pàtria o política?

El 1949 n'Abat Escarré, a uns joves: “Feu pàtria, no feu política”. Algú preguntà la diferència. “Notareu que feu política quan us...

Què volen els catalans dependentistes? (II)

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l'Estat espanyol. Analitzem-ho.

Si hi ha un idiota en el poder, és perquè els qui el van triar estan ben representats.

Pensa votar el lector? A qui? Es capta decepció, empipament, cansament, en la societat catalana. Creix: “Estic decebut, cansat, no m’interessa la política”. Segur?

Acostumo a fer un petit test… No es parla del tema? No hi ha queixes sobre economia, treball, salut i les seves llistes d’espera, infraestructures pendents, seguretat, serveis, desenvolupament, creixement, habitatge, salaris, crisi econòmica, ja abans de la pandèmia i més ara, joves que han d’emigrar? Li importa i molt tot això?

Afegeixo preguntes de més transcendència: Li interessa que vostè i la seva família gaudeixin del nivell de vida que mereixen pel que genera Catalunya? Li interessa viure en una democràcia autèntica, amb separació de poders, llibertat? Li importa formar part d’un país amb una justícia social avançada, que atengui pensions, necessitats socials com en un modern estat europeu? La resposta és sí, moltíssim! Continuo: Llavors, li interessa la política. Gairebé tot el que avui succeeix, és conseqüència dels polítics que han governat i governen! A Espanya i a Catalunya. Uns, a Catalunya, intentant que això sigui realitat. Uns altres, a Espanya i a Catalunya, impedint-ho i perjudicant “tots” els catalans. Però han estat o són aquí perquè els votants els han posat. Aquesta és la realitat.

S’anuncia una possible alta abstenció. Es convida al vot per correu. Curiosament, no inspira cap confiança. En qualsevol cas, “tot” el que interessa a “tots” els habitants de Catalunya estan, estarà, condicionat, determinat? Pels qui surtin triats!

A qui i per què aniran a votar?

La política, els seus protagonistes, continuen acumulant motius per a la desafecció des de fa anys. Guerra va presumir d’haver “raspallat” un text estatuari “constitucionalment” elaborat i aprovat pel Parlament català. Sobretot, des de la sentència del Constitucional que va deixar a Catalunya “fora” de la Constitució. Va anul·lar articles i va modificar uns altres que figuren en estatuts espanyols. Eren o no eren constitucionals? El text supervivent no ha estat confirmat com exigeix la Constitució. El Constitucional incompleix la seva Constitució! Tot el que ha seguit és conegut. L’Estat va provocar el problema i el continua agreujant. Mentrestant, segueix l’espoli. Fa set anys que havia de revisar-se un finançament clarament injust per a “tots” els habitants de Catalunya. No es mou. Això afecta molt negativament a “tots” en sanitat, educació, treball, infraestructures, desenvolupament… Les grans infraestructures no s’executen.

De nou, uns dirigents lluiten en favor de “tots” els habitants de Catalunya en benestar, democràcia, justícia social, progrés, desenvolupament, llibertat, creixement, treball… Altres, lluiten per a impedir-ho. Uns, representen a la societat catalana majoritària davant l’Estat espanyol. Uns altres, representen a l’Estat davant la Societat catalana. Aquí estan els fets. A qui triar? És motiu per a desentendre’s de la política o de reaccionar? És motiu per votar?

Són unes eleccions normals?

Haurien de ser-ho. No ho són. Que el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya decideixi la data és motiu d’anàlisi. Prima el poder judicial sobre el parlamentari. Pel que es veu, el Parlament català no compta. Quants vots tenen els membres d’aquest Tribunal? Quants els partits que havien acordat el retard? Això no té importància quan un Estat és judicial més que democràtic. No seria una altra raó per a votar?

La sentència del Constitucional en 2010, va situar a Catalunya en la anormalitat sociopolítica. Aquí està la cronologia dels fets. Una fotografia convida a pensar i molt a qualsevol votant seriós, objectiu, amb dignitat democràtica. És la dels presos polítics sortint de la presó a gaudir del tercer grau. El seu delicte? Ser demòcrates i reaccionar davant l’actuació antidemocràtica, injusta, de l’Estat espanyol. Són uns líders que van desobeir, aquest és la seva única falta!, per a defensar la democràcia, el benestar de “tots” els habitants de Catalunya, la justícia social, la llibertat, la identitat de Catalunya. Perquè el problema de “fons” segueix aquí: enquistat. Aquests presos polítics són víctimes d’un judici que el New York Times va qualificar de “error”; d’una sentència que The Guardian va qualificar de “vergonya”. D’un judici la condemna del qual ha estat qüestionada pel Grup de Treball de l’ONU, Amnistia Internacional, la UE, la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa. Això és normal?

Com qualificar aquestes eleccions, llavors?

  • Votar a empresonats o a carcellers?
  • Votar a demòcrates o a antidemòcrates?
  • Votar més i pitjor, exprés o tàcit, 155 o deslliurar-se d’ell?
  • Votar llibertat o seguir colonitzats (teoria d’Ohmae)?
  • Votar benestar, desenvolupament o seguir asfixiats?
  • En definitiva, votar els beneficis de la independència o els clars i demostrats perjudicis de la dependència?

Com qualificaria Gandhi als votants catalans el 2021? És motiu per votar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Monarquia o república? Per què? Com?

Nós, que valem tant com vós, jurem davant de vós, que no sou millor que nós, que junts valem més que vós,...

23-F: Rocambolesca setmana d’aniversari

De cap manera podia imaginar que, en complir-se aquesta setmana el quaranta aniversari del cop d’estat del 23-F, es donessin una sèrie...

El que sabem segur sobre el 23-F

Se n'ha parlat molt aquests dies en complir-se el quaranta aniversari del fallit cop d'estat del 23-F. Fallit de debò o exitós...

On és la democràcia plena de la qual parla en Pedro?

M’he fixat que en Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos o França, on de vegades es produeixen  manifestacions de protesta, els seus...

A 40 anys del 23-F, sabem tota la veritat?

Es compleixen quatre dècades des d'aquell dia en què va tremolar la majoria de persones que habitava a l'estat espanyol en aquell temps, molts...