21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Eleccions 2021: A qui votar i per què?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Si hi ha un idiota en el poder, és perquè els qui el van triar estan ben representats.

Pensa votar el lector? A qui? Es capta decepció, empipament, cansament, en la societat catalana. Creix: “Estic decebut, cansat, no m’interessa la política”. Segur?

Acostumo a fer un petit test… No es parla del tema? No hi ha queixes sobre economia, treball, salut i les seves llistes d’espera, infraestructures pendents, seguretat, serveis, desenvolupament, creixement, habitatge, salaris, crisi econòmica, ja abans de la pandèmia i més ara, joves que han d’emigrar? Li importa i molt tot això?

Afegeixo preguntes de més transcendència: Li interessa que vostè i la seva família gaudeixin del nivell de vida que mereixen pel que genera Catalunya? Li interessa viure en una democràcia autèntica, amb separació de poders, llibertat? Li importa formar part d’un país amb una justícia social avançada, que atengui pensions, necessitats socials com en un modern estat europeu? La resposta és sí, moltíssim! Continuo: Llavors, li interessa la política. Gairebé tot el que avui succeeix, és conseqüència dels polítics que han governat i governen! A Espanya i a Catalunya. Uns, a Catalunya, intentant que això sigui realitat. Uns altres, a Espanya i a Catalunya, impedint-ho i perjudicant “tots” els catalans. Però han estat o són aquí perquè els votants els han posat. Aquesta és la realitat.

S’anuncia una possible alta abstenció. Es convida al vot per correu. Curiosament, no inspira cap confiança. En qualsevol cas, “tot” el que interessa a “tots” els habitants de Catalunya estan, estarà, condicionat, determinat? Pels qui surtin triats!

A qui i per què aniran a votar?

La política, els seus protagonistes, continuen acumulant motius per a la desafecció des de fa anys. Guerra va presumir d’haver “raspallat” un text estatuari “constitucionalment” elaborat i aprovat pel Parlament català. Sobretot, des de la sentència del Constitucional que va deixar a Catalunya “fora” de la Constitució. Va anul·lar articles i va modificar uns altres que figuren en estatuts espanyols. Eren o no eren constitucionals? El text supervivent no ha estat confirmat com exigeix la Constitució. El Constitucional incompleix la seva Constitució! Tot el que ha seguit és conegut. L’Estat va provocar el problema i el continua agreujant. Mentrestant, segueix l’espoli. Fa set anys que havia de revisar-se un finançament clarament injust per a “tots” els habitants de Catalunya. No es mou. Això afecta molt negativament a “tots” en sanitat, educació, treball, infraestructures, desenvolupament… Les grans infraestructures no s’executen.

De nou, uns dirigents lluiten en favor de “tots” els habitants de Catalunya en benestar, democràcia, justícia social, progrés, desenvolupament, llibertat, creixement, treball… Altres, lluiten per a impedir-ho. Uns, representen a la societat catalana majoritària davant l’Estat espanyol. Uns altres, representen a l’Estat davant la Societat catalana. Aquí estan els fets. A qui triar? És motiu per a desentendre’s de la política o de reaccionar? És motiu per votar?

Són unes eleccions normals?

Haurien de ser-ho. No ho són. Que el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya decideixi la data és motiu d’anàlisi. Prima el poder judicial sobre el parlamentari. Pel que es veu, el Parlament català no compta. Quants vots tenen els membres d’aquest Tribunal? Quants els partits que havien acordat el retard? Això no té importància quan un Estat és judicial més que democràtic. No seria una altra raó per a votar?

La sentència del Constitucional en 2010, va situar a Catalunya en la anormalitat sociopolítica. Aquí està la cronologia dels fets. Una fotografia convida a pensar i molt a qualsevol votant seriós, objectiu, amb dignitat democràtica. És la dels presos polítics sortint de la presó a gaudir del tercer grau. El seu delicte? Ser demòcrates i reaccionar davant l’actuació antidemocràtica, injusta, de l’Estat espanyol. Són uns líders que van desobeir, aquest és la seva única falta!, per a defensar la democràcia, el benestar de “tots” els habitants de Catalunya, la justícia social, la llibertat, la identitat de Catalunya. Perquè el problema de “fons” segueix aquí: enquistat. Aquests presos polítics són víctimes d’un judici que el New York Times va qualificar de “error”; d’una sentència que The Guardian va qualificar de “vergonya”. D’un judici la condemna del qual ha estat qüestionada pel Grup de Treball de l’ONU, Amnistia Internacional, la UE, la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa. Això és normal?

Com qualificar aquestes eleccions, llavors?

  • Votar a empresonats o a carcellers?
  • Votar a demòcrates o a antidemòcrates?
  • Votar més i pitjor, exprés o tàcit, 155 o deslliurar-se d’ell?
  • Votar llibertat o seguir colonitzats (teoria d’Ohmae)?
  • Votar benestar, desenvolupament o seguir asfixiats?
  • En definitiva, votar els beneficis de la independència o els clars i demostrats perjudicis de la dependència?

Com qualificaria Gandhi als votants catalans el 2021? És motiu per votar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...