19.2 C
Barcelona
Divendres 24 setembre, 2021

Eleccions 2021: A qui votar i per què?

Relacionats

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Renuncien els joves catalans a un millor futur?

L'Enquesta a la Joventut de Barcelona revela una caiguda en el suport dels joves a la independència de Catalunya. En concret, suposa...

Un any després, Juan Carlos I segueix sent notícia

El rei Juan Carlos I va comissionar l'any 2003 —en ple exercici del seu regnat—, un total de 52 milions d'euros per...

Si hi ha un idiota en el poder, és perquè els qui el van triar estan ben representats.

Pensa votar el lector? A qui? Es capta decepció, empipament, cansament, en la societat catalana. Creix: “Estic decebut, cansat, no m’interessa la política”. Segur?

Acostumo a fer un petit test… No es parla del tema? No hi ha queixes sobre economia, treball, salut i les seves llistes d’espera, infraestructures pendents, seguretat, serveis, desenvolupament, creixement, habitatge, salaris, crisi econòmica, ja abans de la pandèmia i més ara, joves que han d’emigrar? Li importa i molt tot això?

Afegeixo preguntes de més transcendència: Li interessa que vostè i la seva família gaudeixin del nivell de vida que mereixen pel que genera Catalunya? Li interessa viure en una democràcia autèntica, amb separació de poders, llibertat? Li importa formar part d’un país amb una justícia social avançada, que atengui pensions, necessitats socials com en un modern estat europeu? La resposta és sí, moltíssim! Continuo: Llavors, li interessa la política. Gairebé tot el que avui succeeix, és conseqüència dels polítics que han governat i governen! A Espanya i a Catalunya. Uns, a Catalunya, intentant que això sigui realitat. Uns altres, a Espanya i a Catalunya, impedint-ho i perjudicant “tots” els catalans. Però han estat o són aquí perquè els votants els han posat. Aquesta és la realitat.

S’anuncia una possible alta abstenció. Es convida al vot per correu. Curiosament, no inspira cap confiança. En qualsevol cas, “tot” el que interessa a “tots” els habitants de Catalunya estan, estarà, condicionat, determinat? Pels qui surtin triats!

A qui i per què aniran a votar?

La política, els seus protagonistes, continuen acumulant motius per a la desafecció des de fa anys. Guerra va presumir d’haver “raspallat” un text estatuari “constitucionalment” elaborat i aprovat pel Parlament català. Sobretot, des de la sentència del Constitucional que va deixar a Catalunya “fora” de la Constitució. Va anul·lar articles i va modificar uns altres que figuren en estatuts espanyols. Eren o no eren constitucionals? El text supervivent no ha estat confirmat com exigeix la Constitució. El Constitucional incompleix la seva Constitució! Tot el que ha seguit és conegut. L’Estat va provocar el problema i el continua agreujant. Mentrestant, segueix l’espoli. Fa set anys que havia de revisar-se un finançament clarament injust per a “tots” els habitants de Catalunya. No es mou. Això afecta molt negativament a “tots” en sanitat, educació, treball, infraestructures, desenvolupament… Les grans infraestructures no s’executen.

De nou, uns dirigents lluiten en favor de “tots” els habitants de Catalunya en benestar, democràcia, justícia social, progrés, desenvolupament, llibertat, creixement, treball… Altres, lluiten per a impedir-ho. Uns, representen a la societat catalana majoritària davant l’Estat espanyol. Uns altres, representen a l’Estat davant la Societat catalana. Aquí estan els fets. A qui triar? És motiu per a desentendre’s de la política o de reaccionar? És motiu per votar?

Són unes eleccions normals?

Haurien de ser-ho. No ho són. Que el Tribunal Superior de Justícia a Catalunya decideixi la data és motiu d’anàlisi. Prima el poder judicial sobre el parlamentari. Pel que es veu, el Parlament català no compta. Quants vots tenen els membres d’aquest Tribunal? Quants els partits que havien acordat el retard? Això no té importància quan un Estat és judicial més que democràtic. No seria una altra raó per a votar?

La sentència del Constitucional en 2010, va situar a Catalunya en la anormalitat sociopolítica. Aquí està la cronologia dels fets. Una fotografia convida a pensar i molt a qualsevol votant seriós, objectiu, amb dignitat democràtica. És la dels presos polítics sortint de la presó a gaudir del tercer grau. El seu delicte? Ser demòcrates i reaccionar davant l’actuació antidemocràtica, injusta, de l’Estat espanyol. Són uns líders que van desobeir, aquest és la seva única falta!, per a defensar la democràcia, el benestar de “tots” els habitants de Catalunya, la justícia social, la llibertat, la identitat de Catalunya. Perquè el problema de “fons” segueix aquí: enquistat. Aquests presos polítics són víctimes d’un judici que el New York Times va qualificar de “error”; d’una sentència que The Guardian va qualificar de “vergonya”. D’un judici la condemna del qual ha estat qüestionada pel Grup de Treball de l’ONU, Amnistia Internacional, la UE, la justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa. Això és normal?

Com qualificar aquestes eleccions, llavors?

  • Votar a empresonats o a carcellers?
  • Votar a demòcrates o a antidemòcrates?
  • Votar més i pitjor, exprés o tàcit, 155 o deslliurar-se d’ell?
  • Votar llibertat o seguir colonitzats (teoria d’Ohmae)?
  • Votar benestar, desenvolupament o seguir asfixiats?
  • En definitiva, votar els beneficis de la independència o els clars i demostrats perjudicis de la dependència?

Com qualificaria Gandhi als votants catalans el 2021? És motiu per votar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Per a quan està previst renovar el CGPJ?

Ha estat tot un espectacle veure el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb el mandat ja...

Què no sabem de l’emèrit rei Juan Carlos?

De cop i volta ens hem assabentat que la fiscalia del suprem sospita de l'emèrit, Juan Carlos de Borbón, de la possibilitat...

Ada Colau: “El referèndum és una ximpleria”

A hores d'ara, res del que digui l'alcaldessa Colau em pot sorprendre. Ja des del principi va resultar-me molt estrany que, una...

Què esperem a Catalunya de la taula de diàleg?

Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?

Què en pensem de la justícia espanyola?

Aquesta pregunta me l’he plantejat molts cops i no sabria exactament trobar una resposta del tot coherent que reflectís la realitat i el perquè...