Aquestes paraules les va dir el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en un acte fet a Tarragona en suport del candidat socialista a presidir la Generalitat, Salvador Illa. Sánchez va deixar clar quina serà la idea motor dels socialistes en aquestes dues setmanes: Illa representa el retrobament entre els catalans, el punt final a una etapa de crispació.
També ha dit que s’ha perdut una dècada a causa del procés independentista i que ja és hora de donar per acabada aquesta dèria que tant ha perjudicat a tots els ciutadans de Catalunya. La dificultat de la convivència, de la possibilitat de conviure en pau, amb respecte i amor, per sobre de les idees, no és només un problema de Catalunya, és d’Espanya
Espanya ho ha patit molt, durant dècades, per les enormes ferides que hem patit com a país. Espanya estima Catalunya, Espanya necessita Catalunya. I estic segur que la Catalunya real, la de tots, sent el mateix, ha dit el president del Govern a Tarragona.
De les dues afirmacions no em crec la primera i, possiblement ell tampoc. Però estic convençut de què la segona és totalment certa. Aquesta dècada, a la que es refereix, es va iniciar l’any 2010 amb la sentència de l’Estatut del Tribunal Constitucional, va continuar amb l’incompliment sistemàtic de les inversions a Catalunya d’acord amb els pressupostos generals de l’Estat.
El dèficit fiscal, xifrat en més de 16.000 milions d’euros anuals i que des del 2014 no s’hagi modificat el sistema de finançament de les comunitats autònomes, han perjudicat enormement a Catalunya tenint aquesta que endeutar-se per cobrir mínimament les seves obligacions.
Caldria també recordar que, a causa de la sentència del constitucional, l’estat no ha complert tampoc la clàusula addicional tercera que devia compensar, en part, la manca d’inversions en qüestió d’infraestructures. Tampoc l’estat va complir les millores en la xarxa ferroviària a la qual s’havia compromès perjudicant sempre a Catalunya i beneficiant el mateix de sempre.
Del corredor del Mediterrani no cal ni parlar-ne, per tot el llevant transiten les exportacions que van fins a la frontera francesa, però, interessos de segons qui, volen que el dit corredor passi per Madrid. El TGV va trigar deu anys a arribar a Barcelona i l’estació intermodal que es va programar construir porta un retard en la seva construcció d’11 anys. Són tots aquests petits detalls els que demostren l’estimació que té Espanya envers Catalunya president Sánchez?
Davant tot aquest maltractamem no és normal que Catalunya protesti? Ara el govern central es desfà d’un ministre (del que no faré cap comentari) membre del PSC per intentar que en les pròximes eleccions catalanes no guanyi l’independentisme. PSC, partit que quan el president Artur Mas va intentar negociar amb Rajoy un nou finançament, va declarar que defensaria amb ungles i dents que Catalunya no obtingués un finançament com el del País Basc.
La resta ja la sabem, l’1 d’octubre, el 155 que els socialistes van recolzar, empresonaments, exiliats, un judici irregular i la justícia europea, l’ONU i Amnistia Internacional condemnant a Espanya per la seva forma poc democràtica d’encarar un problema polític que ha judicialitzat i que contravé, inclús, la pròpia constitució en el seu article 10.2. Veure l’article publicat en aquest mateix mitjà que du per títol “Les Nacions Unides sobre l’autodeterminació“.
És l’oferta del PSC, encapsalada per Salvador Illa, la millor per Catalunya? Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Són de refiar els socialistes vist el seu historial fins ara?
Tota relació ho és de poder, de la naturalesa que sigui. I com és manté millor el poder? Doncs alimentan-lo i incrementant-lo en lo possible. El disseny de rabiosa centralització megalòmana d’Espanya alimenta i incrementa doncs tot el que pot el seu poder a expenses de dessagnar i minoritzar la Perifèria. A Catalunya, un escàndol, és fa més visible. Però salvant el Pais Vasc és un desastre per tots.
Madrid/poder, un forat negre menypreable i estúpid.