Faig aquesta pregunta perquè sospito que la justícia està fent sovint accions que li correspondrien fer a la política en comptes de judicialitzar-la. Tots coneixem el contenciós entre Catalunya i Espanya i jo em plantejo: Com es va iniciar i qui en te la culpa de la situació?
Les respostes a totes dues preguntes, segons el meu parer, corresponen al Partit Popular i al Tribunal Constitucional. L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament, les Corts Generals d’Espanya, votat en referèndum pels catalans i publicat en el BOE. Tot normal, però… El PP va recórrer tota la península recollint firmes en contra i, després, va presentar un recurs davant el Constitucional, aquest va atendre el recurs contra l’Estatut i va acabar retallant-lo.
Aquest fet va provocar l’inici de l’actual contenciós, l’Estatut és inconstitucional, ja que no està votat pel poble. No s’ha aclarit perquè no són vàlids una sèrie d’articles -idèntics- als que s’han declarat del tot legals en els estatuts valencià i andalús. La sentència del Constitucional va ser jurídica o política?
Vegin l’opinió del professor Pérez Royo sobre la sentència del Constitucional.
No solament va influir el tema de l’Estatut, el dèficit fiscal i la manca d’inversions estatals a Catalunya van alimentar l’increment de l’independentisme que va augmentar fins als fets de la tardor del 2017. Aleshores i després de l’1 d’octubre l’estat va aplicar el 155 amb tota la mala llet, qualsevol cosa abans que intentar un diàleg que permetés arribar a algun tipus d’acord i/o negociació.
El resultat ja el sabem, part del govern a l’exili i part a la presó i condemnat davant el Suprem. El que diuen l’ONU i Amnistia Internacional no ha fet variar l’acció de la justícia espanyola, ans el contrari, ha continuat exercint el seu poder, entre les seves actuacions destaquen les següents.
- Van convocar les eleccions del 21-D.
- Van interferir en la formació del govern català.
- Van decidir qui no podria ser president de Catalunya.
- Van decidir qui podia ser diputat.
- Van decidir carregar-se el president Quim Torra per una pancarta.
- Van decidir de què es podia parlar al Parlament i que es podia publicar.
- Ara decideixen quan s’han de fer les eleccions catalanes.
- Ja només cal que decideixin qui les ha de guanyar (Vicent Partal).
Consideren que en l’actual situació de pandèmia, ha de ser un tribunal el que decideixi si es fan o s’endarrereixen les eleccions?
Que podem esperar de la justícia espanyola? No fa cas a la justícia europea, quan li anul·len un judici decideixen repetir-lo (Arnaldo Otegi). El tribunal europeu dels drets humans l’acusa de no investigar les tortures i així podríem fer una llarga llista.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No els sembla que part de la culpa no és només de la justícia? No creuen que els polítics espanyols, amb la seva no actuació, estan donant facilitats als jutges per actuar com ho fan? Comprenen el perquè del títol d’aquest article?
Perquè és pur interés vergonyós.
Interés d’Estat, interés de Poder, interés econòmic, interés “patriotic”, “dret de conquesta”, interessos creats espuris i megalomaníes criminals.
No tenen rès a negociar. Ells només negociaríen per encara fotre’ns més. Si no tenen rès a guanyar no negociaràn. Ni doncs faràn política. Utilitzaran totes les eines al séu abast per continuar igual. La mentida, el xantage, la justicia/injusticia, la força bruta fins on puguin, etc etc etc. Potser, potser, potser farien política (negociar) si ho veugesin perdut. Aquí entrem nosaltres.