12.1 C
Barcelona
Divendres 5 març, 2021

Salvador Illa, el candidat del PSC a la Generalitat

Relacionats

Carta oberta a Pedro Sánchez

Vostè és una persona que em defrauda cada cop més. Sàpiga que és president per què no n'hi ha cap de millor...

Peculiaritats sorgides després del 14-F

Són curiosos els comentaris sorgits als mitjans de comunicació i xarxes socials després de les eleccions del passat 14-F. Com també és...

Pàtria o política?

El 1949 n'Abat Escarré, a uns joves: “Feu pàtria, no feu política”. Algú preguntà la diferència. “Notareu que feu política quan us...

Què volen els catalans dependentistes? (II)

A Catalunya coexisteixen dos grans segments: Independentistes i dependentistes. Aquest últim acull als qui volen continuar depenent de l'Estat espanyol. Analitzem-ho.

El candidat socialista es va llicenciar en filosofia que, com tothom sap en el món de la política, són els estudis necessaris per ocupar determinats càrrecs de l’administració. Com ara, per exemple, director general d’infraestructures de la Generalitat o ministre de Sanitat del govern espanyol.

Salvador Illa va ser destituït en 2009 com a director general d’Infraestructures de la Generalitat en descobrir-se que el cost de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, projecte estrella que ell mateix dirigia, s’havia disparat un 52%. Va passar d’un pressupost de 255 milions d’euros fins als 388 milions de cost final.

El cessament d’Illa es va produir tan sols tres dies abans de la inauguració de la Ciutat de la Justícia, el 27 d’abril de 2009. Va al·legar que el cessament va ser a petició pròpia perquè havia rebut una oferta per a treballar en l’empresa privada, i que volia deixar temporalment la política. Aquesta versió mai va resultar creïble, ni tan sols en les files del mateix PSC.

En les fotos de la inauguració de la Ciutat de la Justícia mai va aparèixer el màxim responsable polític del projecte, Salvador Illa, sinó el substitut en el càrrec, Joan Josep Isern Aranda, avui vicepresident de la Federació Catalana de Futbol. Quan Illa va ser fulminat del seu càrrec el socialista José Montilla era el president de la Generalitat, avui en el punt de mira pel seu fitxatge en Enagás. Aquest cessament va ser signat també per Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat entre 2006 i 2010.

El president Pedro Sánchez intenta ara aprofitar el protagonisme de Salvador Illa com a ministre de Sanitat durant la pandèmia per a llançar-ho com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat en les eleccions catalanes que, a hores d’ara no se sap la data que es duran a terme. Voler aprofitar la seva actual coneixença pot ajudar, però amb més de 80.000 morts per coronavirus a la seva esquena no pot presumir precisament d’una brillant gestió.

Salvador Illa ha anunciat que, si aconseguir la presidència de la Generalitat, la seva gran prioritat serà votar un nou acord que reconegui a Catalunya com una nació. El PSC no oculta que el seu propòsit és configurar un nou tripartit, aquesta vegada amb ERC i els Comuns, per a governar la Generalitat. Illa va ser alcalde de la Roca del Vallès (Barcelona) des de 1995 fins a 2005, any en què va ser nomenat director general d’Infraestructures del Departament de Justícia, en el Tripartit de Pasqual Maragall.

Va agafar les regnes de les obres de la Ciutat de la Justícia a la fi de 2005 amb un pressupost de 255 milions d’euros, després d’haver retallat el projecte heretat de l’etapa de CiU. Aquesta modificació es va emportar en reduir en un 35% l’edificabilitat i suprimir dos dels 11 edificis que inicialment estaven previstos.

No obstant això, en tan sols quatre anys Illa va inflar el pressupost en 133 milions d’euros de més. Després de ser descobert aquest desviament pressupostari, la Generalitat va al·legar que havia estat necessari “per les contínues obres de reforma que s’han fet en els edificis abans d’estrenar-los”.

A l’octubre de 2009 també es van descobrir importants sobre costos en una altra de les obres que Illa dirigia. En aquesta ocasió es tractava de l’ampliació de la presó de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), la construcció del qual va costar inicialment 80 milions d’euros. Malgrat això, es van haver de executar diverses obres posteriors per a corregir greus deficiències detectades en la seva edificació. Illa i Illa i la seva mà dreta, Albert Batlle, van haver d’aprovar una partida de 600.000 euros per a remodelar el sostre de nou dels catorze mòduls del centre penitenciari.

Aquestes obres van arrencar a la fi de 2009 i van acabar el febrer de 2010. Anteriorment, el mes d’abril de 2009, es va haver d’adjudicar una altra partida de 800.000 euros per a canviar l’escomesa central d’aigua, ja que la presó estava plagada de goteres tan sols dos anys després de la seva inauguració. A conseqüència del pèssim estat en què es trobava, les avaries van arribar a provocar la caiguda del sostre del menjador i l’ensulsiada de les consultes mèdiques.

Tots aquests nyaps van provocar que el PSC decidís prescindir d’Illa com a director d’Infraestructures de la Generalitat. Miquel Iceta el va repescar el novembre de 2016 com a secretari d’Organització del PSC i finalment Pedro Sánchez el va nomenar ministre de Sanitat i convertir-lo en el seu interlocutor amb els independentistes d’ERC, el suport de la qual ha estat imprescindible per a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat de 2021 a canvi de la promesa de l’indult per a treure de la presó a Oriol Junqueras i la resta de colpistes de l’1-O.

Les dades d’aquest article s’han obtingut d’un article dels periodistes Alejandro Entrambasaguas i Ma. Ruiz Coll de l’Okdiario.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? A la vista dels èxits obtinguts per aquest llicenciat en filosofia, tant en obres públiques com en sanitat, creuen que reuneix les condicions òptimes per a atorgar-li la confiança de governar la Generalitat? Quin interès tenen Iceta i Sánchez per col·locar-lo en l’administració catalana? No és un intent més per mirar d’evitar el triomf de l’independentisme en el Parlament de Catalunya? Confio que els ciutadans de Catalunya, amb els nostres vots, sabrem i aconseguirem evitar-ho.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Monarquia o república? Per què? Com?

Nós, que valem tant com vós, jurem davant de vós, que no sou millor que nós, que junts valem més que vós,...

23-F: Rocambolesca setmana d’aniversari

De cap manera podia imaginar que, en complir-se aquesta setmana el quaranta aniversari del cop d’estat del 23-F, es donessin una sèrie...

El que sabem segur sobre el 23-F

Se n'ha parlat molt aquests dies en complir-se el quaranta aniversari del fallit cop d'estat del 23-F. Fallit de debò o exitós...

On és la democràcia plena de la qual parla en Pedro?

M’he fixat que en Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos o França, on de vegades es produeixen  manifestacions de protesta, els seus...

A 40 anys del 23-F, sabem tota la veritat?

Es compleixen quatre dècades des d'aquell dia en què va tremolar la majoria de persones que habitava a l'estat espanyol en aquell temps, molts...