31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

Catalunya, elefant anellat? En una peixera?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Ha vist el lector elefants amb una anella en una pota? Segurament. Una versió: Quan l’animal és capturat, una forta cadena uneix la seva pota a una subjecció molt ferma que no pot trencar, encara que s’esforci. Se li manté sense menjar ni aigua. Això li afebleix. Quan li sembla al caçador, s’acosta a ell perquè l’identifiqui i el va alimentant. El paquiderm aprèn ràpid que no li serveix gastar energies i associa a qui li ha capturat, retingut amb “supervivència”. Perd consciència de la seva llibertat a canvi de ser alimentat. La cadena ja no és necessària mentre continuï l’anella en la seva pota. En la seva “ment” està “programat”. Després, l’anella metàl·lica no és necessària. Queda una “anella mental” de subordinació. L’elefant és molt superior a l’home que li domina. Però s’ha rendit a ell. A partir d’aquí treballa per a ell.

Un ser lliure, intel·ligent, poderós, fort, ha estat sotmès, programat, per un altre inferior en força, potència, però amb una intel·ligència superior. Arribarà un moment que ignorarà que existeix la llibertat de moure’s per la sabana amb el seu ramat…

Catalunya en una peixera?

Vaig llegir un experiment amb peixos. Aquari ampli. Parets de cristall. Diversos peixos neden lliurement. Al cap de pocs dies, s’introdueix un vidre transparent que redueix una mica l’espai. Es veu l’aigua a l’altre costat. Els peixos xoquen contra aquesta “paret” invisible. S’adapten. Progressivament, el cristall va reduint l’espai per a nedar. Els peixos continuen xocant, però es van adaptant a l’aigua disponible. Els investigadors els mantenen així una sèrie de dies. Per fi, retiren la paret mòbil i transparent. Van observar que els peixos no es movien del racó en què els havien confinat. Per a ells “aquest era el seu hàbitat”. No sabien que tenien molt més espai per a nedar. Per descomptat, ja desconeixien què era fer-ho en llibertat per un riu, la mar.

Conflicte Castella/Espanya amb Catalunya

És molt antic. 1650, Felipe IV: “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Felipe V va continuar l’opressió, la “domesticació”. Va seguir durant segles. Aquí està la història. Segueix amb Felipe VI.

Catalunya, s’erigeix i manté com a primera font de riquesa productiva de l’Estat espanyol. Aporta el 19% del PIB, el 25% de les exportacions… Les dades macroeconòmiques són conegudes. Però està espoliada. The Wall Street Journal publica: “Espanya obliga a Catalunya a aportar més del 9% del seu PIB”. Líders autonòmics espanyols reconeixen l’aportació d’uns 16.000 milions d’euros anuals. Se l’obliga a “treballar” però amb una “alimentació” insuficient pel que aporten els seus habitants. El rànquing dins de l’Estat espanyol continua baixant. Què ho justifica? Anella mental en les seves gents?

Constitució: Contempla el concepte “nacionalitat”. Els rstatuts prometien un gran espai de moviment, llibertat, per a Catalunya, encara que estigués dins del que semblava una peixera gran: Espanya. A poc a poc, ja amb la LOAPA, va aparèixer una paret de cristall transparent, però “legal”, que anava disminuint l’espai.

Primer Estatut, finançament, inversions: “Incompliment”. El parlament català aprova un nou Estatut. L’espanyol el “raspalla”. El Constitucional, inconstitucionalment compost i en contra de la Constitució, modifica després de ser confirmat constitucionalment. Catalunya, de “nacionalitat” a “fora” de la Constitució. Està intervinguda. La seva societat, castigada en inversions, educació, sanitat, infraestructures, necessitats socials. Bona part dels votants a Catalunya “reaccionen” per dignitat democràtica. Són els independentistes que demanen un referèndum. La resposta? Agressió policial, instruccions judicials que s’han demostrat fraudulentes, judici que el New York Times va qualificar “d’error” i sentència que The Guardian va qualificar de “vergonya”. La justícia suïssa, alemanya, belga, escocesa, de la UE, contradiuen al Suprem. Milers d’imputats per actes democràtics. Davant el conflicte, ni un gest de distensió. Tampoc per a actuar sobre les seves causes crítiques. En paral·lel, balafiament de l’Estat, encobriment d’escàndols monàrquics, hipercorrupció en els grans partits, sindicats, estaments bàsics. Catalunya, cada vegada més intervinguda, delimitada, reduït el seu espai. Cristall mòbil que arracona als seus habitants?

Il·lògicament, hi ha a Catalunya encara partits polítics, dirigents, mitjans, patronals, sindicats, organitzacions, molts votants que secunden “seguir amb l’anella” mental i una subtil paret “legal” que sotmet, priva de llibertat, asfíxia. Davant l’independentisme més i pitjor “dependentisme”! Com els elefants, els peixos, molts creuen que “no és possible la llibertat” Què ho justifica?

Exactament, què guanyen els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya, posant-se ells mateixos l’“anella mental” que anul·la l’enorme força que tenen, el molt que aporten, per a continuar sent domesticats i treballant per a uns altres en detriment de les seves pròpies famílies? Per què prefereixen l’“anella mental” i renuncien a ser, viure, lliures i amb benestar que mereixen?

Exactament, què guanyen els dependentistes que estan tan perjudicats en tot com els independentistes i es resignen a viure en un espai cada vegada més reduït en democràcia, economia, justícia social? Per què no volen “nedar” en total llibertat en la mar que ofereix la independència en lloc d’arraconats en una peixera cada vegada més petita?

S’ha intentat, Aquí estan els fets objectius. Des de la dignitat democràtica, què és el coherent? Independència sense anella i sense límits o dependència anellada i espai limitat?

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Si!!!! L’anella mental, l’aguila lligada per la pota que quan logra trencar-la no li queden forces per volar, que era la preocupació del MHP Pujol, la rana atrapada en aigua calentant-se lentament, el síndrome d’Estocolm, etc etc. Com lluitar contra aquests negatius ara marcs mentals? Doncs fent ús de l’altaveu més gran possible perquè arribi a tothom i parlar-hi ben alt explicant la més crua realitat amb poques paraules però contundents i gruxudes. No valen eufemismes, ni correccións mal enteses. Lo correcte i lo que cal és dir la veritat de la manera més eficàs. I repetir-ho, repetir-ho i repetir-ho. Tota la veritat que és molta i amb les paraules més planeres i contundents del diccionari.

  2. El nostre vot del 2017 va ser el més grant de la nostra història tothom, cada poble la gent va lluitar !!! Gent que mai s’havia implicat em res …era digna de veure i viure … Era el moment !!! Ara ho tenim …

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...