El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit frenar, de forma cautelar que les eleccions del 14 de febrer passin al 30 de maig, com preveu el decret aprovat divendres pel Govern, contra el qual ja s’han presentat diversos recursos. Els magistrats n’han debatut dos, el presentat per un particular i per la formació no parlamentària Esquerra en Positiu, que han reclamat la suspensió urgent del decret de convocatòria, cosa que es denomina mesures cautelaríssimes. Per tant, amb la decisió del tribunal, queda suspès el decret que ajorna els comicis del 14 de febrer fins que s’analitzi el fons de la qüestió.
Aquesta va ser la noticia del canvi de la data electoral a través dels mitjans de comunicació.
Junt amb el particular i Esquerra en Positiu, també ha impugnat la convocatòria la Lliga Democràtica (dues vegades) i el col·lectiu Impuls Ciutadà, presidit per l’exdiputat de Cs al Parlament José Domingo.
A l’al·legat el particular la necessitat de resoldre el cas amb urgència, el tribunal s’ha pronunciat en un termini de 24 hores, abans de prendre una decisió definitiva. El TSJC donarà audiència a la Generalitat perquè en el termini de tres dies presenti les seves al·legacions, o bé convocarà les parts a una compareixença que s’hauria de celebrar dins dels tres dies següents a l’adopció de la mesura.
El lletrat del Parlament Antoni Bayona ha qüestionat el decret d’ajornament electoral aprovat pel Govern perquè «genera dubtes i introdueix un precedent perillós». En un article publicat a Eldiario.es, opina que no era necessari deixar sense efecte la convocatòria de les eleccions, perquè el conflicte es podia solucionar perfectament deixant en suspens el procés electoral en curs i ajornant la data de les eleccions.
A més, també ha assegurat que la firma del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, introdueix un element especialment delicat des del punt de vista legal i institucional perquè estant en funcions no és competent per convocar eleccions.
Els partits ja han anat movent fitxa. El PPC defensa que respectarà qualsevol decisió judicial, mentre el PDeCAT ha lamentat que les decisions polítiques tornin a caure en mans dels jutges. El PSC, per la seva banda, ha sol·licitat un informe als lletrats de la Cambra catalana per dilucidar com controlar el Govern fins a les eleccions.
La Junta electoral Central té previst emetre una nota del seu president, en la qual declara que no és competent sobre l’ajornament de les eleccions. El motiu, segons fonts de l’organisme citades per l’ACN, és que la JEC se’n fa càrrec i arbitra les decisions i els actes que han de veure amb processos electorals, i no sobre convocatòries. Segons la JEC, qualsevol resposta al decret de la Generalitat ha de venir de part dels tribunals ordinaris, en aquest cas del TSJC.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? No sóc ningú per opinar si era correcte o no l’ajornament de les eleccions degut a la pandèmia, però si voldria destacar dues coses. Primer, que aquest va ser aprovat per totes les formacions menys el PSC, i segon, qui ha impugnat el decret és un particular i tres formacions extraparlamentàries. És normal aquesta situació? És lògic que la JEC no digui res de la situació? Sembla que només actuï quan pot fer mal a algú.
Ja per acabar, quan al País Basc i Galícia es van ajornar eleccions no va haver-hi tant rebombori, Catalunya és diferent un cop més, igual que ara, serà la justícia qui decideixi la data de les eleccions.
S’ha de fer pública i explicant-ho bé, la necessitat perentòria, imperiosa, absoluta de deixar de dependre de l’Estat espanyol. Avui ja és una questió de ser o no ser, real.
Estem sotmesos. I no se’ns respecta, molt al contrar, descapcen qualsevol lider nostre a la primera de canvi amb qualsevol pretext. A “la torera”. Se’ns està aniquilant. Prou de “rodeos”